Mercadona

MEMÒRIA ANUAL MERCADONA 2010

TAULA DE CONTINGUTS

1. Introducció
   1. Dades rellevants 2010
      1. "El Cap"
      2. El Treballador
      3. El Pr oveïdor
      4. La Societat
      5. El Capital
   2. Missatge del President
   3. Comité de Direcció
   4. Consell D'administració
2. Mercadona: El Nostre Model
   1. QUÈ ÉS MERCADONA?
   2. MODEL MERCADONA
      1. "El Cap"
         1. En el centre de totes les decisions
         2. Assortiment eficient
         3. Innovació transversal
         4. Seguretat alimentària i qualitat:
            1. Sistema de Gestió Nutricional
         5. Una relació de proximitat
            1. Servici d'Atenció al Client (SAC)
      2. El Treballador
         1. Satisfacció i lideratge
            1. Formació i promoció interna
            2. Conciliació de la vida familiar i laboral
            3. Pla d'Acollida
         2. Una plantilla compromesa
         3. Salut i seguretat en el treball
      3. El Proveïdor
         1. Un creixement conjunt
            1. Una aposta decidida pel sector primari
            2. Reunió Anual d'Interproveïdors de Mercadona
         2. Blocs Logístics
      4. La Societat
         1. Compromisos amb el nostre entorn
         2. La rendibilitat de la transparencia
            1. Diàleg permanent
         3. Medi ambient
      5. El Capital
         1. Activitat de la companyia
         2. Evolució de l'empresa
         3. Evolució unitats de venda (quilitres)
         4. Evolució de les vendes
         5. Evolució del benefici
         6. Evolució de l'EBITDA
         7. Evolució de les inversions
         8. Evolució dels recursos propis
         9. Evolució de la productivitat
3. Trajectòria: Projecte Mercadona 1977 - 2010

INTRODUCCIÓ

DADES RELLEVANTS 2010

“El Cap”

Presència geogràfica: 46 províncies; 15 comunitats autònomes; 4,4 milions de llars confien diàriament en Mercadona.

Supermercats de barri: 46 botigues netes més que en 2010; 60 obertures; 14 tancaments.

2009: 1.264 supermercats.

2010: 1.310 supermercats.

Quota de mercat:1.704.000 m2 de superficie; 13,1%en quota de mercat; 12.922.000 m2 Superfície total de venda de la distribución organitzada a Espanya.

Carro Menú: Satisfer les necessitats dels nostres "Caps" amb el carrode la Compra Total amb lamillor qualitat i més baratdel mercat, 14% baixada de preus des de 2009, 2.200 milions d'euros d'estalvi per al"Cap" en 2010.

El Treballador

Ocupació estable: 1.500 nous llocs de treball fix creats; 63.500 treballadores i treballadors, tots amb contracte fix, 67% ocupació femenina.

Desarrollo profesional: 577 treballadores i treballadors promocionats

56% dones, 44% hòmens, Percentatge promocions 2010.

Política retributiva: 210 milions d'euros de prima variable per objectiusrepartits entre la plantilla en 2010.

Formació: 30 milions d'euros d'inversió, 471 euros en formació demitjana per persona, 14 accions formatives, 1,2 milions d'hores.

Conciliació família-treball: 3.749 Mares treballadores van gaudir d'un mes més de baixa maternal en 2010. El percentatge de treballadores quedecidix ser mare és del 8,8% i supera en 4,5 punts la mitjana espanyola.

Horari continuat de matí o de vesprada i no obrir els supermercats els diumenges i festiuscom a criteri general.

El Proveïdor

Creació riquesa i ocupació:

+ de 100 fabricants interproveïdors marques Hacendado, Bosque Verde, Deliplus i Compy, entre altres.

+ de 2.000 proveïdors comercials i de servicis.

+ de 9.200 PIMES i productors de matèries primeres col·laboradores.

+ de 2.000 llocs de treball creats per les empreses interproveïdores.

15.052 milions d'euros en compres a proveïdors nacionals, comercials i de servicis, més d'un 90% del total de les compres de la companyia. L'equivalent a més del 1,4% del PIB espanyol.

Termini mitjà de dies de pagament a proveïdors:
2008: 66
2009: 65
2010: 63

420 milions d'euros invertits per les empreses interproveïdores per a vertebrar la seua activitat productiva per tota la geografia nacional.

Blocs logístics: 9 blocs logístics en funcionament; 2 blocs logístics en projecte/construcción.

La Societat

Productivitat social: Fer+amb –. Compromís amb la utilització dels recursos naturals, fent més amb menys.

Aportació al PIB nacional: 3.059 milions d'euros.

Generació de riquesa i ocupació conjunta Mercadona + interproveïdors: Inversió conjunta en 2010 de1.000 milions d'euros, 3.500 nous llocs de treball creats en 2010, una plantilla conjunta de 104.000 treballadors.

Transport sostenible: Transportar més amb menys recursos. Ús combinat de camió, tren i vaixell per a rehuir l'impacte mediambiental.

407 botigues amb Descàrrega Nocturna Silenciosa

Mercadona ha sigut reconeguda en 2010 per la Comissió Europea com a exemple de companyia que fomenta les bones pràctiques mediambientals.

Inversió en medi ambient: 23 milions d'euros.

Foment del comerç de barri: 19 supermercats en Mercats Municipals; 2 nous y 7 en projecte.

El Capital

Quilos i litres venuts: 2009: 8.000 milions de quilitres; 2010: 8.532 milions de quilitres. El creixement aconseguit en 2010 ha sigut d'un 7%

Benefici net: 2008: 320 milions d'euros¸2009: 270 milions d'euros; 2010: 398 milions d'euros. En 2010 Mercadona va aconseguir unincrement del 47% del seu benefici sobre 2009,tornant a xifres semblants a les de 2008.

Productivitat: 2009: 10.724 en quilitres / persones / mes; 2010: 11.286 en quilitres / persones / mes. +5% de productivitat.

Facturació: 2009: 15.505 milions d'euros; 2010: 16.485 milions d'euros. +6% de facturació.

EBITDA: 2009: 725 milions d'euros; 2010: 1.000 milions d'euros. +38% d'EBITDA.

Recursos propi: 2009: 1.885 milions d'euros; 2010: 2.255 milions d'euros.

Aposta pel llarg termini. Reinvertir més del 90% delsbenefi cis ha suposat que en 2010 la xifra de recursos propis siga de 2.255 milions d'euros.

Inversió sostinguda en el temps: 2.300 milions d'euros invertits de 2007 a 2010, una mitjana pròxima a 600 milions d'euros a l'any.

MISSATGE DEL PRESIDENT

Un any més, és per a mi un orgull dirigir-me a vosaltres en nom de tots els qui formem Mercadona per a fer balanç de l’exercici 2010. Els resultats que a continuació vos detallaré se sustenten sobre la base del compromís que hem adquirit els qui diàriament fem realitat el Projecte Mercadona, i que no és un altre que, per a créixer en l’entorn actual, tots hem d’esforçar-nos molt i treballar millor i més, prenent les decisions que siguen necessàries, encara que estes puguen ser impopulars i molestes. Només d’eixa manera, esforçant-nos sempre per a donar el màxim en el nostre treball diari, sent exigents amb tot el que fem i entenent que res és intocable, podrem eixir de la crisi: ja que l’única recepta efectiva és recuperar entre tots la Cultura de l’Esforç, que en èpoques anteriors ens va ajudar sempre.

Gràcies a este convenciment, i a pesar del context difícil de crisi, al llarg d’estos dotze mesos hem aconseguit demostrar-nos que si som nosaltres els qui creem el canvi i el liderem, es pot avançar i créixer en moments de dificultat, com així ha sigut. L’any 2010 ens hem centrat, fins i tot més, en què podia Mercadona fer per Espanya; hem decidit passar a l’acció, liderant el canvi, en compte d’esperar a veure què podia fer Espanya per Mercadona o per cada un de nosaltres.

Este compromís amb la Cultura de l’Esforç, de prescriure els productes amb la millor relació qualitat preu del mercat als més de 4,4 milions de llars que depositen la seua confiança en nosaltres, i perseguint el cèntim en cada una de les nostres decisions, és el que ha portat Mercadona a incrementar la seua facturació en estos dotze mesos fins als 16.485 milions d’euros, un 6% més que en l’exercici anterior. Gràcies a això, el creixement en vendes en superfície constant ha sigut d’un 2%, dada que posa de manifest la consolidació del nostre model d’empresa, i demostra que de vegades és necessari adaptar-se amb agilitat a l’entorn i prendre decisions arriscades perquè no siguen altres els qui les prenguen per nosaltres.

Igual que la facturació, el volum de vendes en quilos i litres (quilitres), indicador d’especial rellevància per a nosaltres des de finals de 2008 a l’hora de prendre decisions, ha experimentat un comportament molt favorable, ja que s’ha situat al tancament de l’exercici en 8.532 milions de quilitres, un 7% més que l’any anterior.

Una altra dada significativa de la qual ens sentim molt orgullosos en 2010 és la de la creació d’ocupació: 1.500 llocs de treball fixos directes en estos dotze mesos, que eleven el total de la nostra plantilla a 63.500 treballadores i treballadors, tots fixos. Encara que esta aposta per la creació d’ocupació de qualitat és el resultat del compromís que Mercadona manté amb la societat des que es va fundar, cal destacar que el que s’ha aconseguit en 2010 representa un clar avanç en este sentit, perquè el context no sembla que estiga afavorint estes mesures.

Durant estos dotze mesos hem mantingut el nostre esforç inversor, amb una quantitat en 2010 pròxima als 600 milions d’euros, que s’han destinat principalment a l’obertura i reformes de nous supermercats, fins a aconseguir al finalitzar l’any la xifra de 1.310 botigues, així com a la construcció dels nous blocs logístics que la companyia té en marxa.

El conjunt d’estes xifres, conseqüència de la implicació i del compromís individual i col·lectiu de les 63.500 persones que desenrotllen la seua vida professional en Mercadona, ha permés a la companyia aconseguir un benefici net de 398 milions d’euros. Esta dada és també fruit de l’esforç demostrat per les treballadores i treballadors, amb un gran avanç en l’increment de la productivitat de la companyia, la qual cosa s’ha vist recompensada el 2010 amb el suport rebut per tots els “Caps” que diàriament compren en Mercadona, sense els quals este projecte no seria possible, i amb el repartiment de 210 milions en concepte de prima per objectius entre tots els treballadors que han complit els seus compromisos.

Estic convençut que l’any 2011, en el qual entrem ara, serà també un any difícil. I ara més que mai, tots hem de ser conscients que, de les decisions que prenguem i del grau de compromís que adquirim en el seu compliment, dependrà el futur d’Espanya. Per això, la nostra obligació com a empresa és continuar millorant la nostra productivitat, invertint tot el que siga necessari en les persones per a disposar de treballadors líders, que prenguen decisions i assumisquen riscos en línia amb el nostre model d’empresa, el Model de Qualitat Total. Perquè un projecte aconseguisca l’èxit, una companyia ha d’impulsar el lideratge en tots els nivells i, a més, ha de saber contagiar il·lusió, motivació, esforç i capacitat de treball.

El context en què ens trobem és complicat. I, humilment, crec que la societat civil espanyola ha d’entendre que l’únic camí que tenim per davant, si volem eixir de la crisi, que no acabarà fins que el nivell de productivitat del país corresponga al nivell de vida del país, passa per recuperar entre tots la Cultura de l’Esforç. Tots els qui formem el Projecte Mercadona, treballadors, proveïdors, interproveïdors i accionistes, així ho creiem. I per això, conscients que encara ens queda molt per millorar, continuarem treballant millor i més, implicant-nos de manera activa en el futur d’Espanya, perquè si d’alguna cosa estem convençuts és que com millor li vaja a Espanya, millor li anirà a Mercadona.

En nom de tots, agraïsc el temps dedicat a la lectura d’este missatge, en el qual el meu major desig és haver sigut capaç de transmetre-vos que, prenent decisions valentes i arriscades, encara que puguen ser impopulars i molestes, i aplicant la Cultura de l’Esforç en tot el que fem, és possible avançar i créixer fins i tot en estos moments de dificultat.

Juan Roig

COMITÈ DE DIRECCIÓ

• Juan Roig, President.
• José Jordá, Director General de Botigues i Prescripció Peribles.
• José Ramón Illán, Director General de Compres Camp, Lactis i Derivats.
• Héctor Hernández, Director General de Recursos Humans i Financers
• Juan Antonio Germán, Director General de Relacions Externes.
• Francisco Espert, Director General de Compres Derivats del Petroli i Internacional.
• Rafael Berrocal, Director General de Compres Carn i Mar.
• Francisco López, Director General de Logística, Obres i Expansió.
• Julia Amorós, Directora General de Prescripció Secs.
• Félix Peña, Director General d’Administració.

CONSELL D’ADMINISTRACIÓ

• President: Juan Roig Alfonso
• Vicepresidenta: Hortensia Mª Herrero Chacón
• Vocals: Hortensia Roig Herrero, Amparo Roig Herrero, Juana Roig Herrero, Rafael Gómez Gómez, Fernando Roig Alfonso
• Vocal-Secretària Consell: Carolina Roig Herrero

Mercadona: El Nostre Model

QUÈ ÉS MERCADONA?

Mercadona és “El Cap”, El Treballador, El Proveïdor, La Societat i El Capital

Mercadona és una companyia de supermercats de capital espanyol i familiar l’objectiu de la qual és satisfer plenament totes les necessitats d’alimentació, neteja de la llar i higiene dels seus clients i de les seues mascotes. Per a això, disposa de 1.310 botigues de barri que, amb una mitjana d’entre 1.300 i 1.500 metres quadrats de sala de vendes, representen una quota de mercat sobre la superfície total d’alimentació a Espanya del 13,1% i contribuïxen al dinamisme de l’entorn comercial en què estan ubicades. Tots els supermercats disposen d’un assortiment ampli i eficient compost per 8.000 referències, que es troba fàcilment a l’abast dels més de 4,4 milions de llars que anualment depositen la seua confiança en la companyia.

Mercadona basa el seu model comercial en la fórmula Sempre Preus Baixos (SPB), que permet que “El Cap”, nom amb què la companyia denomina els seus clients, efectue una Compra Total amb productes de la màxima qualitat i al preu més baix del mercat, fidel a la màxima de la companyia des de fa més de 17 anys que “la qualitat no té per què ser més cara”.

Mercadona treballa amb més de 2.000 proveïdors comercials i de servicis, dels quals més de 100 són interproveïdors, fabricants, entre altres, de les marques Hacendado, Bosque Verde, Deliplus i Compy, amb els quals la companyia manté un model de col·laboració mútua i de compromís conjunt de relacions a llarg termini que es regulen a través del Conveni Marc de Bones Pràctiques Comercials, donant lloc a “contractes per a tota la vida”. Gràcies a això estan implicats en la filosofia de satisfacció total als clients que caracteritza la companyia i obsessionats amb la qualitat, tant de servici com de producte. Per a dur a terme la seua activitat diària, tant Mercadona com els interproveïdors compten amb el suport i servici de més de 9.200 PIMES i productors de matèria primera a Espanya, que fan visible el seu impacte en la creació de riquesa i ocupació de l’economia local on estan instal·lats els supermercats de Mercadona i les empreses dels fabricants interproveïdor.

La companyia fomenta permanentment la formació contínua entre la seua plantilla, un dels seus més valuosos actius, i desplega una política de Recursos Humans totalment orientada a la realització professional i satisfacció personal dels més de 63.500 treballadores i treballadors. Igualment, a través del departament de qualitat, Hacendado, Bosque Verde, Deliplus i Compy, així com la resta de marques pròpies, compten des de fa anys amb la confiança del “Cap”, perquè totes disposen de l’aval dels seus fabricants interproveïdors, clarament identificats en els envasos dels productes i que, a través de la innovació, garantixen la seua seguretat alimentària i qualitat.

UNA INFORMACIÓ TRANSPARENT: Mercadona, des que va començar a desenrotllar el model de Producte Recomanat amb les marques Hacendado, Bosque Verde, Deliplus, Compy, i altres de referència, identifi ca clarament en l’etiquetatge el nom del fabricant interproveïdor que elabora el producte.

MODEL MERCADONA

Un model d’empresa responsable

El model de gestió de Mercadona està basat des de 1993 en la Qualitat Total. Per mitjà d’este mètode, Mercadona satisfà amb la mateixa intensitat els cinc components que formen l’empresa: “El Cap”, El Treballador, El Proveïdor, La Societat i El Capital.

La Qualitat Total introduïx en la gestió de la companyia la premissa universal de “per a poder estar satisfet, primer cal satisfer els altres”. Este compromís ha convertit Mercadona en una de les companyies de referència en el sector de la distribució, amb una missió clarament definida: ser “prescriptors de les solucions necessàries perquè ‘El Cap’ es fabrique la seua Compra Total”.

La busca de la satisfacció total de les treballadores i treballadors, a qui Mercadona considera el seu més valuós actiu, és constant. Per això, i amb l’objectiu de convertir-se en l’empresa que millor tracta la seua plantilla, el model de Recursos Humans de Mercadona està basat en el lideratge i aposta per la satisfacció personal, l’ocupació indefinida, la formació contínua i la conciliació de la vida familiar i professional de totes les persones de la companyia, la qual cosa fa possible que qui ha de satisfer “El Cap” estiga, al seu torn, satisfet.

El Model de Qualitat Total orientat cap al tercer component de l’empresa, El Proveïdor, es resumix en un treball conjunt amb un mateix objectiu: la satisfacció del “Cap”. Per a la consecució d’esta meta, Mercadona establix amb els seus proveïdors uns vincles estrets, per mitjà d’una relació estable que conduïx, en nombroses ocasions, a la firma d’acords indefinits i a la creació de sinergies que, en definitiva, sempre redunden en benefici dels “Caps” que diàriament fan la compra en els supermercats de la companyia.

Igualment important és per a Mercadona la satisfacció de La Societat. A este efecte, amb les seues botigues contribuïx a modernitzar el comerç urbà dels barris en què està present, que troben en els seus supermercats el dinamisme comercial que aporten els 4,4 milions de famílies que depositen la seua confiança en Mercadona. De fet, al centrar-se únicament en la venda de productes d’alimentació, beguda, neteja de la llar, neteja personal i menjar per a animals domèstics, la companyia fomenta les sinergies amb el comerç de proximitat a través d’una major implicació en el seu desenvolupament.

MODEL DE QUALITAT TOTAL: UN MODEL D’EMPRESA RESPONSABLE

Satisfer per igual els 5 components de la companyia.

Este Model ajuda totes les persones que formen part de la companyia a prendre decisions en el seu treball diari:

“Qui té un Model, té un tresor”.

En el compromís voluntari de fomentar iniciatives que redunden en benefici de la societat, Mercadona s’implica en el desenrotllament de la indústria agroalimentària espanyola a través de mesures que afavorixen l’entorn social i econòmic d’aquells llocs on té presència. Això la convertix en una empresa pionera en la responsabilitat social corporativa en el sector de la distribució a Espanya i en una de les més reputades internacionalment. En definitiva, es tracta de complir el que el model de gestió prescriu: “Satisfer els cinc components de la companyia”, sent conscients de tot el potencial de millora que encara queda per aconseguir.

Mercadona satisfà també el quint component de l’empresa: El Capital. I ho fa per mitjà de la satisfacció del “Cap”, El Treballador, El Proveïdor i La Societat, que es du a terme a través del desenrotllament del Model de Qualitat Total. L’aplicació d’este particular mètode de gestió és responsable de la favorable evolució de Mercadona des de 1993; també ho és del seu creixement sostingut, fruit de l’esforç individual i col·lectiu de tots els qui formen part d’este Projecte i de la implantació d’objectius i estratègies que aporten valor als cinc components de l’empresa i els resultats dels quals, sobretot, es reflectixen en el mitjà i llarg termini. Este Model és el que ajuda a prendre decisions en el seu treball diari a totes les persones que formen part de la companyia: “Qui té un Model, té un tresor”.

MODEL QUALITAT TOTAL:

“EL CAP”:
Fomentar el diàleg i la comunicació directa amb els "Caps".
Màxima qualitat al mínim preu: Producte Recomanat.
Tornar a la senzillesa per a reduir preus amb un assortiment efi cient i de qualitat.
Carro Menú: El carro de la Compra Total de millor qualitat i més barat del mercat.
Proximitat i apropament.
Innovació transversal orientada a les seues necessitats (producte, tecnologia, concepte i processos).
Sempre Preus Baixos (SPB): estabilitat en els preus, sense ofertes ni promocions.
Prescripció: Informar i recomanar al "Cap" els productes amb la millor opció relació qualitat-preu del mercat.

EL TREBALLADOR:
Estabilitat (contracte fix), desenrotllament professional i promoció interna.
Responsabilitat fixa. La plantilla realitza les seues funcions en el mateix lloc de treball i s'eviten canvis, la qual cosa facilita la seua especialització per a fer el que millor sap: satisfer "El Cap".
Conciliació família-treball, entre altres, no obrir els supermercats els diumenges.
Model de gestió de Recursos Humans basat en el lideratge individual i col·lectiu.
Diàleg permanent.
Participació en beneficis.
Formació necessària i contínua per a l'exercici de les tasques del lloc de treball.

EL PROVEÏDOR:
Estabilitat/contractes per a tota la vida.
Acords a llarg termini, comunicació i transparència en la relació.
Vertebrar l'activitat productiva per a crear desenrotllament i riquesa.
I+D+doble i (Investigació + Desenrotllament + Innovació, recolzats en la palanca de la Inversió).
Impulsar la innovació i l'optimització de processos per a oferir el producte amb la millor relació qualitat-preu.

LA SOCIETAT:
Compromís amb el desenrotllament social i econòmic de les zones on estem presents.
Productivitat social: Produir més amb menys recursos naturals. Transport sostenible.
Objectiu de "ser invisible" en l'entorn on despleguem la nostra activitat.
Diàleg permanent, participació activa i proximitat.
Formar i informar del Model d'empresa i de la planifi cació de les seues activitats i decisions.

EL CAPITAL:
Creixement constant i sostenible.
Reinversió dels benefi cis.
Innovació com a factor de competitivitat.
Aposta pel llarg termini.
Increment de la productivitat gràcies a la millora i estandardització dels processos.
UN MODEL DE RESPONSABILITAT TRANSVERSAL: Edificant la relació sobre compromisos.

MODEL DE QUALITAT TOTAL. Construir la reputació a través de l'exemple i els fets:

• 1993. Implantació de l’estratègia comercial SPB (Sempre Preus Baixos), pilar del Model de Qualitat Total.
• 1995. Inici del projecte de convertir en fixa tota la plantilla.
• 1996. Naixement de les marques Hacendado, Bosque Verde, Deliplus i Compy.
• 1997. Nova política retributiva, sota el principi “idèntica responsabilitat, el mateix sou”.
• 1998. Desenrotllament del Nou Model Mercadona-Interproveedor.
• 1999. El 100% de la plantilla és fixa.
• 2000. Construcció de la primera guarderia gratuïta per als fills de les treballadores i treballadors i implantació de la Prima per Objectius (participació de la plantilla en els beneficis).
• 2004. Com a norma general, Mercadona decidix no obrir els supermercats els diumenges per a conciliar la vida familiar i professional del personal de la companyia.
• 2005. Un mes més de permís maternal per a les treballadores.
• 2007. Quarta empresa del món en Reputació Corporativa segons el Reputation Institute de Nova York.
• 2008. Realineament de Mercadona amb el seu Model de Qualitat Total i introducció de l’estratègia del Carro Menú.
• 2009. Tornar a la senzillesa per a tindre un assortiment eficient i abaixar els preus.
• 2010. Model de gestió de Recursos Humans basat en el Lideratge i la Cultura de l’Esforç: claus per a ser una empresa d’alt rendiment i productivitat.

“EL CAP”

EN EL CENTRE DE LES DECISIONS

Disposar d’un model orientat a satisfer les necessitats dels clients és la base del nostre creixement

2010 ha sigut un any en què, gràcies a la confiança i fidelitat demostrada pel “Cap”, com la companyia internament denomina els seus clients, Mercadona ha aconseguit avançar en la consolidació de les iniciatives posades en marxa per a realinear-se amb el seu Model de Qualitat Total. Per a aconseguir-ho, s’ha continuat treballant per a “perseguir el cèntim” per a abaixar els preus dels productes amb un únic objectiu: adaptar l’assortiment de la companyia a les necessitats dels “Caps” i oferir-los la màxima qualitat al preu més reduït possible.

Tot això s’ha fet a través de la tornada a la senzillesa, del reforç de l’assortiment eficient, de l’aposta per la innovació i de l’esforç realitzat per tots aquells que componen la companyia per a ser cada dia més productius, fent bons productes amb menys costos, ja que la crisi ha ajudat a conéixer la importància del cèntim: un cèntim d’euro d’estalvi en un producte suposa estalviar 100 milions d’euros en la cadena de subministrament.

La realineació amb el Model de Qualitat Total duta a terme durant estos mesos ha sigut possible gràcies al canvi de mentalitat que s’ha produït en la companyia i que ha provocat que “El Cap” torne a estar en el centre de totes les decisions que es prenen.

Així ho demostra l’estratègia de la tornada a la senzillesa i el reforç de la labor de prescripció, que han sigut una constant en 2010. Durant estos mesos s’ha continuat treballant per a eliminar tot allò que no afig valor al procés, encarix els productes i repercutix directament en el pressupost de compra dels clients, que només estan disposats a pagar les verdaderes millores.

LA IMPORTÀNCIA DE L’ESTALVI DEL CÈNTIM EN MERCADONA

1 cèntim d’estalvi en producte = 100 milions d’estalvi en la cadena de subministrament

+ productivitat amb - costos

Per a fer només allò que afig valor al “Cap” i pel que estiga disposat a pagar

ESTALVI PER AL “CAP” 2.200 milions d’euros d’estalvi en 2010

Mantenint la qualitat i garantint la seguretat alimentària, Mercadona ha pogut el 2010 reforçar el compromís que va adquirir amb l’aplicació de l’estratègia del Carro Menú, al continuar oferint el carro de la compra amb la millor qualitat i més barat del mercat. I tot això, a més, en un exercici en què la companyia va decidir no apujar els preus als seus “Caps” després d’aplicar el passat mes de juliol l’increment de l’IVA, i s’ha aconseguit neutralitzar novament este impacte per mitjà de l’optimització dels processos interns.

Esta busca de l’excel·lència en tots els processos ha permés a Mercadona oferir als seus clients un estalvi superior a 700 milions d’euros en 2010, conseqüència de reduir el preu del Carro Menú de la compra un 4%. A esta quantitat s’han de sumar els estalvis de 1.500 milions d’euros aconseguits en 2009, i que s’han continuat aplicant en 2010, la qual cosa eleva la xifra d’estalvi total a 2.220 milions d’euros. Tot això no hauria sigut possible sense la implicació demostrada per les empreses interproveïdores de la companyia.

DISCIPLINA DE COSTOS: COMPROMÍS MERCADONA. Competitivitat = evitar costos innecessaris a través de la cooperació, comprometent-nos a optimitzar els processos per a evitar costos innecessaris i mantenint la rendibilitat en la cadena de valor

MESURES CONCRETES QUE ES TRADUÏXENEN ESTALVI PER ALS NOSTRES “CAPS”

Algunes de les més de 800 accions que s’han dut a terme per a evitar costos innecessaris i reduir preus mantenint la qualitat

• OUS: Reducció de tintes en la impressió dels envasos i eliminació de cartó en la caixa expositora. ESTALVI ANUAL: 370.000€.
• SALSITXES FRANKFURT VIENA: Millores en el procés. Passar a vendre el producte en pack de dos sobres. ESTALVI ANUAL: 570.000€.
• PIZZES FRESQUES: Convertir caixes transportadores en caixes expositores i millores logístiques. ESTALVI ANUAL: 3.229.215€.
• PEIX CONGELAT: Millora logística per canvi d’envasament en el producte. ESTALVI ANUAL: 1.328.931€.
• FORMATGE DE BURGOS: Eliminació del cartó en el pack de 2 x 250 g. ESTALVI ANUAL: 225.000€.
• XAMPÚ STYLIUS: Canvi de format de botella i reducció d’etiquetes. ESTALVI ANUAL: 126.627€.
• CARN: Millores logístiques. Canvi de la caixa de transport a caixa plegable. ESTALVI ANUAL: 360.000€.
• PA DE MOTLE: Transportar més amb menys, de 12 a 15 unitats per caixa. ESTALVI ANUAL: 3.400.000€.
• OLI DE GIRA-SOL: Reducció de la grandària del tap. ESTALVI ANUAL: 200.000€.
• LLONGANISSES I CARN PICADA: Optimització de la grandària de la safata, la qual cosa permet transportar més unitats per palet. ESTALVI ANUAL: 414.000€.
• VI: De quatre models de botella es reduïx un model. ESTALVI ANUAL: 344.000€.
• IVA: Assumir l’increment de l’IVA. ESTALVI: 80.000.000€.
• LLET CANELLA I LLIMA: Menor gramatge en la botella. Canvi de sleeve a etiqueta de paper. ESTALVI ANUAL: 631.923€.
• MARISC CONGELAT: Canvi a cartó de menys gramatge i brillantor, eliminant recepta. ESTALVI ANUAL: 90.787€.
• ANXOVES: Pas d’envàs metàl·lic a plàstic. Eliminació de la caixa de cartó. ESTALVI ANUAL: 3.000.000€.
• PERNILS: Millora en els processos, inversió en noves línies i millora de la productivitat. ESTALVI ANUAL: 2.700.000€.
• TRANSPORT: Millores logístiques i optimització de la capacitat de transport. ESTALVI ANUAL: 31.000.000€.
• CONILL: Eficiències en costos de procés incrementant la productivitat. ESTALVI ANUAL: 1.128.000€.
• INFUSIONS: Eliminació del film d’embolcall. ESTALVI ANUAL: 132.000€.
• POLLASTRE: Optimització de la grandària de la safata, la qual cosa permet transportar més unitats per palet estalviant recursos. ESTALVI ANUAL: 914.000€.
• GEL DENTAL I ACCIÓ TOTAL: Canvi de formulació i envés de 125 ml. ESTALVI ANUAL: 1.800.000€.
• AIGUA 2 L: Millores logístiques per a transportar més unitats per palet. ESTALVI ANUAL: 1.125.000€.
• ASSORTIMENT EMBOTITS: Adaptació de les línies per a envasar directament en caixa expositora. Millora reposició i estalvi de cartó. ESTALVI ANUAL: 542.950€

ASSORTIMENT EFICIENT

“Menys és Més” com a base per a contribuir a una millor i més ràpida identificació del nostre assortiment

En 2010, Mercadona ha continuat dedicant importants esforços per a oferir als seus clients la millor resposta possible en el que considera la seua responsabilitat com a empresa: prescriure i recomanar al “Cap” productes de la màxima qualitat al preu més baix possible. I ho ha fet a través de la màxima Menor Cost, Menor Preu i Mateixa Qualitat, que ha permés incrementar la competitivitat de la companyia i traslladar totes les millores aconseguides al Carro Menú: el carro de la compra amb millor qualitat i més barat del mercat.

Per a poder prescriure les solucions necessàries perquè “El Cap” es fabrique la seua Compra Total, els criteris clau que determinen quins productes han de formar part de l’oferta de Mercadona són: necessitat i rotació; afegir valor i que el client estiga disposat a pagar per això; satisfer necessitats reals; que tinguen uns costos de procés eficients i una elevada acceptació per part del client. Estos criteris, units a la labor d’escolta i comunicació que des de la companyia s’ha mantingut amb els clients, han fet que Mercadona continue disposant d’un assortiment eficient: les 8.000 referències que componen el seu assortiment, seleccionades entre el més d’un milió de productes existents en alimentació i higiene al nostre país, cobrixen les necessitats dels 4,4 milions de llars que fan la compra en Mercadona.

Però, a més, el fet d’apostar per l’eficiència i de disposar d’un assortiment racional, basat en la busca de la senzillesa, contribuïx en el fet que la relació amb els clients siga també més pròxima i que estos s’identifiquen més ràpidament amb l’assortiment de la companyia. De fet, el posicionament adquirit per Mercadona en relació amb l’elecció i distribució dels productes en els seus lineals suposa un clar avantatge competitiu, al disposar d’un assortiment, variat i de qualitat, que aposta pel que internament la companyia denomina “Menys és Més”: un assortiment estable de productes que es traduïx per al “Cap” en una oferta completa de solucions, més senzilla, més eficient, més competitiva i que contribuïx al fet que el seu acte de compra siga més ràpid, intuïtiu i satisfactori.

LA COL·LABORACIÓ A TRAVÉS DE LA PRESCRIPCIÓ

Informar i recomanar al “Cap” els productes amb la millor relació qualitat-preu del mercat, independentment de qui els fabrique, i seleccionats amb els criteris següents:
Afegir valor i que el client estiga disposat a pagar-ho
Costos de processos interns eficients
Rotació
Han de satisfer necessitats reals
Elevada acceptació per part del client

Durant l’any 2010 s’han fet nombroses col·laboracions entre Mercadona i els seus proveïdors i interproveïdors per a adaptar-se a les necessitats que demanen els clients. Entre altres, les accions amb Bonnysa Agroalimentaria, Lacasa, Verdifresh, l’Oréal, Pescanova, Ubesol-Maverick, Chocolates Valor, SCA Hygiene Products, Apisol, Nestlé, RNB Cosméticos, etc.

MODEL D’INNOVACIÓ MERCADONA: INNOVACIÓ DE CONCEPTE, INNOVACIÓ DE PROCESSOS, INNOVACIÓ DE PRODUCTE i INNOVACIÓ TECNOLÒGICA.

INNOVACIÓ TRANSVERSAL

En Mercadona el més estable és el canvi; i el canvi, recolzat en la innovació, és un avantatge competitiu que ens ajuda a diferenciar-nos

Un altre dels pilars que s’ha continuat reforçant l’any 2010 ha sigut el de la innovació com a font de productivitat i eficiència, que Mercadona entén com a innovació transversal, perquè recorre tots els processos de la companyia. En este exercici, i sempre amb la premissa d’incorporar només aquells productes o servicis que afigen valor i pels quals els “Caps” estan disposats a pagar, la companyia ha continuat introduint millores en tots els àmbits, a través de la innovació de producte, de la innovació de processos, de la innovació tecnològica i de la innovació de concepte com a elements diferenciadors.

MODEL INNOVACIÓ MERCADONA:
INNOVACIÓ DE CONCEPTE
INNOVACIÓ DE PROCESSOS
INNOVACIÓ DE PRODUCTE
INNOVACIÓ TECNOLÒGICA

Mercadona fa anys que aposta per la I+D+doble i, en la qual esta segona “i” correspon a la inversió, i és la més important, ja que d’esta depén la consecució dels projectes. Al llarg de l’exercici, esta aposta s’ha concretat, només en l’àmbit de la innovació de producte, en nombroses iniciatives, després de contrastar en tots els casos que les millores introduïdes aportaven solucions als clients i que estos no sols les valoraven, sinó que estaven disposats a assumir el cost d’estes millores i a pagar per estes. Com a conseqüència d’això, i també com a resultat d’observar el comportament del client, d’escoltar els seus suggeriments i necessitats, Mercadona, en col·laboració amb els seus proveïdors i interproveïdors, ha renovat aproximadament 600 referències del seu assortiment, tant de marques pròpies com de marques de fabricant.

Així mateix, s’han continuat optimitzant els processos, amb importants reduccions en el consum de recursos. Exemple d’això són els avanços en paletitzats, les millores en els envasos, les reduccions de les minves experimentades, les millores de vida útil introduïdes en diferents productes o l’acostament de les fàbriques dels proveïdors als blocs logístics; moltes d’estes iniciatives permeten, a més, “transportar més amb menys recursos”.

Paral·lelament, en 2010 la companyia ha continuat apostant per la tecnologia com a element diferenciador, i un dels seus exponents més clars és la posada en marxa del seu bloc logístic intel·ligent de Villadangos del Páramo (Lleó). A més, al llarg de l’any ha destinat més de 35 milions d’euros a reforçar els seus sistemes informàtics a través de diferents iniciatives. Exemple d’això són la implantació d’un sistema de gestió documental únic, amb l’important estalvi de temps que això representa; el desenrotllament del nou Portal del Treballador, que s’ha constituït com un canal alternatiu de comunicació amb tots aquells que formen part de la plantilla de la companyia; o l’aprofitament de la infraestructura de portals desenrotllada per a esta ferramenta per a crear també el Portal del Client per a la Factura Online, al qual gradualment s’incorporarà informació i servicis d’interés per als “Caps”.

Dins del treball relacionat amb les plataformes en línia, cal destacar el reconeixement que en 2010 la companyia va rebre per part del Comité Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI). En el seu “Segon Informe de l’Observatori d’Accessibilitat de les pàgines d’Internet de les principals empreses espanyoles”, CERMI situa la pàgina web de Mercadona entre les més valorades de tots els sectors, que encapçala, per segon any consecutiu, el rànquing del sector de la distribució.

Este reconeixement a les millores aconseguides al llarg de 2010 en matèria d’accessibilitat web contribuïx a continuar treballant en esta línia, alhora que confirma el compromís de Mercadona per a facilitar als seus “Caps”, independentment de la necessitat d’ús de tecnologies adaptades que tinguen, l’accés a la web de la companyia.

COMPROMÍS INNOVACIÓ MERCADONA: FER NOMÉS EL QUE AFIG VALOR AL “CAP”: 40% increment de venda/any. “El Cap” està disposat a pagar 1 cèntim més per incloure la tapa de plàstic en les tovalletes desmaquilladores. 60% increment de venda/any. “El Cap” està disposat a pagar 5 cèntims més per introduir la tapa de plàstic i la solapeta d’obertura fàcil en la llanda de tonyina d’1 kg.

Durant estos mesos Mercadona també ha continuat reforçant el quart dels pilars de la seua innovació transversal, la innovació de concepte, invertint recursos diversos per a introduir millores que aporten valor a l’experiència de compra dels “Caps”. El millor exemple d’això és la Botiga per Ambients, que la companyia va posar en marxa l’any 2000 amb l’objectiu d’oferir als seus clients supermercats amb major amplitud, ambients més càlids i una distribució de l’assortiment més racional.

El compromís de Mercadona amb la I+D+doble i com a motor de creixement i com a ferramenta per a oferir les millors solucions és una responsabilitat que la companyia compartix amb el conjunt d’empreses interproveïdores, igualment convençudes que la inversió en innovació és inversió de futur i que per a innovar és imprescindible escoltar primer quines són les necessitats reals que els clients plantegen.

PER A MERCADONA INVERTIR EN INNOVACIÓ ÉS INVERTIR EN EL FUTUR.

MODEL DE BOTIGA PER AMBIENTS: DEU ANYS DE BOTIGA ECOEFICIENT, 1.253 Botigues per Ambients en 2010 orientades a optimitzar l’acte de compra dels “Caps”. Menor consum i major efi ciència energètica. Major amplitud per a “Caps” i treballadors. Distribució d’assortiment més racional. Pàrquing amb places més còmodes i circulació més fluida.

INNOVAR ÉS ESTAR PENSANT TOTS ELS DIES EN EL QUE NECESSITA “EL CAP”. Observar les seues preferències i escoltar les seues opinions és el que ens ajuda a avançar i créixer

SEGURETAT ALIMENTÀRIA I QUALITAT

Atributs clau de la Regla d’Or de Mercadona

En Mercadona, la seguretat alimentària és un valor irrenunciable que compartixen tots els productes del seu assortiment. Per a aconseguir-ho, cada referència dels seus lineals ha d’ajustar-se a la Regla d’Or de la companyia, segons la qual qualsevol producte en primer lloc ha de garantir la seguretat alimentària; després, la qualitat; després, oferir servici; en quart lloc, ser competitiu en preu; i en quint, generar benefici.

Per a garantir la màxima seguretat i qualitat del seu assortiment, Mercadona disposa des de fa anys del seu propi Model d’Assegurament de la Qualitat i, d’acord amb el seu Pla de Control de Seguretat Alimentària, fa periòdicament nombrosos controls tant dels processos d’interproveïdors i proveïdors com dels processos interns. En 2010, s’han avaluat i inspeccionat les instal·lacions i processos de més de 200 empreses, que al seu torn han auditat els seus proveïdors de matèries primeres dins dels seus específics plans de control.

En el marc d’este Model de Seguretat Alimentària, cal destacar que, addicionalment, totes les empreses interproveïdores de la companyia han continuat treballant en el compliment de protocols en esta matèria, la qual cosa ha suposat l’obtenció o renovació de certificacions en les més reconegudes normes de Seguretat Alimentària, com la IFS v-5, les ISO 22.000 o 9.001 o les BRC. En este mateix context, els productes frescos i els seus proveïdors de boví, corder, porc, pollastre, llet, peix, oli, fruita, verdura i ous, també han sigut auditats per empreses externes acreditades, la traçabilitat dels quals, una vegada més, se certifica des de la granja o parcel·la fins a la taula dels “Caps”.

TOTES LES REFERÈNCIES DE L’ASSORTIMENT DE LA COMPANYIA HAN D’AJUSTAR-SE A LA REGLA D’OR

L’esforç intern efectuat en matèria de Seguretat Alimentària també ha sigut rellevant en 2010. Al llarg de l’any, a més de les favorables auditories passades per les administracions sanitàries, la companyia ha efectuat minuciosos controls en totes les instal·lacions, alhora que ha revisat els processos de transport de més de 300 rutes diferents. El conjunt d’estes iniciatives ha permés contrastar l’eficàcia dels sistemes d’autocontrol implantats, que estan basats en l’Anàlisi de Perills i Punts de Control Crítics (APPCC), la qual cosa confirma que la companyia oferix en les seues instal·lacions la major garantia en matèria de Seguretat Alimentària.

Sistema de Gestió Nutricional

Mercadona també disposa des de fa anys d’un propi Sistema de Gestió Nutricional l’objectiu del qual és ser “prescriptors de les solucions necessàries perquè ‘El Cap’ dispose de productes saludables amb la Màxima Qualitat Intrínseca i Seguretat”. La principal referència d’este sistema és l’estratègia NAOS (Estratègia Nacional sobre Nutrició, Activitat Física i Prevenció de l’Obesitat), que Mercadona, a través dels seus interproveïdors i proveïdors, complementa amb diferents iniciatives al servici d’una màxima: la nutrició saludable, com la qualitat i la seguretat, “no té per què ser més cara”.

La transparència és un altre dels compromisos que Mercadona manté amb els seus “Caps”, la qual cosa implica, en matèria de nutrició, incloure en els etiquetatges del seu assortiment tota la informació rellevant, identificant amb claredat la composició dels productes, fins i tot a nivell de traces, la qual cosa resulta d’especial importància per a aquells clients que patixen alguna al·lèrgia o intolerància. Paral·lelament, i amb el compromís i la col·laboració dels diferents proveïdors, s’han continuat eliminant, sempre que ha sigut possible, tots els al·lergògens, tant en els processos de fabricació com en la composició dels productes.

En 2010, Mercadona ha col·laborat activament amb diferents autoritats sanitàries o de Seguretat Alimentària en diferents comunitats autònomes i, a més, ha mantingut un estret contacte amb l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN). En esta mateixa línia, també cal destacar la presència mantinguda durant estos dotze mesos en diferents fòrums de referència en esta matèria, com els comités de Seguretat Alimentària de l’Associació Espanyola de Codificació Comercial (AECOC) i de l’Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoservicis i Supermercats (ASEDAS); així com la participació en la Societat Espanyola de Seguretat Alimentària (SESAL), el Fòrum Interalimentari o en l’Associació per a la Investigació d’Indústries Agroalimentàries (AINIA).

UNA DÈCADA COMPROMESOS AMB ELS CELÍACS: 750 PRODUCTES SENSE GLUTEN

Des de l’any 2000 Mercadona manté una estreta relació amb la Federació Espanyola d’Associacions de Celíacs (FACE), col·laborant i participant activament en els fòrums i actes que organitza i incloent els seus productes sense gluten en el llistat d’aliments per a celíacs que anualment publica i distribuïx. El compromís, adquirit fa deu anys, d’ampliar l’assortiment de productes sense gluten, de qualitat i amb totals garanties alimentàries i nutricionals, és un compromís sostingut en el temps. Com a conseqüència d’això, en 2010 Mercadona ha sumat 50 referències noves a la seua oferta de productes sense gluten.

UNA RELACIÓ DE PROXIMITAT

En Mercadona estem convençuts que ser pròxims implica apostar per l’observació: “millor veure una vegada que escoltar cent vegades”

En Mercadona, la proximitat és un avantatge competitiu i percebre el que “El Cap” necessita és fonamental per a poder oferir-li solucions. Per això, en l’exercici anterior la companyia va crear la figura del Monitor, que al llarg d’estos dotze mesos ha continuat sent fonamental per a reforçar l’estreta relació que Mercadona establix amb els seus clients, basada en el principi que “és millor veure una vegada que escoltar cent vegades”.

En 2010, més de 250 monitors i monitores s’han encarregat de mantindre un contacte més directe amb els “Caps”, observant les seues preferències sobre el terreny i coneixent millor les seues necessitats: el que volen, el que valoren, el que aprecien i el que no els agrada. La informació obtinguda durant estos mesos pels monitors ha permés a la companyia millorar el seu assortiment, a l’oferir respostes concretes als clients i donar solució al que sol·licitaven. I haver-ho fet de manera àgil i eficaç, per la seua banda, ha contribuït a reforçar la confiança que les més de 4,4 milions de llars que fan la compra en Mercadona tenen en la companyia.

Durant estos dotze mesos, Mercadona ha fet un esforç rellevant per a acostar-se fins i tot més als seus “Caps”, de manera que ha reforçat la interlocució i el diàleg amb les diferents associacions que representen els consumidors i vetlen pels seus interessos.

TOTAL SUPERMERCATS AL FINALITZAR 2010: 1.310 supermercats, 14 tancaments, 32 botigues reformades i 1.253 Botigues per Ambients

Com a conseqüència d’això, durant estos dotze mesos s’han firmat convenis de col·laboració per a establir marcs estables de coordinació i informació, com per exemple el rubricat a Sevilla amb la Unió de Consumidors d’Andalusia (UCE-A) per al foment de la defensa dels interessos dels consumidors; els convenis marc aconseguits amb la Unió de Consumidors de Galícia (UCGAL) i amb la Federació Gallega d’Ames de Casa, Usuaris i Consumidors; el firmat amb la Unió de Consumidors d’Extremadura (UCE); o el que s’ha aconseguit amb l’associació Thader Consumo de Múrcia.

Servici d’Atenció al Client (SAC)

A més de la informació que diàriament obtenen els monitors i prescriptors en les botigues, Mercadona disposa d’un Servici d’Atenció al Client que canalitza totes les inquietuds que els plantegen els clients a través del correu electrònic o del telèfon gratuït que la companyia ha destinat exclusivament per a esta activitat. Gràcies a este canal que Mercadona manté permanentment obert amb els seus “Caps”, la companyia pot escoltar les seues opinions i oferir solucions a les seues necessitats amb més agilitat i encert.

Al llarg de 2010, les persones que integren el SAC, Servici d’Atenció al Client de Mercadona, van rebre un total de 460.000 consultes i apreciacions diferents que, en conjunt, han contribuït al fet que la companyia detecte punts de millora per a, com és el seu objectiu, ser la companyia que els oferisca les millors solucions a través d’un assortiment eficient i d’una positiva experiència de compra.

Telèfon d’Atenció al Client: 900 500 103

SERVICI D’ATENCIÓ AL CLIENT. En 2010 les persones que integren la plantilla del SAC van rebre un total de 460.000 consultes.

www.mercadona.es

EL TREBALLADOR

SATISFACCIÓ I LIDERATGE

Disposar d’una plantilla amb esperit de lideratge és clau per a una empresa d’alt rendiment

El lideratge, la responsabilitat, l’esforç i la passió pel que es fa són atributs que han de compartir tots els qui formen part de Mercadona. Com a contrapartida, la companyia, conscient que qui ha de satisfer el “Cap” ha d’estar igualment satisfet, oferix llocs de treball de qualitat en què les treballadores i treballadors, al llarg de la seua carrera, poden créixer professionalment i desenrotllar les seues habilitats.

L’any 2010, i amb l’objectiu de consolidar-se com una empresa d’alt rendiment, Mercadona ha continuat fomentant la productivitat entre les seues treballadores i treballadors, destinant importants recursos per a mantindre una plantilla motivada i implicada en la consecució dels objectius de la companyia: 63.500 persones amb contracte fix, 1.500 més que l’any anterior, totes altament compromeses amb el Model de Qualitat Total i la implicació dels quals és una de les claus dels resultats aconseguits per la companyia en 2010.

Convençuda que l’èxit passat no assegura l’èxit futur, en 2010 Mercadona ha fonamentat l’eficiència de la seua plantilla en l’aposta pel lideratge. Gràcies a això, ha consolidat uns recursos humans motivats, que donen exemple i que són capaços de prendre la iniciativa, d’adaptar-se als canvis, de transmetre’ls amb eficàcia i liderar-los, contagiant la resta dels treballadors de la seua passió per l’excel·lència en l’exercici del seu treball diari.

Formació i promoció interna

Per a Mercadona, el millor actiu d’una companyia líder és el conjunt dels seus recursos humans, i poder disposar d’una plantilla d’alt rendiment implica efectuar inversions constants en la seua formació i desenrotllament professional. En 2010, estes inversions han aconseguit els 30 milions d’euros, la qual cosa ha suposat una inversió de 471 euros per treballadora i treballador, i un total d’1,2 milions d’hores de formació, totes dins de l’horari laboral.

APOSTA PER LA CREACIÓ PLANTILLA MERCADONA 2010 D’OCUPACIÓ ESTABLE: 1.500 nous llocs de treball fixos directes en 2010

PLANTILLA MERCADONA 2010: 63.500 empleats, tots amb contracte fix, 33% hòmens i 67% dones.

APOSTA PER LAFORMACIÓ: 1,2 milions d’hores de formació; 14 accions formatives distintes; 577 persones de la plantilla promocionades; 471 euros de mitjana per treballador/a; 30 milions d’euros invertits en formació.

Dins dels plans de formació contínua elaborats des del Departament de Recursos Humans de la companyia, durant estos dotze mesos s’han impartit cursos que potencien les habilitats i capacitats de tot el personal en els seus respectius llocs, entre els quals destaquen les accions orientades cap a la prescripció en els responsables de les diferents seccions de botigues i la formació en lideratge en el col·lectiu de directius.

Un altre dels pilars de Mercadona és el compromís que manté amb el creixement professional de les persones que componen la seua plantilla. L’exemple més evident d’esta projecció pot apreciar-se en el mateix comité de direcció, ja que tots els seus directors generals són fruit de la promoció interna, cosa que ocorre també amb la totalitat dels càrrecs directius de la companyia.

En 2010, l’aposta per la formació i el desenrotllament de les treballadores i treballadors ha permés que, gràcies als seus mèrits laborals, un total de 577 persones hagen aconseguit llocs de major responsabilitat.

Conciliació de la vida familiar i laboral

Mercadona fa anys ha contrastat que com més es dóna a les persones, com millor se les tracta i es concreta el que es necessita d’elles, millor responen. Per això, la conciliació de la vida familiar i laboral de les treballadores i treballadors que exercixen la seua activitat professional en la companyia ocupa un lloc rellevant en la gestió dels seus recursos humans.

Són nombroses i molt diverses les mesures que ha dut a terme la companyia en este àmbit, com per exemple les més de 80 combinacions de jornades diferents que s’oferix al personal que ha optat per una reducció de jornada o l’ampliació de la Plantilla Estàndard (horaris homogenis anuals), a la qual cada vegada es pot acollir un nombre més gran de persones. Si bé, l’exemple més clar del compromís de Mercadona amb la conciliació queda reflectit en una dada: el percentatge de treballadores de la plantilla que anualment decidixen ser mares ha sigut d’un 8,8% en 2010, exercici en què, a més, un total de 3.749 dones van optar per allargar en 30 dies els quatre mesos de baixa maternal establits legalment, acollint-se d’esta manera a una iniciativa que Mercadona va posar en marxa l’any 2005.

ESTABILITAT COM A PRINCIPI DE CONCILIACIÓ: 3.749 treballadores van decidir ser mares en 2010. 8,8% de les treballadores de la companyia, 4,5 punts per damunt de la mitjana de naixements a Espanta.

Mercadona, que considera que l’aposta per la conciliació és una aposta que es consolida any rere any i els retorns de la qual, com així s’ha demostrat, són fins i tot majors quan els contextos són difícils, és conscient que encara queda molt per millorar en este àmbit per a aconseguir, com és la seua meta, ser l’empresa que millor tracta les seues treballadores i treballadors.

Pla d’Acollida

Establir canals de comunicació amb tots els membres de la plantilla és fonamental per a detectar les seues inquietuds, adaptar-se a les seues necessitats, concretar-los el que es necessita d’ells i contribuir que se senten part activa de la companyia. En Mercadona, el primer pas d’eixa relació de comunicació es dóna amb el Pla d’Acollida, que la companyia aplica a les treballadores i treballadors que se sumen al seu projecte.

Per mitjà d’este Pla d’Acollida, les noves incorporacions reben informació detallada sobre les funcions que exerciran en el seu futur lloc de treball i la formació que rebran per a assumir les seues responsabilitats adequadament.

PIONERS EN MESURES DE CONCILIACIÓ CONCILIACIÓ FAMÍLIA-TREBALL:
Plantilla Estàndard: Homogeneïtat d’horaris i millor planificació personal
Quint mes de baixa maternal
Reducció de desplaçaments Innecessaris
No obrir els supermercats els diumenges
Guarderies en alguns blocs logístics
Contractes indefinits: Estabilitat
Cultura de l’Esforç: un compromís individual i col·lectiu de les treballadores i dels treballadors orientat a satisfer les necessitats del “Cap”

UNA PLANTILLA COMPROMESA

En Mercadona, la recuperació de la Cultura de l’Esforç és la clau del creixement

La decisió presa per la companyia de realinear-se amb el seu Model de Qualitat Total ha tingut com a conseqüència la recuperació, en l’àmbit dels recursos humans, de la Cultura de l’Esforç. I això s’ha traduït en el compromís de tots els qui formen el Projecte Mercadona de treballar millor i més per a generar canvis, per a ser més competitius i productius.

En 2010, l’esforç que cada dia han demostrat les treballadores i treballadors, amb uns nivells d’autoexigència i productivitat molt elevats, ha sigut fonamental perquè la companyia aconseguira les metes fixades.

Poder comptar amb este elevat nivell de compromís per part de la plantilla només és possible si esta se sent satisfeta. Preocupar-se per això és una prioritat per a Mercadona, que com a contrapartida oferix als seus treballadors unes condicions que els permet identificar-se al màxim amb els objectius de la companyia, com ho són l’estabilitat laboral, perquè les 63.500 persones que treballen en Mercadona tenen contractes fixos; o uns salaris per damunt de la mitjana del sector i una política retributiva basada, des de 1997, en el Principi d’Equitat: a idèntica responsabilitat, el mateix sou.

Però, a més de tot això, Mercadona incentiva l’esforç de la seua plantilla per mitjà de les seues polítiques de retribució variable, que permeten consolidar la implicació individual en el projecte conjunt. En 2010, com a resposta a la seua productivitat i eficiència, la companyia ha decidit repartir 210 milions d’euros, en concepte de prima per objectius, entre aquelles treballadores i treballadors amb més d’un any d’antiguitat i la implicació de les quals durant estos dotze mesos ha permés no solament aconseguir les metes generals de la companyia, sinó també complir els objectius específicament marcats per al seu lloc de treball.

5% increment de la productivitat en 2010

210 milions d’euros repartits en 2010 com a prima per objectius per a tots els treballadors que han complit els seus objectius

SALUT I SEGURETAT EN EL TREBALL

15 milions d’euros invertits en prevenció

La protecció de la salut i la seguretat del conjunt de les treballadores i treballadors és un dels punts bàsics del Model de Qualitat Total de Mercadona. En 2010, la companyia ha continuat potenciant la seua política preventiva de millora contínua dels llocs de treball i mètodes de producció, labor a la qual ha destinat un total de 15 milions d’euros.

Durant estos dotze mesos, Mercadona ha auditat reglamentàriament el seu sistema de gestió de riscos laborals i, paral·lelament, ha avaluat i estandarditzat sota criteris de seguretat i ergonomia tots els llocs de treball. Addicionalment, ha dut a terme una important labor informativa i formativa, tant a través de mòduls de caràcter general com per mitjà de mòduls específics: Riscos dels Treballs sobre Plataformes Elevadores; Riscos Elèctrics; Riscos de Treballs en Altura i Suspensió; Riscos Químics, etc.

A més de tot això, també s’han incorporat enguany importants millores en les màquines i instal·lacions de la companyia, entre les quals destaquen, per citar-ne alguns exemples, la instal·lació de manipuladors ingràvids en el bloc logístic de Villadangos del Páramo (Lleó), que permet moure productes pesats sense esforç; les noves màquines de neteja per als supermercats, molt més ergonòmiques; les despaletitzadores dels magatzems automàtics, que produïxen una menor emissió de soroll; o les modificacions introduïdes en les trituradores de cartó, que eviten possibles riscos de colps.

Per a protegir la salut de les persones que conformen la seua plantilla, Mercadona disposa d’un equip mèdic compost per 78 professionals, i amb 19 tècnics de nivell superior especialitzats en servicis de prevenció. En 2010, este equip ha sigut el responsable de desenrotllar i dur a terme totes estes millores, i també de facilitar al conjunt dels treballadors la informació i formació necessàries per a previndre possibles riscos derivats de l’exercici de les seues tasques habituals.

Per al treball dut a terme en 2010 per la companyia en matèria de salut i seguretat en el treball, el Servici de Prevenció de Mercadona ha comptat amb el suport i la col·laboració de les mútues proveïdores: FREMAP, UMIVALE, ASEPEYO, Mutua d’Accidentes de Canarias (MAC), Mutua BALEAR, Mutua de Accidentes de Zaragoza (MAZ), IBERMUTUAMUR i Mutua MONTAÑESA. Així mateix, al llarg d’este període s’ha treballat en l’intercanvi de coneixements amb els Servicis de Prevenció dels principals proveïdors, la qual cosa sens dubte és un punt important de millora contínua per a la companyia en esta matèria.

Cursos de formació a directius impartits per: El director general de Botiguesi Prescripció de Peribles, José Jordá; La directora de RH, Carolina Cejudo; La directora d’Atenció al Client, Pilar García; La directora general dePrescripció Secs, Julia Amorós; Alumnes durant els cursos deformació per a directius.

EL PROVEÏDOR

PROVEÏDOR: CREIXEMENT CONJUNT

Fomentar relacions estables per a garantir la competitivitat del sector agroalimentari i desenrotllar el sector primari

Per a Mercadona el paper exercit pels seus proveïdors és clau, perquè del seu compromís i esforç també depén, en gran manera, el creixement de la companyia, que només és possible si, com és el seu objectiu, aconseguix satisfer els seus clients amb un assortiment eficient.

Per això, també en este cas “El Cap” es troba en el centre de totes les decisions que conjuntament la companyia acorda amb els seus proveïdors, amb els quals durant 2010 ha continuat treballant per a identificar fortaleses i oportunitats i per a donar millors respostes als clients, amb la qual cosa són paral·lelament més productius i competitius.

Dins del Model de Qualitat Total destaca la figura de l’Interproveïdor, amb qui Mercadona manté una relació de confiança en què l’estabilitat i l’exigència són la base del treball ben fet, perquè permet que estes empreses fabricants estiguen orientades a l’objectiu d’oferir al “Cap” productes amb la millor relació qualitat-preu del mercat: suprimint tota allò que no aporte valor i incorporant només aquelles millores per les quals el client està disposat a pagar.

Els més de 100 interproveïdors de la companyia, que fabriquen, entre altres, les marques Hacendado, Bosque Verde, Deliplus i Compy, estan altament compromesos amb la missió i amb els valors de Mercadona: un compromís que s’estén a la generació de riquesa i ocupació, que des de fa anys s’ha vist reforçat, a més, per l’esforç que tots estan fent per a contribuir al desenrotllament i modernització del sector primari al nostre país, per a vertebrar i diversificar les economies locals, fent del sector agroalimentari un sector més fort i dinàmic.

En 2010, esta aposta de les empreses interproveïdores de la companyia s’ha continuat consolidant. Durant estos dotze mesos, la inversió conjunta ha superat els 420 milions d’euros, mostra del seu compromís sostingut en el temps, mentre s’ha continuat fomentant la col·laboració amb PIMES locals i productors de matèries primeres, més de 9.200 en el conjunt del territori. Però, a més, i a pesar de la difícil conjuntura, les empreses interproveïdores de Mercadona han creat 2.000 nous llocs de treball, fins a elevar el conjunt de la plantilla a més de 40.000 treballadors. Esta dada confirma que el compromís amb el Model de Qualitat Total d’estes companyies és un compromís que genera importants retorns per a l’economia del nostre país.

Una aposta decidida pel sector primari

Garantir la seguretat alimentària i la qualitat dels seus productes són els dos pilars bàsics de la Regla d’Or de Mercadona. Perquè els interproveïdors puguen donar resposta a estes necessitats, la transparència és fonamental, i per això la companyia aposta per les relacions estables, la qual cosa implica també preus estables, creixement planificat i cooperació mútua.

Però, a més, Mercadona, amb el suport i compromís dels seus interproveïdors, manté una clara aposta pel sector primari a Espanya, el qual considera un sector estratègic. La seua implicació va en una doble direcció: d’una banda, perseguix contribuir a la creació d’un sector més fort i dinàmic, mentres que de l’altra, tracta de mantindre l’estabilitat dels preus, en clara contraposició a la tendència patida durant els últims anys, en els quals la realitat demostra que els mercats utilitzen este tipus de matèries primeres com un actiu financer més, amb els vaivens en preu que això comporta. Amb esta actitud, Mercadona i els seus interproveïdors treballen per a reduir l’impacte que este tipus de situacions genera, la qual cosa suposa un clar avantatge competitiu.

IMPACTE DELS INTERPROVEÏDORS EN L’ECONOMIA EN 2010: 420milions d’euros invertits. 2.000nous llocs de treball. 9.200 PIMES i productors de matèries primeres

L’any 2010, Mercadona i els seus proveïdors han treballat per a aprofitar el potencial del sector primari del nostre país i posar-lo en valor enfront del sector primari internacional. Amb esta finalitat, s’ha adquirit el compromís conjunt, sempre que siga viable, d’utilitzar matèria primera amb origen a Espanya, la qual cosa, a més de generar riquesa al nostre país, contribuïx a reduir els preus, perquè una part important dels costos és la que es deriva de la logística i el transport dels productes.

Un exemple d’això són les iniciatives dutes a terme per Verdifresh amb diferents agricultors de Múrcia, Huelva i Toledo, amb els quals ha tancat acords estables que afecten més de 300 hectàrees, destinades al cultiu de bledes, jolivert, espinacs, radicchio o rúcula; o les que han emprés els interproveïdors Ultracongelados Virto i Conservas El Cidacos, la col·laboració dels quals, amb més de 1.400 agricultors diferents, ha garantit les collites d’aproximadament 15.600 hectàrees de diferents cultius. Una altra mostra d’este tipus d’iniciatives és la que al llarg de l’any ha dut a terme Tarradellas, que ha firmat amb 100 agricultors de Girona i Lleida el cultiu de blat, matèria primera que, com que està més pròxima a les seues plantes de producció, facilita la planificació dels seus processos, al mateix temps que els optimitza.

Estes mesures, que en conjunt suposen aconseguir acords a llarg termini amb més de 1.500 agricultors per a cultivar 18.000 hectàrees, es duen a terme també en altres sectors, com el ramader i el pesquer.

UN FORT COMPROMÍS AMB L’OCUPACIÓ A ESPANYA: L’activitat generada per Mercadona, tant a través d’ocupacions directes com indirectes, suposa un 1% de la població ocupada d’Espanya. 200.000 llocs de treball generats per l’activitat de Mercadona. 1% de la població ocupada a Espanya

El creixement experimentat per les empreses interproveïdores i proveïdores es traduïx directament en generació de riquesa i ocupació en aquelles zones en què desenrotllen la seua activitat

420 MILIONS D’EUROS D’INVERSIÓ REALITZATS PELS

Alguns exemples d’inversions (millones de €):

• GALÍCIA:
  • QUESERÍAS ENTREPINARES , Lugo, 16,8
  • CASA MACÁN, Taboada (Lugo), 1,8
  • ESCURÍS, A Pobra do Caramiñal (A Coruña), 2,6
  • MASCATO, Pontevedra, 0,8
• MADRID:
  • PANIFICADORA ALCALÁ , Alcalá de Henares (Madrid), 1,4
  • UBESOL- MAVERICK, San Fernando de Henares (Madrid), 9,6
• ANDALUSIA:
  • DULCES OLMEDO (LA MURALLA), Sevilla, 3,5
  • GRUPO SADA, Sevilla, 3
  • S.A.T. LAS PALMERITAS, Huelva, 1,2
  • COMPAÑÍA LOGÍSTICA ACOTRAL, Màlaga, 4,5
  • RAMAFRUT, Almeria, 0,8
  • CORTIJO CUEVAS, Granada, 0,4
  • COVAP, Còrdova, 2,5
• ILLES CANÀRIES:
  • GRUPO SADA, Santa Cruz de Tenerife, 1,7
  • GRUPO SIRO, Agüimes (Las Palmas), 0,8
• CANTÀBRIA::
  • IPARLAT, Renedo, 1,4
• CASTELLA I LLEÓ:
  • QUESERÍAS ENTREPINARES, Valladolid, 6,5
  • GRUPO SIRO, Venta de Baños (Palencia), 10,7
  • AGRÍCOLA VILLENA COOP. V., Gomezserracín (Segòvia), 1,2
  • LACTIBER, León, 5,7
  • GRUPO VERDIFRESH, Burgos, 1,1
  • GRUPO ALMACENES LÁZARO, Encinas de Abajo (Salamanca), 0,5
• EXTREMADURA:
  • CONSERVAS EL CIDACOS, Còria (Càceres), 1,2
  • GRUPO HUEVOS GUILLÉN, Almendralejo (Badajoz), 1
  • CATAFRUIT, Don Benito (Badajoz), 1,8
• CASTELLA-LA MANXA:
  • SENOBLE IBÉRICA, Noblejas (Toledo), 1,5
  • CONSERVAS EL CIDACOS, Puebla de Montalbán (Toledo), 1,7
  • INCARLOPSA, Tarancón (Conca), 7,6
  • CHAMPINTER, Albacete, 4,5
• ARAGÓ:
  • BYNSA, El Burgo de Ebro (Saragossa), 3,1
  • CATAFRUIT, Fraga (Huesca), 0,9
  • AGUA DE BRONCHALES, Bronchales (Terol), 0,5
• COMUNIDAD VALENCIANA:
  • AGROMEDITERRÁNEA, València, 13,8
  • MARTÍNEZ LORIENTE, Cheste (València), 9,4
  • GRUPO HELADOS ALACANT, Sant Vicent del Raspeig (Alacant), 3,3
  • SANCHIS MIRA, Xixona (Alacant), 2,8
  • AGUA DE CORTES, Cortes de Arenoso (Castelló), 1,2
• PAÍS BASC:
  • INTERAL, Lezo (Guipúscoa), 1,3
• NAVARRA:
  • ELABORADOS NATURALES DE LA RIBERA, Corella, 3,2
  • ULTRACONGELADOS VIRTO 7,6
• LA RIOJA:
  • UNIÓN TOSTADORA, Logronyo, 1
• CATALUNYA:
  • SCA HYGIENE PRODUCTS, Barcelona-Tarragona, 14
  • YOU COSMETICS, Gavà (Barcelona), 2
  • CASA TARRADELLAS, Barcelona, 35
  • EMBUTIDOS MONTER, Girona, 2,9
  • GRUPO SIRO, Montblanc (Tarragona), 2,6
  • CATAFRUIT, Lleida, 2,5
• ILLES BALEARS:
  • FONT AGUDES, Bunyola (Mallorca), 0,3
  • LOGIFRUIT, Mallorca, 1,3
• MÚRCIA:
  • PLASBEL PLÁSTICOS, Alcantarilla, 1,1
  • CENTRAL QUESERA MONTESINOS, Jumilla, 2,6
  • S.A.T. AGRÍCOLA PERICHÁN, Mazarrón, 2,6

Gràcies a tot això, Mercadona i els seus interproveïdors han reforçat, un any més, el seu paper vertebrador en les zones rurals, amb l’efecte dinamitzador que això té en estes economies locals. De fet, el compromís amb la generació de riquesa que compartix amb les empreses interproveïdores és global i, a més del foment de l’especialització, de la tecnologia i de la productivitat, du a terme igualment iniciatives pioneres en el sector, perquè encara que els projectes són importants, el que és verdaderament rellevant és invertir-hi i posar-los en marxa, com Mercadona continuarà fent durant els pròxims anys.

POTENCIAR EN EL SECTOR PRIMARI ESPANYOL
1.500 agricultors acords estables
18.000 hectàrees de cultiu

TRAÇABILITAT CERTIFICADA DES DE LA GRANJA O PARCEL·LA I ACTIVITAT RESPONSABLE AMB EL SECTOR AGRARI ESPANYOL

Mercadona aposta ja fa anys per la traçabilitat dels seus productes com a element diferenciador i garantia de seguretat alimentària. Per a complir este compromís de transparència, que compartixen tots els interproveïdors, la companyia fa importants esforços, majors si és possible en el cas dels productes frescos i peribles.

Com a conseqüència d’això, auditors externs han acreditat que l’activitat de Mercadona és sostenible i responsable amb el sector agrari espanyol, al confirmar que el 85% del volum total de fruites i verdures venut per la companyia és originari d’Espanya, enfront del 15% restant, que s’importa per motius d’estacionalitat o per la carència de determinats productes en el mercat domèstic.

Esta actitud responsable ha sigut una constant en 2010, any en què els proveïdors de boví, corder, porc, pollastre, llet, peix, oli, fruita, verdura i ous també han sigut auditats per empreses externes acreditades, la traçabilitat dels quals, una vegada més, se certifica des de la granja o parcel·la.

El passat 3 de febrer va tindre lloc, a València, la reunió que anualment Mercadona manté amb els seus interproveïdors. En esta reunió es va analitzar el treball dut a terme al llarg de 2010 per a continuar introduint només aquelles millores que afigen valor al “Cap” i que contribuïsquen a millorar l’eficiència de les companyies.

Esta trobada també va servir per a debatre els reptes a què s’enfrontarà el sector agroalimentari en el curt i mitjà termini, i també per a reforçar el compromís conjunt de continuar apostant per la innovació i la inversió com a avantatge competitiu.

En el transcurs d’esta reunió, els tres directors generals de Compres de Mercadona, José Ramón Illán, Francisco Espert i Rafael Berrocal van destacar en les seues exposicions la importància de la Regla d’Or de Mercadona i van incidir en el lideratge, també en els processos i en la prescripció, com a palanca de creixement del Projecte Mercadona.

REUNIÓ ANUAL D’INTERPROVEÏDORS DE MERCADONA 2010

El passat 3 de febrer va tindre lloc, a València, la reunió que anualment Mercadona manté amb els seus interproveïdors. En esta reunió es va analitzar el treball dut a terme al llarg de 2010 per a continuar introduint només aquelles millores que afigen valor al “Cap” i que contribuïsquen a millorar l’eficiència de les companyies.

Esta trobada també va servir per a debatre els reptes a què s’enfrontarà el sector agroalimentari en el curt i mitjà termini, i també per a reforçar el compromís conjunt de continuar apostant per la innovació i la inversió com a avantatge competitiu.

En el transcurs d’esta reunió, els tres directors generals de Compres de Mercadona, José Ramón Illán, Francisco Espert i Rafael Berrocal van destacar en les seues exposicions la importància de la Regla d’Or de Mercadona i van incidir en el lideratge, també en els processos i en la prescripció, com a palanca de creixement del Projecte Mercadona.

FABRICANTS INTERPROVEÏDORS. Clarament identificats en el packaging dels productes que fabriquen per a Mercadona

BLOCS LOGÍSTICS

Una xarxa eficient per a “transportar més amb menys recursos”

Mercadona disposa d’un total de nou blocs logístics que, en conjunt, componen una xarxa de distribució que supera els 694.000 metres quadrats de superfície. Durant estos dotze mesos la companyia ha destinat importants esforços a la consecució de dos objectius fonamentals: garantir l’abastiment puntual de tots els seus supermercats, 1.310 al tancament de 2010, i incorporar totes aquelles eficiències que permeten, com s’entén en Mercadona, “transportar més amb menys recursos” i ser cada vegada més “invisibles” per a l’entorn.

Per a tot això, Mercadona té compromeses per als pròxims anys inversions superiors als 600 milions d’euros, la major part dels quals es destinarà a la finalització de les obres del bloc logístic de Villadangos del Páramo (Lleó), previstes per a març de 2011, i a la construcció dels nous blocs d’Abrera (Barcelona) i Guadix (Granada).

En el cas d’Abrera, la primera pedra del qual es va posar el passat mes de juliol, Mercadona invertirà 360 milions d’euros en la construcció d’esta plataforma que el 2014, any previst per a la seua inauguració, tindrà capacitat per a abastir 250 supermercats. Per a la construcció d’este bloc, la companyia comptarà amb la col·laboració de 150 PIMES, que al seu torn donaran treball a 600 persones. Per la seua banda, per a dur a terme els treballs de Guadix, els recursos invertits superaran els 100 milions d’euros quan es finalitze el projecte, l’any 2013. Este bloc generarà 150 nous llocs de treball directes, tots amb contracte fix, i en la seua construcció participaran més de 25 PIMES locals, que donaran ocupació a més de 200 persones.

Els blocs logístics de Villadangos del Páramo i Abrera replicaran el model de magatzem intel·ligent de Ciempozuelos (Madrid), aposta pionera de Mercadona que contribuïx a generar llocs de treball dignes i atractius en els seus magatzems, a l’eliminar completament qualsevol manipulació i sobreesforç dels treballadors i contribuir a previndre i reduir el risc d’accidents laborals, la qual cosa els permet ser cada vegada més productius.

MAPA BLOCS LOGÍSTICS, 694.000 metres quadrats destinats a garantir la cadena de subministrament de la companyia.

En funcionament:

• 1. RIBA-ROJA DEL TÚRIA, València
• 2. ANTEQUERA, Màlaga
• 3. SANT SADURNÍ D’ANOIA, Barcelona
• 4. SAN ISIDRO, Alacant
• 5. HUÉVAR, Sevilla
• 6. GRANADILLA DE ABONA,Tenerife
• 7. CIEMPOZUELOS, Madrid
• 8. INGENIO, Gran Canària

En projecte:

• 9. VILLADANGOS DEL PÁRAMO, Lleó
• 10. GUADIX, Granada
• 11. ABRERA, Barcelona

Magatzems satel.lits:

• A1. MERCAPALMA, Palma de Mallorca
• A2. HOSPITAL DE ÓRBIGO, Lleó
• A3. PLA-ZA, Saragossa

LA SOCIETAT

COMPROMESOS AMB EL NOSTRE ENTORN

Enfortir les economies locals és apostar pel creixement futur de la companyia

La Societat, el quart component de l’empresa, és un pilar fonamental en el desenrotllament de Mercadona, al creixement i satisfacció del qual contribuïx de manera responsable. Durant els dos últims anys, la principal obsessió amb la societat ha sigut buscar fórmules per a contribuir a impulsar el desenrotllament econòmic i social del nostre país. Per això, els principals esforços s’han centrat en este temps a optimitzar tots els processos de la companyia, amb la recompensa que això ha tingut per a la societat: un estalvi en 2010 de 2.200 milions d’euros, que els clients de Mercadona han tingut l’oportunitat de destinar a altres àrees d’activitat i consum.

A més d’això, Mercadona, convençuda que com més s’implique en el desenrotllament de la societat millor li anirà també a la companyia, al llarg de l’any 2010 ha continuat generant riquesa i ocupació de qualitat, creant valor per al conjunt del país a través del seu Projecte: 1.500 nous llocs de treball durant els passats dotze mesos, una inversió de 575 milions d’euros i una aportació al PIB nacional de 3.059 milions d’euros. A esta contribució s’ha d’afegir indirectament la que any rere any realitzen les empreses interproveïdores de la companyia, que en 2010 va ser de 420 milions d’euros en concepte d’inversió, amb una creació conjunta d’ocupació que va superar els 2.000 llocs de treball.

Però, a més d’això, Mercadona, amb la seua activitat, dinamitza el comerç urbà dels barris on està present, al mateix temps que contribuïx a enfortir les economies locals, com demostra el fet que, en 2010, conjuntament amb els seus proveïdors haja col·laborat amb 9.200 PIMES i productors de matèries primeres diferents.

IMPACTE ACTIVITAT CONJUNTA MERCADONA I INTERPROVEÏDORS 2010

Inversió 1.000milions d’euros

Plantilla 104.000treballadors

Vertebració de l’activitat productiva per tota la geografi a nacional: construcció de més de 30 fàbriques i noves línies de producció.

9.200 PIMES i productors de matèries primeres.

3.500 nous llocs de treball.

Mercadona compartix amb més de 1.100 comerciants la il·lusió per recuperar les formes tradicionals de comerç amb la seua presència en Mercats Municipals

APOSTA PER LA CONVIVÈNCIA DE FORMATS I PER LA RECUPERACIÓ DE MERCATS MUNICIPALS

Mercadona no solament creu determinant la convivència de les seues botigues amb diferents formats comercials tradicionals, sinó que fomenta el seu desenrotllament, com demostra l’aposta que des de 2001 manté per la revitalització de Mercats Municipals.

En 2010 Mercadona ha inaugurat dos noves botigues en este tipus de mercats tradicionals, per la qual cosa actualment són 19 les botigues ubicades en estos entorns. En total, en estos mercats es compartix amb més de 1.100 comerciants la il·lusió per recuperar estes formes tradicionals de comerç, per a la qual cosa es té previst inaugurar mitjà termini 7 botigues més, també en Mercats Municipals.

Presència de Mercadona en Mercats Municipals:

1. Mercat Sant Salvador (Vilafranca del Penedès-Barcelona)
2. Mercat de l’Olivar (Palma de Mallorca)
3. Mercat de Fort Pienc (Barcelona)
4. Mercat de Salt (Salt-Girona)
5. Mercat Onze de Setembre (Barberà del Vallès-Barcelona)
6. Mercado As Travesas (Vigo)
7. Mercat de la Unió (Barcelona)
8. Mercado de Santa María de la Cabeza (Madrid)
9. Mercado de Puente de Vallecas (Madrid)
10. Mercat Municipal de Benidorm (Benidorm-Alacant)
11. Mercat de Ripollet (Ripollet-Barcelona)
12. Mercado de San Enrique (Madrid)
13. Municipal Castellar (Castellar del Vallès-Barcelona)
14. Mercat d’Abrera (Abrera-Barcelona)
15. Mercat de Sitges (Sitges-Barcelona)
16. Mercado de Orcasitas (Madrid)
17. Mercat Los Filtros (Manises - Valencia)
18. Mercat Cobert (Inca – Illes Balears)
19. Mercat de Moncada (Moncada - Valencia)

En projecte:

• P1. Mercat del Fondo (Santa Coloma de Gramanet–Barcelona)
• P2. Mercat de Cappont (Lleida)
• P3. Mercat de Sant Pere de Ribes (Sant Pere de Ribes–Barcelona)
• P4. Mercado de San Pascual (Madrid)
• P5. Mercat de Sant Adrià (Sant Adrià de Besòs–Barcelona)
• P6. Mercat de Calafell (Calafell–Tarragona)
• P7. Mercat de La Guineueta (Barcelona)

RENDIBILITAT DE LA TRANSPARÈNCIA

Diàleg, proximitat i implicació són les claus del nostre compromís social

La relació que Mercadona manté amb la societat està basada en la transparència, per la qual cosa la companyia fomenta una actitud de respecte, diàleg, proximitat i implicació. Esta actitud és compartida tant pels treballadors com pels proveïdors de la companyia, igualment convençuts que destinar esforços i recursos per a col·laborar amb el creixement de la societat és invertir en el futur de Mercadona.

En 2010, i com a conseqüència de l’estreta relació amb la societat que Mercadona perseguix, la companyia ha consolidat la seua reputació corporativa, i s’ha situat com una de les marques més valorades, en este sentit, tant per institucions nacionals com internacionals. Així ho demostren el desé lloc que ocupa en el rànquing del Reputation Institute de Nova York o el fet que s’haja situat com una de les dos companyies espanyoles no cotitzades més reputades, segons l’estudi que anualment elabora la consultora KPMG. Estos reconeixements, que Mercadona assumix com una responsabilitat per a continuar millorant la seua contribució social, posen de manifest que el Model de Qualitat Total és un model que també genera importants retorns.

RELACIÓ AMB L’ENTORN: ELS NOSTRES VEÏNS

Mercadona ha continuat durant 2010 desenrotllant les iniciatives empreses a l’inici de l’any, amb l’objectiu de mantindre una estreta relació amb els veïns i aconseguir que la seua activitat siga invisible amb ells. Alguns exemples d’iniciatives dutes a terme en 2009 i que han continuat al llarg de 2010 són:

Portapalets insonoritzats en el moviment de mercaderies.

Rodes de goma en les màquines que eleven els palets de més pes.

Ozonitzadors per a reduir l’emissió de males olors a les sales dels contenidors de fem.

Camions amb el sòl insonoritzat.

Sala de vendes insonoritzades en totes les noves obertures i reformes de supermercats ja existents.

Formació: més de 1.000 directius formats en habilitats específiques i conscienciació de la importància de ser invisibles en l’entorn on es du a terme la nostra activitat.

Nombre de queixes dels nostres veïns
2008: 713
2009: 418
2010: 157

Diàleg permanent

La relació de proximitat que Mercadona manté amb l’entorn és una relació que també es fonamenta, a través d’un diàleg permanent, en el coneixement mutu. Per això, al llarg de 2010 la companyia ha participat en nombrosos fòrums, que ha aprofitat per a explicar la seua missió i valors, detallar els seus objectius, compartir les inquietuds i, sobretot, estretir vincles.

En eixa mateixa línia, durant estos dotze mesos s’ha continuat acostant el model de gestió de Mercadona a les diferents administracions, que han pogut conéixer de primera mà l’esperit emprenedor i els valors empresarials de la companyia. Exemple d’això és la visita del president de la Junta d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara, al bloc logístic intel·ligent que la companyia té a Ciempozuelos (Madrid), al qual va acudir acompanyat per representants de la patronal extremenya CREEX i de les cambres de comerç de Càceres i Badajoz; o les trobades mantingudes amb diferents representants de governs autonòmics en altres blocs logístics de la companyia, com per exemple els d’Antequera (Màlaga), Huévar (Sevilla) o Villadangos del Páramo (Lleó).

En este sentit, cal destacar també la visita del president de Panamà, Ricardo Martinelli, al bloc logístic de Ciempozuelos (Madrid), fet que ha suposat una clara oportunitat de donar a conéixer en altres mercats la contribució del Model de Qualitat Total a la societat.

ALGUNES ASSOCIACIONS AMB LES QUALS COL·LABORA MERCADONA:

• Associació Espanyola de Codifi cació Comercial (AECOC)
• Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoservicis i Supermercats (ASEDAS)
• Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) i les seues respectives organitzacions territorials i autonòmiques
• Cambra Ofi cial Espanyola a Bèlgica i Luxemburg
• Càtedra de l’Empresa Familiar de la Universitat d’Alacant
• Consell Assessor Agroalimentari de l’Institut San Telmo
• Consell Assessor del Màster de Direcció d’Empreses de
• Distribució Comercial (Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç)
• Consell Assessor del Programa d’Alta Formació per a gestors de les empreses de la cadena agroalimentària (Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí)
• Escola d’Empresaris EDEM
• Eurocommerce
• European Retail Assalt Table (ERRT)
• Escola Superior de Comerç de Terrasa
• Fòrum Interalimentari
• Fundació COTEC
• Fundació CyD (Coneixement i Desenrotllament)
• Fundació Mobilitat de l’Ajuntament de Madrid
• Institut de l’Empresa Familiar (IEF)

Un altre llaç que Mercadona ha continuat estretint durant 2010 és el relacionat amb l’àmbit de la docència, perquè al llarg de l’any més de 2.500 estudiants de formació professional i universitaris s’han acostat a visitar algunes de les seues instal·lacions. Les relacions amb les organitzacions de consumidors i associacions d’ames de casa han sigut igualment fluides durant estos dotze mesos, en els quals a través de nombroses visites i trobades s’han continuat reforçant els vincles que des de fa anys la companyia manté amb estos col·lectius.

En 2010, Mercadona ha reeditat la seua participació en el Programa Empresa Parlamentaris organitzat pel Cercle d’Empresaris, que ha acostat nombrosos polítics i parlamentaris al funcionament de la companyia.

L’esforç que diàriament fan les 63.500 persones que han convertit el Projecte Mercadona en una realitat responsable ha sigut reconegut en 2010 amb l’obtenció de diversos guardons. Una mostra d’això és el premi Excel·lència Empresarial, obtingut en el marc del VII Congrés Empresarial CEOE Guadalajara com a conseqüència d’haver sigut el major motor de creació d’ocupació en esta província. Una mostra també de l’interés que Mercadona desperta en l’àmbit acadèmic és la decisió, presa en 2010 per diferents entitats de prestigi, d’incloure entre els seus “casos d’estudi” el Projecte de la companyia, com és el cas de la Universitat de Harvard (EUA) o, al nostre país, de la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona) i de l’escola de negocis ESADE (Barcelona).

En este marc de reconeixements, cal destacar també el realitzat l’any 2010 per Expansión&Ocupación al president de Mercadona, Juan Roig, pel lideratge i innovació en la gestió dels recursos humans. El premi el va arreplegar el director general de Recursos Humans i Financers, Héctor Hernández. La concessió d’este guardó suposa un estímul per a continuar apostant per una política de recursos humans responsable, conscients que encara queden moltes coses a millorar en este àmbit.

Així mateix, durant 2010 Mercadona també ha col·laborat estretament amb l’Escola d’Empresaris (EDEM), Fundació sense ànim de lucre de la qual la companyia és patró. Mercadona ha tingut l’oportunitat d’implicar-se un any més amb la participació del seu president, Juan Roig, en el Curs 15x15: Compartix 15 dies amb 15 empresaris líders. Com és ja habitual, diferents membres del Comité de Direcció han col·laborat en els diferents cursos impartits en EDEM, entre ells Rafael Berrocal i José Ramón Illán; mentres que, per primera vegada, Julia Amorós, directora general de Prescripció Secs de la companyia, i Carolina Roig, coordinadora de la Divisió d’Anàlisi de Mercat, han participat en el Curs ABC dels Supervendes. En estos cursos, tots van poder compartir amb empresaris, consellers i directius matriculats en diferents programes les seues experiències professionals i el model de gestió de la companyia.

Igualment, cal destacar la important labor que la companyia du a terme per a posar en valor davant de la societat la figura de l’emprenedor, com posa de manifest la creació, dins dels Premis Rei Jaume I, de la nova categoria “a l’Emprenedor”, patrocinada per Mercadona, per l’Escola d’Empresaris (EDEM) i per l’Associació Valenciana d’Empresaris (AU). En la primera edició d’esta sèptima modalitat, celebrada en 2010, el premiat va ser Emilio Mateu, enginyer en Automàtica i Electrònica Industrial i fundador, en el seu municipi natal de Guadassuar (València), de l’empresa Tecnología de Corte e Ingeniería. Mateu, en l’acte d’entrega del premi, va agrair personalment la distinció obtinguda al president d’EDEM, Manuel Palma, a la secretària general d’EDEM, Hortensia Roig; al president d’AVE, Francisco Pons, i al president de Mercadona, Juan Roig.

MEDI AMBIENT

Aposta per l’eficiència per a reduir al màxim el consum de recursos naturals

Conscients que els recursos naturals són limitats, la companyia està compromesa amb l’objectiu de fer més amb menys en tots els seus processos. Per a aconseguir-ho, a través del Sistema de Gestió Ambiental que desenrotlla des de fa anys, s’implementen nombroses “xicotetes eficiències” que, en conjunt, suposen un important estalvi de recursos naturals i són font de competitivitat.

El 2010, i dins d’esta busca d’estalvi de recursos naturals, Mercadona ha continuat optimitzant el seu consum energètic, fidel a la seua màxima que l’energia més respectuosa amb l’entorn és precisament la que no es consumix.

Mesures adoptades:

Millores d’Envasos: A través de la millora dels processos de diferents envasos, Mercadona ha aconseguit estalviar 7.000 tones de plàstic i 8.000 de cartó, la qual cosa ha suposat en els dos últims anys una reducció del 4,5% del material d’envasos que la companyia utilitza.

23 milions d’euros d’inversió en protecció del medi ambient

Adaptació al PNIR: Durant 2010, Mercadona, amb l’assessorament de diferents associacions de consumidors, ha dut a terme en unes quantes zones d’Espanya proves pilot per a determinar la millor forma d’adaptar-se al Pla Nacional Integrat de Residus (PNIR) i reduir el consum de bosses de plàstic d’un sol ús. La primera prova es va posar en marxa a Barcelona, on a través de les campanyes de conscienciació dutes a terme per a fomentar l’ús de les bosses i cistelles reutilitzables, el consum de bosses de plàstic d’un sol ús es va reduir un 80%. Per tant, gràcies a les iniciatives legislatives dels governs central i autonòmics, l’avanç realitzat per diferents companyies de la distribució, l’espenta de la patronal ASEDAS i la decidida posada en marxa del foment de l’ús de bosses i cistelles reutilitzables per part de Mercadona, han contribuït, amb esta mesura d’austeritat en els temps de crisi, a reduir també el consum de recursos naturals.

TRANSPORTAR MÉS AMB MENYS: Caixes plegables: 80% d’estalvi d’espai en camions. 10.000 tones menys de CO2 al reduir els camions necessaris per a transportar el mateix nombre de caixes.

Descàrrega Nocturna Silenciosa: 407 botigues en 35 províncies diferents disposen ja de Descàrrega Nocturna Silenciosa, un 6% més que l’any 2009. Gràcies a això, la companyia aconseguix ser més “invisible” per als seus veïns i ha reduït, només amb esta mesura, 70.000 tones en les emissions de CO2.

Supermercats Ecoeficients: certificat per AENOR, este projecte contribuïx a reduir l’impacte mediambiental de les botigues. Al tancament de 2010, un total de 360 supermercats de la companyia, un 15% més que en l’exercici precedent, han incorporat les mesures desenrotllades en matèria de climatització, il·luminació i envolupant de l’edifici. L’estalvi energètic aconseguit amb això durant estos dotze mesos ha superat els 82 milions de kWh, amb una reducció de les emissions indirectes de 26.000 tones de CO2.

Eficiència Energètica en Magatzems: al llarg de l’any s’ha reforçat l’eficiència energètica dels magatzems de la companyia amb diferents millores. Un exemple d’això ha sigut la instal·lació en tots els transelevadors del bloc logístic de Villadangos del Páramo (Lleó) de sistemes de recuperació de l’energia de frenada, la qual cosa ha permés estalviar 1,3 milions de kWh i deixar d’emetre a l’atmosfera 420 tones de CO2.

Productes Sostenibles: l’any 2010 Mercadona ha ampliat la certificació FSC de les seues referències de cel·lulosa, el segell de la qual garantix que la matèria primera prové de boscos gestionats de manera responsable, als envasos de productes, com per exemple el Tetra Pak Slim en les referències de sucs i llet. D’esta manera, la companyia s’ha convertit en la primera del seu sector a Espanya que disposa d’este tipus d’envasos que aposten per la gestió forestal sostenible.

ELS ENVASOS TETRA BRIK DE LLET I SUCS HACENDADO

CUIDEN ELS RECURSOS DEL PLANETA

Este cartó per a begudes de Tetra Pak està fabricat principalment a partir de paper, una matèria primera natural i renovable. Per a assegurar que la fusta de la qual procedix prové de fonts gestionades de manera responsable, ha sigue certificada d’acord amb l’estàndard FSC (Consell Supervisor Forestal). Junts podem cuidar els recursos del planeta: quan tries un envàs de cartó amb l’etiqueta FSC, poses de la teua part per a cuidar del seu futur.

Amb el desenrotllament voluntari de totes estes iniciatives, Mercadona reforça el seu comportament ambiental responsable i complix, així mateix, el compromís adquirit amb el Retail Forum, del qual és membre des de la seua fundació, al març de 2009. Este projecte conjunt de la Comissió Europea, de l’European Retail Round Table (ERRT) i d’Eurocommerce impulsa la sostenibilitat en el sector de la distribució i promou la fabricació de productes més sostenibles i la millora de la informació als consumidors.

Com a membre d’ERRT, s’ha firmat amb la Comissió Europea el Codi de Sostenibilitat Ambient en la Distribució, pel qual cosa la companyia es compromet a continuar adoptant mesures encaminades a millorar el seu comportament ambiental en les matèries següents:

1. Fomentar la producció i l’ús de productes sostenibles.
2. Reduir l’impacte ambiental de les botigues.
3. Optimització del transport de mercaderies.
4. Reducció de packaging i minimització de residus.
5. Millorar l’accés als establiments.
6. Millorar la comunicació amb els clients.

El 24 de juny de 2010 va tindre lloc la celebració del primer aniversari del Fòrum, amb la participació del Comissari Europeu de Medi Ambient.

La Comissió Europea va voler reconéixer unes quantes empreses de distribució, entre les quals hi havia Mercadona, com a exemple de companyia que fomenta les bones pràctiques ambientals. Concretament, va destacar la recuperació, aconseguida en 2010, del 100% dels residus dels envasos comercials dels blocs logístics i dels supermercats, així com de la venda de productes de cel·lulosa procedent de boscos gestionats de forma sostenible.

Així mateix, la CE va subratllar el compromís que la companyia manté amb el respecte al medi ambient, a l’aplicar voluntàriament mesures per a consumir menys recursos, com la implantació dels nous sistemes recuperació de la calor procedent de la sala de màquines, que és reconduïda a la sala de vendes per a utilitzar-lo en la climatització, la qual cosa s’ha traduït en un important estalvi energètic.

MERCADONA RECONEGUDA PER LES SEUES

PRÀCTIQUES SOSTENIBLES

La Comissió Europea va reconéixer en 2010 Mercadona com a exemple de companyia que

fomenta les bones pràctiques mediambientals

TRANSPORT SOSTENIBLE:

Amb el Transport Sostenible, Mercadona aconseguix “transportar més amb menys recursos”, amb la qual cosa reduïx considerablement l’impacte mediambiental de la distribució de mercaderia.

CARRETERA:

• 407 botigues amb descàrrega nocturna
• 70.000 camions menys a l'any
• 15 milions menys de quilòmetres recorreguts per carretera
• 83.500 tones menys de CO2
• 31 milions d'euros menys de costos logístics per:
  • Acostament de les instal·lacions dels proveïdors als blocs logístics
  • Optimització de la capacitat i del nivell d'ocupació dels camions
  • Disminució dels quilòmetres fets per carretera

FERROCARRIL:

• 571 trens a l'any
• 5 rutes diferents
• 285.000 tones transportades
• 14.300 camions menys
• 11,5 milions menys de quilòmetres recorreguts per carretera
• 17.000 tones menys d'emissions de CO2 a l'atmosfera
• 5% d'increment en les tones transportades respecte a 2009

VAIXELL:

• 585.000 tones de mercaderia transportada
• 28.000 camions menys
• 30.000 tones menys d'emissions de CO2 a l'atmosfera

RECICLATGE (Xifres 2010):

• 146.000 tones de paper i cartó
• 6.800 tones de plàstic
• 2.100 tones de fusta
• 912 tones de poliestiré expandit
• 130 tones de piles usades recollides en botigues
• 7 tones de tòners reciclades (s'eviten 23 tones d'emissions de CO2)

EL CAPITAL

ACTIVITAT DE LA COMPANYIA

Constituïda a Tavernes Blanques (València) l’any 1977, l’objecte social de Mercadona és “la compravenda de tots els articles que comprén el ram de l’alimentació, així com el seu comerç, de manera que es puguen obrir establiments per a la venda al detall o a l’engròs dels esmentats productes, la prestació de servicis de transport de qualsevol tipus de mercaderies, i elaborar estudis, programes, informes i qualsevol altra activitat que directament o indirectament es relacione amb la informàtica i la gestió, comptabilitat, administració i control d’empreses”.

Mercadona es dedica a la distribució de productes d’alimentació, drogueria i perfumeria, a través dels 1.310 supermercats que posseïx, que són subministrats des dels diferents blocs logístics que l’empresa té estratègicament ubicats en el territori nacional.

EVOLUCIÓ DE L’EMPRESA

Els resultats aconseguits per Mercadona en 2010 han sigut possibles gràcies a la confiança dels més de 4,4 milions de llars, a l’esforç dels 63.500 treballadors, al compromís dels 2.000 proveïdors, 1.000 de servicis, 1.000 comercials i més de 100 dels quals són interproveïdors fabricants de les marques Hacendado, Bosque Verde, Deliplus i Compy, i a la bona acollida de La Societat.

La seua implicació i compromís amb el model de gestió han permés que la companyia continuara avançant en el desenrotllament d’iniciatives a mitjà i llarg termini, amb l’objectiu de continuar buscant solucions per a satisfer les necessitats dels cinc components de l’empresa.

Mercadona ha continuat revisant en 2010 tots els seus processos per a adaptar-se a les necessitats i demandes dels “Caps”, amb l’objectiu clar de, a través de la prescripció, oferir-los el carro de la compra amb millor qualitat i el pressupost més baix del mercat: el Carro Menú.

Durant estos dotze mesos Mercadona ha reduït, a més, els terminis de pagament als seus proveïdors, que ha passat de 65 dies de mitjana en 2009 a 63 dies en 2010.

Com en exercicis anteriors, els comptes anuals han sigut auditades per Deloitte, S.L., que amb data 31 de gener de 2011 va emetre l’informe sense excepcions, com és habitual. Este informe, juntament amb els comptes anuals, es deposita en el Registre Mercantil de València.

Principals xifres (milions d’euros i de quilitres):
Unitats de vendes quilos-litres:2009: 8.000; 2010: 8.532; %Variación 09/10: 7%
Facturació: 2009: 15.505; 2010: 16.485; %Variación: 6%
Resultat d’explotació: 2009: 370; 2010: 560; %Variación: 51%
Resultat abans d’impostos: 2009: 360; 2010: 564; %Variación 09/10: 57%
Resultat després d’impostos: 2009: 270; 2010: 398; %Variación 09/10: 47%

Estes xifres reforcen la solidesa d’una gestió basada en el Model de Qualitat Total.

EVOLUCIÓ UNITATS DE VENDA (QUILITRES)

En 2010, un dels indicadors fonamentals de la companyia ha continuat sent l’evolució de la venda dels quilos i litres (quilitres).

Al tancament de l’exercici, la companyia va aconseguir una xifra de 8.532 milions de quilitres venuts, un 7% més que els 8.000 de 2009. La companyia està satisfeta amb esta xifra, perquè posa de manifest que els clients han incrementat la seua fidelitat.

2009: 8.000 milions quilitres venuts

2010: 8.532 milions quilitres venuts

EVOLUCIÓ DE LES VENDES

Com en exercicis anteriors, el model de gestió basat en la Qualitat Total, i una política de desenrotllament assentada en el creixement orgànic, han permés que Mercadona arribe l’any 2010 a un volum de facturació de 16.485 milions d’euros, un 6% més que en 2009.

2009: 15.505 Vendes brutes milions d’euros

2010: 16.485 Vendes brutes milions d’euros

EVOLUCIÓ DEL BENEFICI

El benefici abans d’impostos s’ha situat en 564 milions d’euros en 2010, enfront dels 360 milions d’euros de l’exercici precedent, la qual cosa representa un increment del 57%. Per la seua banda, el benefici després d’impostos en 2010 ha sigut de 398 milions d’euros, un 47% més que en 2009, any en què Mercadona va obtindre un resultat net de 270 milions d’euros.

Estes xifres, que suposen recuperar les ràtios de creixement de 2008, reflectixen com són d’encertades les mesures posades en marxa per a realinear la companyia amb el seu Model de Qualitat Total.

Benefici net
2008: 320 milions d’euros
2009: 270 milions d’euros
2010: 398 milions d’euros

EVOLUCIÓ DE L’EBITDA

La capacitat de generació de fons de Mercadona ha mantingut una evolució d’acord amb la resta de magnituds; així, l’EBITDA de la companyia s’ha situat al tancament de l’exercici de 2010 en 1.000 milions d’euros, enfront dels 725 milions d’euros de l’any 2009.

Evolució de l’EBITDA
2009: 725 milions d’euros
2010: 1.000 milions d’euros

EVOLUCIÓ DE LES INVERSIONS

El 31 de desembre de 2010 Mercadona disposa d’un total de 1.310 supermercats, distribuïts en 46 províncies de 15 comunitats autònomes, de manera que continua amb la implantació en el territori nacional a través de la seua estratègia de “taca d’oli”.

Durant estos dotze mesos, Mercadona ha efectuat, entre altres, inversions per valor de 472 milions d’euros, destinats, principalment, a la construcció de 60 noves botigues i a la reforma de 32 supermercats per a adequar-los als estàndards de comoditat de la cadena. Així mateix, s’han iniciat les obres dels nous blocs logístics d’Abrera (Barcelona) i Guadix (Granada), s’ha posat en marxa el nou magatzem de Pla-Za (Saragossa) i s’ha continuat amb la construcció del bloc logístic de Villadangos del Páramo (Lleó). A l’anterior xifra cal afegir les inversions realitzades en actius financers i les destinades a l’adquisició de terrenys i locals per a futures botigues, la qual cosa fa que la xifra total de la inversió realitzada durant estos dotze mesos siga de 575 milions d’euros.

Evolució de les inversions:
2009: 573 milions d’euros
2010: 575 milions d’euros

EVOLUCIÓ DELS RECURSOS PROPIS

La capitalització de la pràctica totalitat dels beneficis obtinguts ha suposat que, al tancament de l’exercici 2010, la xifra de recursos propis siga de 2.255 milions d’euros.

Cal assenyalar la constant evolució de la ràtio de recursos propis respecte a l’actiu total, que ha passat d’un 41% en 2009 a un 45% en 2010.

Evolució dels recursos propis:
2009: 1.885 milions d’euros
2010: 2.255 milions d’euros
2009: 41% actiu total
2010: 45% actiu total

EVOLUCIÓ DE LA PRODUCTIVITAT

Durant 2010 s’ha produït un increment de la productivitat del 5%, mesurada en quilos i litres venuts, fins a un total de 11.286 quilitres al mes, enfront dels 10.724 quilitres al mes de 2009.

Esta dada reflectix la implicació de les persones que formen part del Projecte Mercadona per tal d’assolir els objectius fixats per la companyia.

quilitres venuts/persona/mes:
2009: 10.724 quilitres venuts/persona/mes
2010: 11.286 quilitres venuts/persona/mes

MERCADONA, S.A

Balanç de situació el 31 de desembre de 2010 (milers d’euros)

ACTIU

• A) ACTIU NO CORRENT 2.523.123
  1. Immobilitzat intangible 64.863
     1. Concessions 45.835
     2. Aplicacions informàtiques 8.710
     3. Un altre immobilitzat intangible 10.318
  2. Immobilitzat material 2.371.547
     1. Terrenys i construccions 1.411.945
     2. Instal·lacions tècniques i un altre immobilitzat material 844.182
     3. Immobilitzat en curs i avançaments 115.420
  3. Inversions en empreses del grup a llarg termini 30.000
     1. Instruments de patrimoni 30.000
  4. Inversions financeres a llarg termini 40.184
     1. Instruments de patrimoni 3.092
     2. Valors representatius de deute 25.252
     3. Crèdits i altres actius financers 11.840
  5. Actius per impost diferit 16.529

• B) ACTIU CORRENT 2.537.435
  1. Existències 560.003
  2. Deutors comercials i altres comptes a cobrar 75.837
     1. Deutors diversos 75.837
  3. Inversions financeres a curt termini 4.817
     1. Valors representatius de deute 4.817
     2. Altres actius financers --
  4. Periodificacions a curt termini 6.552
  5. Efectiu i altres actius líquids equivalents, 1.890.226
     1. Tresoreria 1.095.226
     2. Altres actius líquids equivalents 795.000

TOTAL ACTIU, 5.060.558

PATRIMONI NET I PASSIU

• A) PATRIMONI NET 2.255.241
• A-1) Fons propis
  1. Capital escripturat 15.921
  2. Prima d'emissió 1.736
  3. Reserves 1.845.312
     1. Legal i estatutàries 3.184
     2. Altres reserves 1.842.128
  4. Accions en patrimoni pròpies (6.968)
  5. Resultat de l'exercici 397.933
• A-2) Ajustos per canvis de valor
  1. Actius financers disponibles per a la venda 464
• A-3) Subvencions, donacions i llegats rebuts 843
• B) PASSIU NO CORRENT 200.874
  1. Provisions a llarg termini 23.446
  2. Deutes a llarg termini, 19.937
     1. Deutes amb entitats de crèdit 7.967
     2. Altres passius financers 11.970
  3. Passius per impost diferit 157.491
• C) PASSIU CORRENT 2.604.443
  1. Deutes a curt termini amb entitats de crèdit 2.371
  2. Creditors comercials i altres comptes a pagar 2.602.072
     1. Proveïdors 1.893.403
     2. Proveïdors empreses del grup 67.458
     3. Creditors diversos 265.041
     4. Personal 168.006
     5. Passius per impost corrent 27.620
     6. Altres deutes amb les Administracions Públiques 180.544

TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU 5.060.558

MERCADONA, S.A
Compte de pèrdues i guanys corresponent a l’exercici acabat el 31 de desembre de 2010 (milers d’euros)

• A) OPERACIONS CONTINUADES
• 1. Import net de la xifra de negocis 15.242.859
  Vendes 15.242.859
• 2. Aprovisionaments (11.411.277)
  Consum de mercaderies (11.411.277)
• 3. Altres ingressos d’explotació 27.287
  Ingressos accessoris i altres de gestió corrent 20.130
  Subvencions d’explotació incorporades al resultat de l’exercici 7.157
• 4. Despeses de personal (1.876.569)
  Sous, salaris i assimilats (1.457.761)
  Càrregues socials (418.808)
• 5. Altres despeses d’explotació (1.013.107)
  Servicis exteriors (985.431)
  Tributs (21.723)
  Pèrdues, deteriorament i variació de provisions per operacions comercials (52)
  Altres despeses de gestió corrent (5.901)
• 6. Amortització de l’immobilitzat (406.328)
• 7. Imputació de subvencions d’immobilitzat no financer i altres 369
• 8. Deteriorament i resultat per alienacions de l’immobilitzat (3.087)
  Deterioraments i pèrdues (4.586)
  Resultats per alienacions i altres 1.499
• A.1) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ 560.147
• 9. Ingressos financers 40.593
  De participacions en instruments de patrimoni de tercers 432
  De valors negociables i altres instruments financers de tercers 40.161
• 10. Despeses financeres (23.192)
  Per deutes amb tercers i altres despeses financeres (23.192)
• 11. Deteriorament i resultat per alienacions d’instruments financers (14.000)
  Deterioraments i pèrdues (14.000)
• Resultat per alienacions i altres --
• A.2) RESULTAT FINANCER 3.401
• A.3) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS 563.548
• 12. Impost sobre beneficis (165.615)
• A.4) RESULTAT DE L’EXERCICI 397.933

Els resultats de Mercadona en 2010 són consequüència de tornar a posar el “Cap” en el centre de totes les decisions

Trajectòria Projecte Mercadona 1977 - 2010

• TRAJECTÒRIA MERCADONA 1977-1991
• 1977 El matrimoni format pel Sr. Francisco Roig Ballester (1912-2003) i la Sra. Trinidad Alfonso Mocholí (1911-2006) inicia l’activitat de Mercadona dins del grup Cárnicas Roig. Les carnisseries del negoci familiar d’aleshores es transformen en ultramarins.
• 1981 Juan Roig i la seua esposa, junt amb els seus germans Fernando, Trinidad i Amparo, compren Mercadona a son pare. L’empresa disposa de 8 botigues d’aproximadament 300 m² de sala de vendes. Juan Roig assumix la direcció de la companyia, que inicia la seua activitat com a empresa independent.
• 1982 Primera empresa a Espanya que utilitza l’escàner per a la lectura del codi de barres en els punts de venda.
• 1986 Implantació de la targeta de compra, d’ús gratuït per al “Cap”.
• 1988 Inauguració del bloc logístic de Riba-roja de Túria (València), pioner a Espanya per estar totalment automatitzat.Adquisició de Supermercados Superette, que posseïa 22 botigues a València.
• 1989 Adquisició de Cesta Distribució i Desarrollo de Centros Comercials, que permet a la companyia tindre presència a Madrid.
• 1990 Juan Roig i Hortensia M. Herrero passen a posseir la majoria del capital de la companyia.
• 1991 Adquisició de Dinos i Super Aguilar. S’inicia l’Intercanvi Electrònic de Dades (EDI) amb proveïdors.
• TRAJECTÒRIA MERCADONA 1992-2001
• 1992 S’aconseguixen les xifres de 10.000 treballadors i 150 botigues.
• 1993 Implantació de l’estratègia comercial SPB (Sempre Preus Baixos), que més avant derivarà en el Model de Qualitat Total.
• 1996 Naixement de les marques Hacendado, Bosque Verde, Deliplus i Compy. Obertura del supermercat número 200, a Segorbe (Castelló). Es firma el primer conveni d’empresa per a tots els treballadors.
• 1997 Acord d’unió amb Almacenes Gómez Serrano, Antequera (Màlaga).
• 1998 Adquisició d’Almecenes Paquer i de Supermercats Vilaró a Catalunya.
• 1999 Finalitza el procés, iniciat l’any 1995, de convertir en fixos tots els membres de la plantilla, que en eixos moments era de 16.825 treballadors. Inauguració del bloc logístic d’Antequera (Màlaga). S’inicia el projecte de nou disseny i model de perfumeries.
• 2000 Construcció del bloc logístic de Sant Sadurní d’Anoia (Barcelona). Inauguració, a Massanassa (València), de la primera Botiga per Ambients. Celebració de la primera Reunió d’Interproveïdors. Firma del Conveni Col·lectiu (2001-2005).
• 2001 Inauguració de la primera guarderia gratuïta per als fills dels treballadors, al bloc logístic de Sant Sadurní d’Anoia (Barcelona). Mercadona arriba a les 500 botigues amb l’obertura del seu primer supermercat a Linares (Jaén).
• TRAJECTÒRIA MERCADONA 2003-2010
• 2003 Primera empresa que fa una Auditoria Ètica. Inauguració del bloc logístic de San Isidro (Alacant) i de la segona guarderia de l’empresa. Llançament de la nova línia de perfum Hortensia H. Inauguració d’un supermercat a les instal·lacions del Mercat de l’Olivar, a Palma de Mallorca.
• 2004 Inauguració del bloc logístic de Huévar (Sevilla) i de la tercera guarderia de l’empresa. El Comité de Direcció decidix com a norma general no obrir els supermercats els diumenges.
• 2005 Implantació del nou uniforme Mercadona. Primera edició dels Premis Sorolla Innovació Mercadona. Inauguració del bloc logístic de Granadilla de Abona (Tenerife). Firma del nou Conveni Col·lectiu per als pròxims quatre anys (2006-2009).
• 2006 Vint-i-cinqué aniversari de la companyia. Inauguració de la botiga número mil de la companyia, a Calp (Alacant). Reactivació de la nova imatge de la Targeta Mercadona.
• 2007 Posada en marxa de la primera fase del bloc logístic Almacén Siglo XXI de Ciempozuelos (Madrid). S’arriba a la xifra de 60.000 treballadors, tots amb contracte fix. Quarta empresa del món millor valorada en reputació corporativa, d’acord amb l’estudi del Reputation Institute de Nova York.
• 2008 Realineació de Mercadona amb el Model de Qualitat Total, quinze anys després de la seua implantació. Carro Menú per a oferir al “Cap” el carro de la Compra Total de millor qualitat i més barat del mercat. Inauguració del bloc logístic d’Ingenio (Gran Canària).
• 2009 Tornar a la senzillesa per a tindre un assortiment eficient fent el que afig valor al “Cap”. Firma del nou Conveni Col·lectiu i del Pla d’Igualtat (2010-2013).
• 2010 Model de gestió de Recursos Humans basat en el Lideratge i la Cultura de l’Esforç: claus per a ser una empresa d’alt rendiment i productivitat

El Projecte Mercadona continua avançant

Tornar a les notícies