Mercadona

MEMÒRIA ANUAL MERCADONA 2010

TAULA DE CONTINGUTS

1. Introducció
   1. Dades rellevants 2010
      1. "El Cap"
      2. El Treballador
      3. El Proveïdor
      4. La Societat
      5. El Capital
   2. Missatge del President
   3. Comitè de Direcció
   4. Consell D'administració
2. Mercadona: El Nostre Model
   1. QUÈ ÉS MERCADONA?
   2. MODEL MERCADONA
      1. "El Cap"
         1. En el centre de totes les decisions"
         2. Assortiment eficient
         3. Innovació transversal
         4. Seguretat alimentària i qualitat:
            1. Sistema de Gestió Nutricional
         5. Una relació de proximitat
            1. Servici d'Atenció al Client (SAC)
      2. El Treballador
         1. Satisfacció als treballadors/es
            1. Formació i promoció interna
            2. Conciliació de la vida familiar i laboral
            3. Pla d'Acollida
         2. Una plantilla comprometa
         3. Salut i seguretat en el treball
      3. El Proveïdor
         1. Un creixement conjunt
            1. Una aposta decidida pel sector primari
            2. Reunió Anual d'Interproveïdors de Mercadona
         2. Blocs Logístics
      4. La Societat
         1. Compromisos amb el nostre entorn
         2. La rendibilitat de la transparencia
            1. Diàleg permanent
         3. Medi ambient
      5. El Capital
         1. Activitat de la companyia
         2. Evolució de l'empresa
         3. Evolució unitats de venda (quilitres)
         4. Evolució de les vendes
         5. Evolució del benefici
         6. Evolució de l'EBITDA
         7. Evolució de les inversions
         8. Evolució dels recursos propis
         9. Evolució de la productivitat
3. Trajectòria: Projecte Mercadona 1977 - 2010

INTRODUCCIÓ

DADES RELLEVANTS 2010

“El Cap”

Presència geogràfica: 46 Províncies; 15 Comunitats Autònomes; 4,4 milions de llars confien diàriament en Mercadona.

Supermercats de barri: 46 botigues netes més que el 2010; 60 obertures; 14 tancaments.

2009: 1.264 botigues.

2010: 1.310 botigues.

Quota de mercat: 1.704.000 m2 de superfície; 13,1% en quota de mercat; 12.922.000 m2 Superfície total de venda de la distribució organitzada a Espanya.

Carretó Menú: Satisfer les necessitats de “El Cap” amb el carretó de la Compra Total de millor qualitat i més barat del mercat, 14% de baixada de preus des del 2009, 2.200 milions d’euros d’estalvi per a “El Cap” el 2010, 4% més barat el 2010.

El Treballador

Ocupació estable: 1.500 nous llocs de treball fixos creats; 63.500 treballadores i treballadors, tots amb contracte fix, 67% d’ocupació femenina.

Desenvolupament professional: 577 treballadores i treballadors promocionats

Porcentaje promociones 2010: 44% homes y 56% dones.

Política retributiva: 210 milions d’euros de prima variable per objectius repartits entre la plantilla el 2010.

Formació: 30 milions d’euros d’inversió, 471 euros en formació de mitjana per persona, 14 accions formatives, 1,2 milions d’hores.

Conciliació família-treball: 3.749 madres treballadores disfrutaron deu n mes más de baja maternal el 2010. El percentatge de treballadores que decideix ser mare és del 8,8% i supera en 4,5 punts la mitjana espanyola.

Horari continuat de matí o de tarda i no obrir els supermercats els diumenges i festius com a criteri general.

El Proveïdor

Creació riquesa i ocupació:

+ de 100 fabricants interproveïdors marques Hacendado, Bosque Verde, Deliplus i Compy, entre altres.

+ de 2.000 proveïdors comercials i de serveis.

+ de 9.200 pimes i productors de matèries primeres col·laboradors.

+ de 2.000 llocs de treball creats per les empreses interproveïdores.

15.052 milions d’euros en compres a proveïdors nacionals, comercials i de serveis, més d’un 90% del total de les compres de la companyia. L’equivalent a més de l’1,4% del PIB espanyol.

Termini mitjà de dies de pagament a proveïdors: 66 en 2008; 65 en 2009; 63 en 2010.

420 milions d’euros invertits per les empreses interproveïdores per vertebrar la seva activitat productiva per tota la geografia nacional.

Blocs logístics: 9 blocs logístics en funcionament; 2 blocs logístics en projecte / construcció.

La Societat

Productivitat social: Fer + AMB –. Compromís amb la utilització dels recursos

naturals, fent més amb menys.

Aportació al PIB nacional: 3.059 milions d’euros.

Generació de riquesa i ocupació conjunta Mercadona + interproveïdors: Inversió conjunta el 2010 de 1.000 milions d’euros, 3.500 nous llocs de treball creats el 2010, Una plantilla conjunta de 104.000 treballadors i treballadores.

Transport sostenible: Transportar més amb menys recursos. Ús combinat de camió, tren i vaixell per reduir l’impacte mediambiental.

407 botigues amb Descàrrega Nocturna Silenciosa

Mercadona ha estat reconeguda en 2010 per la Comissió Europea com a exemple de companyia que fomenta les bones pràctiques mediambientals.

Inversió en medi ambient: 23 milions d’euros.

Foment del comerç de barri: 19 supermercats en mercats municipals, 2 nous i 7 en projecte.

El Capital

Quilos i litres venuts: 2009: 8.000 milions de quilitres; 2010: 8.532 milions de quilitres. El creixement assolit el 2010 ha estat d’un 7%

Benefici net: 2008: 320 milions d’ euros¸2009: 270 milions d’ euro; 2010: 398 milions d’euros. El 2010 Mercadona va assolir un increment del 47% del seu benefici respecte del 2009, i ha tornat a xifres similars a les del 2008.

Productivitat: 2009: 10.724 en quilitres / persones / mes; 2010: 11.286 en quilitres / persones / mes. +5% de productivitat.

Facturació: 2009: 15.505 milions d’ euros; 2010: 16.485 milions d’ euros. +6% de facturació.

EBITDA: 2009: 725 milions d’ euros; 2010: 1.000 milions d’ euros. +38% d’EBITDA.

Recursos propis: 2009: 1.885 milions d’ euros; 2010: 2.255 milions d’ euros.

Aposta pel llarg termini. Reinvertir més del 90% dels beneficis ha suposat que el 2010 la xifra de recursos propis arribi als 2.255 milions d’euros.

Inversió sostinguda en el temps: Més de 2.300 milions d’euros invertits del 2007 al 2010, una mitjana de prop de 600 milions d’euros a l’any.

MISSATGE DEL PRESIDENT

Un any més, és un orgull per a mi adreçar-me a vosaltres en nom de tots el qui formem Mercadona per fer balanç de l’exercici 2010. Els resultats que detallo a continuació se sostenen sobre la base del compromís que hem adquirit els qui diàriament fem realitat el Projecte Mercadona, el compromís d’esforçar-nos tots molt i treballar millor i més, prenent les decisions que calgui, tot i que puguin ser impopulars i molestes, per créixer en l’entorn actual. Només així, esforçant-nos sempre al màxim en la nostra feina diària, sent exigents amb tot allò que fem i entenent que no hi ha res intocable, podrem sortir de la crisi. L’única recepta efectiva és recuperar entre tots la Cultura de l’Esforç, que en èpoques anteriors sempre ens va ajudar.

Gràcies a aquest convenciment i malgrat el difícil context de crisi, al llarg d’aquests dotze mesos hem aconseguit demostrar-nos que si som nosaltres qui creem el canvi i el liderem, és possible avançar i créixer en moments de dificultat, com així ha estat. El 2010, ens hem centrat, encara més, en allò que Mercadona pot fer per Espanya; hem decidit passar a l’acció i liderar el canvi, en comptes d’esperar-nos a veure què pot fer Espanya per Mercadona o per cadascun de nosaltres.

Aquest compromís amb la Cultura de l’Esforç, de prescriure els productes amb la millor relació qualitat-preu del mercat als més de 4,4 milions de llars que confien en nosaltres i de perseguir el cèntim en totes les nostres decisions, és el que ha fet possible que, en aquests dotze mesos, Mercadona incrementi la seva facturació fins els 16.485 milions d’euros, un 6% més que l’exercici anterior. Gràcies a això, el creixement en vendes en superfície constant ha estat d’un 2%, dada que posa de manifest la consolidació del nostre model d’empresa i que demostra que, en ocasions, cal adaptar-se a l’entorn amb agilitat i prendre decisions arriscades perquè no siguin uns altres qui les prenguin per nosaltres.

De la mateixa manera que la facturació, el volum de vendes en quilos i litres (quilitres), indicador de rellevància especial per a nosaltres des de finals del 2008 a l’hora de prendre decisions, ha experimentat un comportament molt favorable: al tancament de l’exercici, s’ha situat en 8.532 milions de quilitres, un 7% més que l’any anterior.

Una altra dada significativa del 2010 que és un motiu de satisfacció és la de la creació d’ocupació: 1.500 llocs de treball fixos directes en aquests dotze mesos, que eleven el total de la nostra plantilla a 63.500 treballadores i treballadors, tots ells fixos. Tot i que aquesta aposta per la creació d’ocupació de qualitat és el resultat del compromís que Mercadona manté amb La Societat des de la seva fundació, cal destacar que el que s’ha aconseguit el 2010 representa un avenç clar en aquest sentit, ja que el context no afavoreix aquestes mesures.

Durant aquests dotze mesos, hem mantingut el nostre esforç inversor, amb una quantitat propera als 600 milions d’euros, que s’han destinat principalment a l’obertura i reformes de supermercats nous, fins a assolir la xifra de 1.310 botigues en acabar l’any, així com a la construcció dels nous blocs logístics que la companyia ha posat en marxa.

El conjunt d’aquestes xifres, conseqüència de la implicació i del compromís individual i col·lectiu de les 63.500 persones que desenvolupen la seva vida professional a Mercadona, ha permès a la companyia d’obtenir un benefici net de 398 milions d’euros. Aquesta dada també és fruit de l’esforç demostrat per les treballadores i els treballadors, que ha suposat l’increment de la productivitat de la companyia, fet que el 2010 s’ha vist recompensat amb el suport de tots els “Caps” que diàriament fan les seves compres a Mercadona, sense els qui aquest projecte no seria possible, i la distribució de 210 milions en concepte de prima per objectius entre tots els qui han complert els seus compromisos.

Estic convençut que el 2011, any en què tot just entrem, també serà un any difícil. Ara més que mai tots hem de ser conscients que, de les decisions que prenguem i del grau de compromís que adquirim en el seu compliment, dependrà el futur d’Espanya. És per això que la nostra obligació com a empresa és continuar millorant la productivitat, invertint tot el que calgui en les persones per disposar de treballadors i treballadores líders, que prenguin decisions i assumeixin riscos d’acord amb el nostre model d’empresa: el Model de Qualitat Total. Perquè un projecte assoleixi l’èxit, una companyia ha d’impulsar el lideratge en tots els àmbits i, a més a més, ha de saber contagiar la il·lusió, la motivació, l’esforç i la capacitat de treball.

Ens trobem en un context complicat. Humilment, crec que la societat civil espanyola ha d’entendre que, per sortir de la crisi, que no acabarà fins que el nivell de productivitat del país es correspongui amb el seu nivell de vida, l’únic camí és recuperar entre tots la Cultura de l’Esforç. Tots els qui formem el Projecte Mercadona, les treballadores i els treballadors, els proveïdors, els interproveïdors i els accionistes, així ho creiem i per això, conscients que encara ens queda molt per millorar, continuarem treballant més i millor, implicant-nos de manera activa en el futur d’Espanya, perquè si hi ha una cosa de què estem convençuts és que com millor vagin les coses a Espanya, millor aniran a Mercadona.

En nom de tots ells, agraeixo el temps dedicat a la lectura d’aquest missatge, en què el meu desig és haver estar capaç de transmetre-us que, prenent decisions valentes i arriscades, malgrat que puguin ser impopulars i molestes, i aplicant la Cultura de l’Esforç en tot allò que fem, és possible avançar i créixer fins i tot en aquests moments de dificultat.

Juan Roig

COMITÈ DE DIRECCIÓ

• Juan Roig, President.
• José Jordá, Director General de Botigues i Prescripció Peribles.
• José Ramón Illán, Director General de Compres Camp, Lactis i Derivats.
• Héctor Hernández, Director General de Recursos Humans i Financers.
• Juan Antonio Germán, Director General de Relacions Externes.
• Francisco Espert, Director General de Compres Derivats del Petroli i Internacional.
• Rafael Berrocal, Director General de Compres Carn i Mar.
• Francisco López, Director General de Logística, Obres i Expansió.
• Julia Amorós, Directora General de Prescripció Secs.
• Félix Peña, Director General d’Administració.

CONSELL D’ADMINISTRACIÓ

• President: Juan Roig Alfonso.
• Vicepresidenta: Hortensia Mª Herrero Chacón.
• Vocals: Hortensia Roig Herrero, Amparo Roig Herrero, Juana Roig Herrero, Rafael Gómez Gómez y Fernando Roig Alfonso.
• Vocal - Secretària Consell: Carolina Roig Herrero.

Mercadona: El nostre Model

QUÈ ÉS MERCADONA?

Mercadona és “El Cap”, El Treballador, El Proveïdor, La Societat i El Capital.

Mercadona és una companyia de supermercats de capital espanyol i familiar que té com a objectiu satisfer plenament totes les necessitats d’alimentació, neteja de la llar i higiene dels seus clients i de les seves mascotes. Per a això, disposa de 1.310 botigues de barri que, amb una mitjana d’entre 1.300 i 1.500 metres quadrats de sala de vendes, representen una quota de mercat sobre la superfície total d’alimentació a Espanya del 13,1% i contribueixen al dinamisme de l’entorn comercial en què estan ubicades. Tots els supermercats disposen d’un assortiment ampli i eficient format per 8.000 referències, que es troben fàcilment a l’abast dels més de 4,4 milions de llars que anualment dipositen en la companyia tota la seva confiança.

Mercadona basa el seu model comercial en la fórmula Sempre Preus Baixos (SPB), que permet que “El Cap”, nom amb què la companyia anomena els seus clients, realitzi una Compra Total amb productes de la màxima qualitat i al preu més baix del mercat, fidel a la màxima de la companyia des de fa més de 17 anys: “la qualitat no ha de ser més cara”.

Mercadona treballa amb més de 2.000 proveïdors comercials i de serveis, dels quals més de 100 són interproveïdors, fabricants de les marques Hacendado, Bosque Verde, Deliplus i Compy, entre altres. La companyia manté amb tots ells un model de col·laboració mútua i de compromís conjunt de relacions a llarg termini que es regulen a través del Conveni Marc de Bones Pràctiques Comercials, que dóna lloc a “contractes per a tota la vida”. Gràcies a això, tots ells estan implicats en la filosofia de satisfacció total dels clients que caracteritza la companyia i obsessionats amb la qualitat, tant del servei com del producte. Per realitzar la seva activitat diària, tant Mercadona com els interproveïdors compten amb el suport i el servei de més de 9.200 pimes i productors de matèries primeres a Espanya, fet que fa visible el seu impacte en la creació de riquesa i ocupació de l’economia local on s’instal·len els supermercats de Mercadona i les empreses dels fabricants interproveïdors.

La companyia fomenta permanentment la formació contínua entre la seva plantilla, un dels seus actius més valuosos, i desenvolupa una política de Recursos Humans totalment orientada a la realització professional i la satisfacció personal dels més de 63.500 treballadors i treballadores. Igualment, a través del seu departament de qualitat, Hacendado, Bosque Verde, Deliplus i Compy, així com la resta de marques pròpies, compten des de fa anys amb la confiança de “El Cap”, ja que totes elles disposen de l’aval dels seus fabricants interproveïdors, clarament identificats en els envasos del productes, i que, a través de la innovació, garanteixen la seva seguretat alimentària i qualitat.

UNA INFORMACIÓ TRANSPARENT: Mercadona, d’ençà que va començar a desenvolupar el model de Producte Recomanat amb les marques Hacendado, Bosque Verde, Deliplus, Compy, i altres de referència, identifica clarament en l’etiquetatge el nom del fabricant interproveïdor que desenvolupa el producte.

MODEL MERCADONA

Un model d’empresa responsable.

El model de gestió de Mercadona es basa, des del 1993, en la Qualitat Total. Mitjançant aquest mètode, Mercadona satisfà amb la mateixa intensitat els cinc components que formen l’empresa: “El Cap”, El Treballador, El Proveïdor, La Societat i El Capital.

MODEL DE QUALITAT TOTAL: UN MODEL D’EMPRESA RESPONSABLE: Satisfer de la mateixa manera els 5 components de la companyia. Aquest Model ajuda totes les persones que formen part de la companyia a prendre decisions en la seva feina diària: “Qui té un Model, té un tresor”.

La Qualitat Total introdueix en la gestió de la companyia la premissa universal segons la qual “per poder estar satisfet, primer cal satisfer els altres”. Aquest compromís ha convertit Mercadona en una de les companyies de referència en el sector de la distribució, amb una missió clarament definida: ser “prescriptors de les solucions necessàries perquè ‘El Cap’ es fabriqui la seva Compra Total”.

La recerca de la satisfacció total de les treballadores i els treballadors, que Mercadona considera el seu actiu més valuós, és constant. Per això, i amb l’objectiu de convertir-se en l’empresa que millor tracta la seva plantilla, el model de Recursos Humans de Mercadona es basa en el lideratge i aposta per la satisfacció personal, l’ocupació indefinida, la formació contínua i la conciliació de la vida familiar i professional de totes les persones de la companyia, cosa que fa possible que qui ha de satisfer “El Cap” estigui, alhora, satisfet.

El Model de Qualitat Total orientat cap al tercer component de l’empresa, El Proveïdor, es resumeix en un treball conjunt amb un mateix objectiu: la satisfacció de “El Cap”. Per a la consecució d’aquest fi, Mercadona estableix amb els seus proveïdors uns vincles estrets, per mitjà d’una relació estable que condueix, en nombroses ocasions, a la signatura d’acords indefinits i a la creació de sinergies que, en definitiva, sempre redunden en benefici dels “Caps” que diàriament compren en els supermercats de la companyia.

Igualment important és per a Mercadona la satisfacció de La Societat. A aquest efecte, contribueix amb les seves botigues a modernitzar el comerç urbà dels barris en què és present, que troben en els seus supermercats el dinamisme comercial que aporten els 4,4 milions de famílies que dipositen en Mercadona la seva confiança. De fet, com que se centra únicament en la venda de productes d’alimentació, begudes, neteja de la llar, higiene personal i menjar per a animals domèstics, la companyia fomenta les sinergies amb el comerç de proximitat a través d’una implicació més gran en el seu desenvolupament.

En el compromís voluntari de fomentar iniciatives que redundin en benefici de la societat, Mercadona s’implica en el desenvolupament de la indústria agroalimentària espanyola a través de mesures que afavoreixen l’entorn social i econòmic d’aquells llocs on és present. Aquest fet la converteix en una empresa pionera en la responsabilitat social corporativa en el sector de la distribució a Espanya i en una de les més considerades interna-cionalment. En definitiva, es tracta de complir allò que el model de gestió prescriu: “Satisfer els cinc components de la companyia”, sent conscients de tot el potencial de millora que encara queda per aconseguir.

Mercadona satisfà també el cinquè component de l’empresa: El Capital. I ho fa per mitjà de la satisfacció de “El Cap”, El Treballador, El Proveïdor i La Societat, que es du a terme a través del desenvolupament del Model de Qualitat Total. L’aplicació d’aquest particular model de gestió és responsable de l’evolució favorable de Mercadona des del 1993, així com d’un creixement sostingut, fruit de l’esforç individual i col·lectiu de tots els qui formen part d’aquest Projecte i de la implantació d’objectius i estratègies que aporten valor als cinc components de l’empresa, amb uns resultats que es reflecteixen sobretot a mitjà i llarg termini. Aquest Model ajuda totes les persones que formen part de la companyia a prendre decisions en la seva feina diària: “Qui té un Model, té un tresor”.

MISSIÓ DE MERCADONA: “Prescriptors de les solucions necessàries perquè ‘El Cap’ es fabriqui la seva Compra Total”. Un model de negoci centrat en satisfer les necessitats de 4,4 milions de llars a través de 5 negocis (Alimentació, Beguda, Higiene personal, Neteja de la llar, Menjar per a animals domèstics).

MODEL QUALITAT TOTAL: UN MODEL DE RESPONSABILITAT TRANSVERSAL.

“EL CAP”:
Fomentar el diàleg i la comunicació directa amb “El Cap”.
Màxima qualitat a un preu mínim: Producte Recomanat.
Tornar a la senzillesa per reduir preus amb un assortiment eficient i de qualitat.
Carretó Menú: el carretó de la Compra Total de major qualitat i més barat del mercat.
Proximitat i apropament.
Innovació transversal orientada a les seves necessitats (producte, tecnologia, concepte i processos).
Sempre Preus Baixos (SPB): estabilitat dels preus, sense ofertes ni promocions.
Prescripció: informar i assessorar “El Cap” sobre els productes amb la millor relació qualitat-preu del mercat.

EL TREBALLADOR:
Estabilitat (contracte fix), desenvolupament professional i promoció interna.
Responsabilitat fixa. La plantilla realitza les seves funcions en el mateix lloc de treball i s’eviten canvis, la qual cosa facilita la seva especialització per fer allò que millor sap fer: satisfer “El Cap”.
Conciliació família-treball (no obrir els supermercats els diumenges).
Model de gestió de Recursos Humans basat en el lideratge individual i col·lectiu.
Diàleg permanent.
Participació en els beneficis.
Formació necessària i contínua per tal de dur a terme les tasques del lloc de treball.

EL PROVEÏDOR:
Estabilitat/Contractes per a tota la vida.
Acords a llarg termini, comunicació i transparència en la relació.
Vertebrar l’activitat productiva per crear desenvolupament i riquesa.
R+D+doble i (Recerca + Desenvolupament + Innovació, amb el suport de la palanca de la Inversió).
Fomentar la innovació i l’optimització dels processos per oferir el producte amb la millor relació qualitat-preu.

LA SOCIETAT:
Compromís amb el desenvolupament social i econòmic de les zones on som presents.
Productivitat social: Produir més amb menys recursos naturals. Transport sostenible.
Objectiu de “ser invisible” en l’entorn on desenvolupem la nostra activitat.
Diàleg permanent, participació activa i proximitat.
Formar i informar sobre el Model d’empresa i la planificació de les seves activitats i decisions.

EL CAPITAL:
Creixement constant i sostenible.
Reinversió dels beneficis.
Innovació com a factor de competitivitat.
Aposta pel llarg termini.
Augment de la productivitat gràcies a la millora i l’estandardització dels processos.
Edificar la relació sobre compromisos

MODEL DE QUALITAT TOTAL. Construir la reputació a través de l’exemple i els fets:

• 1993: Implantació de l’estratègia comercial SPB (Sempre Preus Baixos), pilar del Model de Qualitat Total.
• 1995: Inici del projecte de fer fixa tota la plantilla.
• 1996: Naixement de les marques Hacendado, Bosque Verde, Deliplus i Compy.
• 1997: Nova política Retributiva, sota el principi “a igual responsabilitat, mateix sou”.
• 1998: Desenvolupament del nou Model Mercadona- Interproveïdor.
• 1999: El 100% de la plantilla és fixa.
• 2000: Construcció de la primera guarderia gratuïta per als fills dels treballadors i les treballadores i implantació de la Prima per Objectius (participació de la plantilla en els beneficis).
• 2004: Com a norma general, Mercadona decideix no obrir els seus supermercats els diumenges per conciliar la vida familiar i professional del personal de la companyia.
• 2005: Un mes més de permís de maternitat per a les treballadores.
• 2007: Quarta empresa del món en Reputació Corporativa segons el Reputation Institute de Nova York.
• 2008: Realineament de Mercadona amb el seu Model de Qualitat Total i introducció de l’estratègia del Carretó Menú.
• 2009: Tornar a la senzillesa per tenir un assortiment eficient i abaixar els preus.
• 2010: Model de gestió de Recursos Humans basat en el Lideratge i la Cultura de l’Esforç: factors clau per ser una empresa d’alt rendiment i productivitat.

“EL CAP”

EN EL CENTRE DE LES DECISIONS

Disposar d’un model orientat a satisfer les necessitats dels clients és la base del nostre creixement.

El 2010 ha estat un any en què, gràcies a la confiança i la fidelitat que ha demostrat “El Cap” -nom amb què la companyia denomina internament els seus clients-, Mercadona ha aconseguit avançar en la consolidació de les iniciatives que ha posat en marxa per realinear-se amb el seu Model de Qualitat Total. Així, s’ha seguit treballant en “perseguir el cèntim” per abaixar els preus dels productes amb un únic objectiu: adaptar l’assortiment de la companyia a les necessitats de “El Cap” i oferir-li la màxima qualitat al preu més reduït possible.

Tot plegat s’ha dut a terme per mitjà del retorn a la senzillesa, del reforç de l’assortiment eficient, de l’aposta per la innovació i de l’esforç realitzat per tots els qui componen la companyia per ser cada dia més productius, fent bons productes amb menys costos, ja que la crisi ha ajudat a conèixer la importància del cèntim: un cèntim d’euro d’estalvi en un producte suposa estalviar 100 milions d’euros en la cadena de subministrament.

La realineació amb el Model de Qualitat Total que s’ha dut a terme durant aquests mesos ha estat possible gràcies al canvi de mentalitat que s’ha produït en la companyia i que ha fet que “El Cap” torni a situar-se en el centre de totes les decisions que es prenen.

Així ho demostra l’estratègia del retorn a la senzillesa i el reforç de la tasca de prescripció, que han estat una constant el 2010. Durant aquests mesos, s’ha seguit treballant en eliminar tot allò que no afegeix valor al procés, que encareix els productes i que repercuteix directament en el pressupost de compra dels clients, que només estan disposats a pagar les millores verdaderes.

LA IMPORTÀNCIA DE L’ESTALVI DEL CÈNTIM A MERCADONA

1 cèntim d’estalvi en producte = 100 milions d’estalvi en la cadena de subministrament

+ productivitat amb – costos.

Per fer només allò que afegeix valor a “El Cap” i que està disposat a pagar.

ESTALVI PER A “EL CAP” 2.200 milions d’euros d’estalvi el 2010.

Tot mantenint la qualitat i garantint la seguretat alimentària, el 2010 Mercadona ha pogut reforçar el compromís que va adquirir amb l’aplicació de l’estratègia del Carretó Menú, i ha seguit oferint el carretó d’anar a comprar de millor qualitat i més barat del mercat. I tot això, a més, en un exercici en què la companyia va decidir no apujar els preus a “El Cap” després de l’aplicació de l’increment de l’IVA el mes de juliol passat, i neutralitzar novament aquest impacte mitjançant l’optimització dels processos interns.

Aquesta recerca de l’excel·lència en tots els processos ha permès a Mercadona d’oferir als seus clients un estalvi superior a 700 milions d’euros el 2010, com a conseqüència de reduir el preu del Carretó Menú d’anar a comprar en un 4%. Cal sumar a aquesta quantitat els estalvis de 1.500 milions d’euros assolits el 2009, i que s’han seguit aplicant el 2010, la qual cosa eleva la xifra d’estalvi total a 2.220 milions d’euros. Tot això no hauria estat possible sense la implicació demostrada per les empreses interproveïdores de la companyia.

DISCIPLINA DE COSTOS: COMPROMÍS MERCADONA: Competitivitat = evitar costos innecessaris, a través de la cooperació, comprometent-nos a optimitzar els processos per evitar costos innecessaris i mantenint la rendibilitat en la cadena de valor.

MESURES CONCRETES QUE ES TRADUEIXEN EN ESTALVI PER A “EL CAP”.

Algunes de les més de 800 accions realitzades per evitar costos innecessaris i així reduir preus tot mantenint la qualitat.

• OUS: Reducció de tintes en la impressió dels envasos i eliminació de cartró en la caixa expositora. ESTALVI ANUAL: 370.000€.
• SALSITXES FRANKFURT VIENA:Millores en el procés. Es passa a vendre el producte en paquet de dos sobres. ESTALVI ANUAL: 570.000€.
• PIZZES FRESQUES: Convertir caixes transportadores en caixes expositores i millores logístiques. ESTALVI ANUAL: 3.229.215€.
• PEIX CONGELAT: Millora logística per canvi d’envasament en el producte. ESTALVI ANUAL: 1.328.931€.
• FORMATGE DE BURGOS: Eliminació del cartró en el paquet de 2x250 g. ESTALVI ANUAL: 225.000€.
• XAMPÚ STYLIUS: Canvi de format d’ampolla i reducció d’etiquetes. ESTALVI ANUAL: 126.627€.
• CARN: Millores logístiques. Canvi de la caixa de transport a caixa plegable. ESTALVI ANUAL: 360.000€.
• PA DE MOTLLE: Transportar més amb menys, de 12 a 15 unitats per caixa. ESTALVI ANUAL: 3.400.000€.
• OLI DE GIRA-SOL: Reducció de la mida del tap. ESTALVI ANUAL: 200.000€.
• LLONGANISSES I CARN PICADA: Optimització de les dimensions de la safata, cosa que permet transportar més unitats per palet. ESTALVI ANUAL: 414.000€.
• IVA: Assumir l’increment de l’IVA. ESTALVI: 80.000.000€.
• VI: Els quatre models d’ampolla es redueixen a un model. ESTALVI ANUAL: 344.000€.
• LLET CANYELLA I LLIMONA: Menys gramatge en l’ampolla. Canvi de sleeve a etiqueta de paper. ESTALVI ANUAL: 631.923€.
• MARISC CONGELAT: Canvi a cartró de menys gramatge i brillantor, eliminació de la recepta. ESTALVI ANUAL: 90.787€.
• ANXOVES: Pas d’envàs metàl·lic a plàstic. Eliminació de la capsa de cartró. ESTALVI ANUAL: 3.000.000€.
• PERNILS: Millora en els processos, inversió en noves línies i millora de la productivitat. ESTALVI ANUAL: 2.700.000€.
• TRANSPORT: Millores logístiques i optimització de la capacitat de transport. ESTALVI ANUAL: 31.000.000€.
• CONILL: Eficiències en costos de procés incrementant la productivitat. ESTALVI ANUAL: 1.128.000€.
• INFUSIONS: Eliminació del film d’embolcall. ESTALVI ANUAL: 132.000€.
• POLLASTRE: Optimització de les dimensions de la safata, cosa que permet transportar més unitats per palet i estalviar recursos. ESTALVI ANUAL: 914.000€.
• GEL DENTAL I ACCIÓ TOTAL: Canvi de formulació i envàs de 125 ml. ESTALVI ANUAL: 1.800.000€.
• AIGUA 2L: Millores logístiques per transportar més unitats per palet. ESTALVI ANUAL: 1.125.000€.
• ASSORTIMENT EMBOTITS: Adaptació de les línies per envasar directament en caixa expositora. Millora reposició i estalvi de cartró. ESTALVI ANUAL: 542.950€.

ASSORTIMENT EFICIENT

“Menys és Més” com a base per contribuir a una identificació millor i més ràpida del nostre assortiment.

El 2010, Mercadona ha seguit dedicant esforços importants per oferir als seus clients la millor resposta possible en allò que considera la seva responsabilitat com a empresa: prescriure i recomanar a “El Cap” productes de la màxima qualitat al preu més baix possible. I ho ha fet a través de la màxima: Cost Inferior, Preu Inferior i Mateixa Qualitat, que ha permès incrementar la competitivitat de la companyia i traslladar totes les mesures aconseguides al Carretó Menú: el carretó d’anar a comprar de millor qualitat i més barat del mercat.

Per poder prescriure les solucions necessàries perquè “El Cap” es fabriqui la seva Compra Total, els criteris clau que determinen quins productes han de formar part de l’oferta de Mercadona són: necessitat i rotació; afegir valor i que el client estigui disposat a pagar-lo; satisfer necessitats reals; que tinguin uns costos de procés eficients i una elevada acceptació per part del client. Aquests criteris, juntament amb la tasca d’escolta i comunicació que des de la companyia s’ha mantingut amb els clients, han fet que Mercadona segueixi disposant d’un assortiment eficient: les 8.000 referències que el componen, seleccionades d’entre més d’un milió de productes existents en alimentació i higiene al nostre país, cobreixen les necessitats dels 4,4 milions de llars que compren a Mercadona.

A més, el fet d’apostar per l’eficiència i disposar d’un assortiment racional, basat en la recerca de la senzillesa, permet que la relació amb els clients també sigui més propera i que aquests s’identifiquin més ràpidament amb l’assortiment de la companyia. De fet, el posicionament adquirit per Mercadona amb relació a l’elecció i la distribució dels productes als lineals suposa un clar avantatge competitiu, ja que disposa d’un assortiment, variat i de qualitat, que aposta per allò que internament la companyia denomina “Menys és Més”: un assortiment estable de productes que es tradueix per a “El Cap” en una oferta completa de solucions, més senzilla, més eficient, més competitiva i que contribueix a fer que l’acte de comprar sigui més ràpid, intuïtiu i satisfactori.

LA COL·LABORACIÓ A TRAVÉS DE LA PRESCRIPCIÓ.

Informar i assessorar “El Cap” sobre els productes amb la millor relació qualitat/preu del mercat, independentment de qui els fabriqui, i seleccionats amb els criteris següents:
Afegir valor i que el client estigui disposat a pagar-ho
Han de satisfer necessitats reals.
Rotació.
Elevada acceptació per part del client.
Costos de processos interns eficients.

El 2010, s’han dut a terme nombroses col·laboracions entre Mercadona i els seus proveïdors i interproveïdors per adaptar-se a les necessitats dels clients. Destaquen, entre altres, les accions amb Bonnysa Agroalimentaria, Lacasa, Verdifresh, L’Oréal, Pescanova, Ubesol-Maverick, Chocolates Valor, SCA Hygiene Products, Nestlé, RNB Cosméticos, etc.

INNOVACIÓ TRANSVERSAL

A Mercadona allò que és més estable és el canvi; i el canvi, amb el suport de la innovació, és un avantatge competitiu que ens ajuda a diferenciar-nos.

Un altre dels pilars que s’ha seguit reforçant el 2010 ha estat el de la innovació com a font de productivitat i eficiència, que Mercadona entén com a innovació transversal, ja que recorre tots els processos de la companyia. En aquest exercici, i sempre amb la premissa d’incorporar només aquells productes i serveis que afegeixen valor i que “El Cap” està disposat a pagar, la companyia ha seguit introduint millores en tots els àmbits, per mitjà de la innovació del producte, de la innovació de processos, de la innovació tecnològica i de la innovació de concepte com a elements diferenciadors.

MODEL INNOVACIÓ MERCADONA:
INNOVACIÓ DE CONCEPTE
INNOVACIÓ DE PROCESSOS
INNOVACIÓ DE PRODUCTE
INNOVACIÓ TECNOLÒGICA

Fa anys que Mercadona aposta per l’R+D+doble i, en què la segona “i” correspon a la inversió i és la més important, ja que d’ella depèn la consecució dels projectes. En el decurs de l’exercici, aquesta aposta s’ha concretat, només en l’àmbit de la innovació de producte, en nombroses iniciatives, després de contrastar en tots els casos que les millores introduïdes aportaven solucions als clients i que aquests no només les valoraven, sinó que estaven disposats a assumir-ne el cost i pagar per elles. Com a conseqüència d’això i com a resultat d’observar el comportament del client, d’escoltar els seus suggeriments i necessitats, Mercadona, en col·laboració amb els seus proveïdors i interproveïdors, ha renovat aproximadament 600 referències del seu assortiment, tant de marques pròpies com de marques de fabricant.

També s’han seguit optimitzant els processos, amb importants reduccions en el consum de recursos. En són un exemple els avenços en paletitzat, les millores en els envasos, les reduccions de les minves experimentades, les millores de vida útil introduïdes en diferents productes o l’apropament de les fàbriques dels proveïdors als blocs logístics. Moltes d’aquestes iniciatives, a més, permeten “transportar més amb menys recursos”.

Paral·lelament, el 2010 la companyia ha seguit apostant per la tecnologia com a element diferenciador. N’és un clar exponent la posada en marxa del bloc logístic intel·ligent de Villadangos del Páramo (Lleó). A més, en el decurs de l’any, ha destinat més de 35 milions d’euros a reforçar els sistemes informàtics a través de diferents iniciatives. En són exemples la implantació d’un sistema de gestió documental únic, amb l’important estalvi de temps que suposa; el desenvolupament del nou Portal del Treballador, que s’ha constituït com un canal alternatiu de comunicació amb tots els qui formen part de la plantilla de la companyia; o l’aprofitament de la infraestructura de portals desenvolupada per a aquesta eina per crear també el Portal del Client per a la Factura Online, al qual s’anirà incorporant gradualment informació i serveis d’interès per a “El Cap”.

Dins del treball relacionat amb les plataformes online, cal destacar el reconeixement que va rebre la companyia el 2010 per part del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI). En el seu “Segon informe de l’Observatori d’Accessibilitat de les pàgines d’Internet de les principals empreses espanyoles”, CERMI situa la pàgina web de Mercadona entre les més valorades de tots els sectors, i encapçala, per segon any consecutiu, el rànquing del sector de la distribució.

Aquest reconeixement a les millores assolides el 2010 en matèria d’Accesibilitat Web contribueix a seguir treballant en aquesta línia i confirma el compromís de Mercadona per facilitar a “El Cap” l’accés a la web de la companyia, independentment de la necessitat d’ús de tecnologies adaptades que tingui.

Durant aquests mesos Mercadona també ha seguit reforçant el quart pilar de la seva innovació transversal, la innovació de concepte, invertint recursos diversos per introduir millores que aportin valor a l’experiència de compra de “El Cap”. El millor exemple és la Botiga per Ambients, que la companyia va posar en marxa l’any 2000 amb l’objectiu d’oferir als seus clients supermercats amb més amplitud, ambients més càlids i una distribució de l’assortiment més racional.

El compromís de Mercadona amb l’R+D+doble i com a motor de creixement i com a eina per oferir les millors solucions és una responsabilitat que la companyia comparteix amb el conjunt d’empreses interproveïdores, igualment convençudes que la inversió en innovació és inversió de futur i que per innovar és imprescindible escoltar primer quines són les necessitats reals que plantegen els clients.

COMPROMÍS INNOVACIÓ MERCADONA: FER NOMÉS ALLÒ QUE AFEGEIX VALOR A “EL CAP”: 40% increment de venda/any. “El Cap” està disposat a pagar 1 cèntim més per incloure la tapa de plàstic en les tovalloletes desmaquilladores. 60% increment de venda/any. “El Cap” està disposat a pagar 5 cèntims més per introduir la tapa de plàstic i el sistema d’obertura fàcil solapín en la llauna de tonyina d’1 kg.

PER A MERCADONA INVERTIR EN INNOVACIÓ ÉS INVERTIR EN EL FUTUR.

MODEL DE BOTIGA PER AMBIENTS: DEU ANYS DE BOTIGA ECOEFICIENT, 1.253 Botigues per Ambients el 2010 orientades a optimitzar l’acte de compra de “El Cap”: Menor consum i major eficiència energètica, Més amplitud per a “El Cap” i els treballadors i les treballadores, Distribució de l’assortiment més racional, Pàrquing amb places més còmodes i circulació més fluida.

INNOVAR ÉS ESTAR PENSANT CADA DIA EN ALLÒ QUE NECESSITA “EL CAP”. Observar les seves preferències i escoltar les seves opinions és el que ens ajuda a avançar i créixer

SEGURETAT ALIMENTÀRIA I QUALITAT

Atributs clau de la Regla d’Or de Mercadona.

A Mercadona, la seguretat alimentària és un valor irrenunciable que comparteixen tots els productes del seu assortiment. És per això que cada referència dels lineals ha d’ajustar-se a la Regla d’Or de la companyia, segons la qual qualsevol producte ha de garantir, en primer lloc, la seguretat alimentària; després, la qualitat; seguidament, ha d’oferir servei; en quart lloc, ha de ser competitiu en preu, i en cinquè lloc, ha de generar benefici.

Per garantir la màxima seguretat i qualitat del seu assortiment, Mercadona disposa, des de fa anys, del seu propi Model d’Assegurament de la Qualitat i, d’acord amb el seu Pla de Control de Seguretat Alimentària, realitza periòdicament nombrosos controls tant dels processos dels interproveïdors i proveïdors, com dels processos interns. El 2010, s’han avaluat i inspeccionat les instal·lacions i processos de més de 200 empreses, que alhora han auditat els seus proveïdors de matèries primeres dins dels seus plans de control específics.

En el marc d’aquest Model de Seguretat Alimentària, cal destacar que, addicionalment, totes les empreses interproveïdores de la companyia han seguit treballant en el compliment de protocols en aquesta matèria, fet que ha suposat l’obtenció o la renovació de certificacions en les normes més reconegudes de seguretat alimentària, com ara la norma IFS v-5, les normes ISO 22.000 o 9.001 o les BRC. En aquest mateix context, els productes frescos i els seus proveïdors de boví, xai, porc, pollastre, llet, peix, oli, fruita i ous també han estat auditats per empreses externes acreditades. La seva traçabilitat se certifica, un cop més, des de la granja o parcel·la fins a la taula de “El Cap”.

TOTES LES REFERÈNCIES DE L’ASSORTIMENT DE LA COMPANYIA HAN D’AJUSTAR-SE A LA REGLA D’OR.

L’esforç intern realitzat en matèria de seguretat alimentària ha estat també rellevant el 2010. Al llarg de l’any, a més de les auditories de les administracions sanitàries que s’han passat favorablement, la companyia ha dut a terme controls minuciosos en totes les seves instal·lacions i ha revisat els processos de transport de més de 300 rutes diferents. El conjunt d’aquestes iniciatives ha permès contrastar l’eficàcia dels sistemes d’autocontrol implantats, que es basen en l’Anàlisi de Perills i Punts de Control Crítics (APPCC), cosa que confirma que la companyia ofereix en les seves instal·lacions la major garantia en matèria de Seguretat Alimentària.

Sistema de Gestió Nutricional

Mercadona també disposa, des de fa anys, d’un Sistema de Gestió Nutricional propi, l’objectiu del qual és ser “prescriptors de les solucions necessàries perquè ‘El Cap’ disposi de productes saludables amb la màxima qualitat intrínseca i seguretat”. La principal referència d’aquest sistema és l’estratègia NAOS (Estratègia Nacional sobre Nutrició, Activitat Física i Prevenció de l’Obesitat), que Mercadona, a través dels seus interproveïdors i proveïdors, complementa amb diferents iniciatives al servei d’una màxima: la nutrició saludable, com la qualitat i la seguretat, “no ha de ser més cara”.

La transparència és un altre dels compromisos que Mercadona manté amb “El Cap”, cosa que en matèria de nutrició es tradueix en incloure a l’etiquetatge de l’assortiment tota la informació rellevant i identificar clarament la composició dels productes, fins i tot quant a traces, aspecte d’especial importància per als clients que pateixen al·lèrgies o intoleràncies. Paral·lelament, i amb el compromís i la col·laboració dels diferents proveïdors, s’ha seguit eliminant, sempre que ha estat possible, tots els al·lèrgens tant en els processos de fabricació com en la composició dels productes.

El 2010, Mercadona ha col·laborat activament amb diferents autoritats sanitàries o de seguretat alimentària en diverses comunitats autònomes i, a més, ha mantingut un contacte estret amb l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN). En aquesta mateixa línia, també cal destacar la presència durant aquests dotze mesos en diferents fòrums de referència en aquesta matèria, com ara els comitès de seguretat alimentària de l’Associació Espanyola de Codificació Comercial (AECOC) i de l’Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoserveis i Supermercats (ASEDAS); així com la participació en la Societat Espanyola de Seguretat Alimentària (SESAL), el Fòrum Interalimentari o en l’Associació per a la Investigació d’Indústries Agroalimentàries (AINIA).

UNA RELACIÓ DE PROXIMITAT

A Mercadona estem convençuts que ser propers implica apostar per l’observació: “val més veure un cop que escoltar cent vegades”.

A Mercadona, la proximitat és un avantatge competitiu i percebre allò que “El Cap” necessita és fonamental per poder oferir-li solucions. És per això que, en l’exercici anterior, la companyia va crear la figura del Monitor, que en el transcurs d’aquests dotze mesos ha seguit sent fonamental per reforçar l’estreta relació que Mercadona estableix amb els seus clients i que es basa en el principi següent: “val més veure un cop que escoltar cent vegades”.

El 2010, més de 250 monitors i monitores s’han encarregat de mantenir un contacte més directe amb els “Caps”, observant les seves preferències sobre el terreny i coneixent millor les seves necessitats: allò que volen, allò que valoren, allò que aprecien i allò que no els agrada. La informació obtinguda durant aquests mesos pels monitors ha permès a la companyia de millorar el seu assortiment, ja que ha pogut oferir respostes concretes als clients i donar solució a allò que demanaven. I fer-ho de manera àgil i eficaç ha contribuït a reforçar la confiança que tenen en la companyia els més de 4,4 milions de llars que compren a Mercadona.

Durant aquests dotze mesos, Mercadona ha dut a terme un esforç rellevant per apropar-se encara més a “El Cap”, reforçant la interlocució i el diàleg amb les diferents associacions que representen els consumidors i vetllen pels seus interessos.

Com a conseqüència d’això, durant aquests dotze mesos s’han signat convenis de col·laboració per establir marcs estables de coordinació i informació, com ara el formalitzat a Sevilla amb la Unió de Consumidors d’Andalusia (UCE-A) per al foment de la defensa dels interessos dels consumidors; els convenis marc celebrats amb la Unió de Consumidors de Galícia (UCGAL) i amb la Federació Gallega de Mestresses de Casa, Usuaris i Consumidors, i els signats amb la Unió de Consumidors d’Extremadura (UCE) i amb l’associació Thader Consumo de Múrcia.

TOTAL SUPERMERCATS EN ACABAR EL 2010: 1.310 supermercats: 60 obertures, 14 tancaments, 32 botigues reformades y1.253 Botigues per Ambients.

Servei d’Atenció al Client (SAC)

A banda de la informació que obtenen diàriament els monitors i els prescriptors a les botigues, Mercadona disposa d’un Servei d’Atenció al Client que canalitza totes les inquietuds que els clients plantegen per mitjà del correu electrònic o del telèfon gratuït que la companyia ha destinat exclusivament a aquesta activitat. Gràcies a aquest canal que Mercadona manté obert permanentment amb “El Cap”, la companyia pot escoltar les seves opinions i oferir solucions a les seves necessitats amb més agilitat i encert.

El 2010, les persones que integren el SAC, Servei d’Atenció al Client de Mercadona, van rebre un total de 460.000 consultes i apreciacions vàries que, en el seu conjunt, han permès a la companyia de detectar punts de millora per complir el seu objectiu: ser la companyia que els ofereixi les millors solucions a través d’un assortiment eficient i d’una experiència de compra positiva.

Telèfon d’Atenció al Client: 900 500 103.

SERVEI D’ATENCIÓ AL CLIENT. El 2010 les persones que integren la plantilla del SAC van rebre un total de 460.000 consultes.

www.mercadona.es

EL TREBALLADOR

SATISFACCIÓ I LIDERATGE

Disposar d’una plantilla amb esperit de lideratge és clau per a una empresa d’alt rendiment.

El lideratge, la responsabilitat, l’esforç i la passió per allò que es fa són atributs que han de compartir tots els qui formen part de Mercadona. En contrapartida, la companyia, conscient que qui ha de satisfer “El Cap” ha d’estar igualment satisfet, ofereix llocs de treball de qualitat en què els treballadors i les treballadores, al llarg de la seva carrera, poden créixer professionalment i desenvolupar les seves habilitats.

El 2010, amb l’objectiu de consolidar-se com una empresa d’alt rendiment, Mercadona ha seguit fomentant la productivitat entre els seus treballadors i les seves treballadores, destinant recursos importants per mantenir una plantilla motivada i implicada en la consecució dels objectius de la companyia: 63.500 persones amb contracte fix, 1.500 més que l’any anterior, totes altament compromeses amb el Model de Qualitat Total i la implicació de les quals és un del factors clau dels resultats obtinguts per la companyia el 2010.

Amb el convenciment que l’èxit passat no garanteix l’èxit futur, el 2010 Mercadona ha cimentat l’eficiència de la seva plantilla en l’aposta pel lideratge. Així, ha consolidat uns recursos humans motivats, que donen exemple i que són capaços de prendre la iniciativa, adaptar-se als canvis, transmetre’ls amb eficàcia, liderar-los i contagiar la seva passió per l’excel·lència en el desenvolupament de la seva feina diària a la resta de treballadors.

APOSTA PER LA CREACIÓ DE FEINA ESTABLE: 1.500 nous llocs de treball fixos directes el 2010.

PLANTILLA MERCADONA 2010: 63.500 empleats, tots amb contracte fix: 33% homes i 67% dones.

Formació i promoció interna

Per a Mercadona, el millor actiu d’una companyia líder és el conjunt dels seus recursos humans i poder comptar amb una plantilla d’alt rendiment implica invertir constantment en la seva formació i desenvolupament professional. El 2010, aquestes inversions han assolit els 30 milions d’euros, cosa que suposa una inversió de 471 euros per treballador/a, i un total d’1,2 milions d’hores de formació, totes elles dins de l’horari laboral.

Dins dels plans de formació contínua desenvolupats des del departament de Recursos Humans de la companyia, durant aquests dotze mesos s’han impartit cursos que potencien les habilitats i les capacitats de tot el personal en els seus llocs respectius. Cal destacar les accions orientades cap a la prescripció per als responsables de les diferents seccions de botigues i la formació en lideratge per al col·lectiu de directius.

Un altre dels pilars de Mercadona és el compromís que manté amb el creixement professional de les persones que componen la seva plantilla. L’exemple més evident d’aquesta projecció es pot apreciar en el Comitè de Direcció mateix, ja que tots els seus directors generals són fruit de la promoció interna, cosa que també succeeix amb la totalitat dels càrrecs directius de la companyia.

El 2010, l’aposta per la formació i el desenvolupament del treballadors i les treballadores ha permès que, gràcies als seus mèrits laborals, un total de 577 persones hagin assolit llocs de més responsabilitat.

APOSTA PER LA FORMACIÓ: 1,2 milions d’hores de formació, 14accions formatives diverses, 30 milions d’euros invertits en formació, 471 euros de mitjana per treballador/a, 577 persones de la plantilla promocionades.

Conciliació de la vida familiar i laboral

Ja fa anys que Mercadona ha contrastat que com més es dóna a les persones, com millor es tracten i se’ls concreta allò que es requereix d’elles, millor responen. És per això que la conciliació de la vida familiar i laboral dels treballadors i les treballadores que desenvolupen la seva activitat professional en la companyia ocupa un lloc rellevant en la gestió dels recursos humans.

Són moltes i molt variades les mesures desenvolupades per la companyia en aquest àmbit, com ara les més de 80 combinacions de jornades diferents que s’ofereixen al personal que ha optat per una reducció de jornada o l’ampliació de la Plantilla Estàndard (horaris homogenis anuals), a la qual cada vegada s’hi poden acollir més persones. Ara bé, l’exemple més clar del compromís de Mercadona amb la conciliació es reflecteix en una dada: el percentatge de treballadores de la plantilla que anualment decideixen ser mares ha estat d’un 8,8% el 2010, exercici en què, a més, un total de 3.749 dones han optat per acollir-se a una iniciativa que Mercadona va posar en marxa el 2005: allargar 30 dies més els quatre mesos de baixa de maternitat establerts per llei. Mercadona, que considera que l’aposta per la conci-liació és una aposta que es consolida any rere any, i els retorns de la qual són fins i tot més grans en contextos difícils, tal com s’ha demostrat, és conscient que encara queda molt per millorar en aquest àmbit per assolir el seu objectiu: ser l’empresa que tracta millor els seus treballadors i treballadores.

ESTABILITAT COM A PRINCIPI DE CONCILIACIÓ: 3.749 treballadores van decidir ser mares el 2010; 8,8% de les treballadores de la companyia; 4,5 punts per sobre de la mitjana de naixements a Espanya.

Pla d’Acollida

Establir canals de comunicació amb tots els membres de la plantilla és fonamental per detectar-ne les inquietuds, adaptar-se a les seves necessitats, concretar allò que es necessita d’ells i contribuir a fer que se sentin una part activa de la companyia. A Mercadona, el primer pas d’aquesta relació de comunicació és el Pla d’Acollida, que la companyia aplica als treballadors i treballadores que se sumen al seu projecte.

Mitjançant aquest Pla d’Acollida, les incorporacions noves reben informació detallada sobre les funcions que duran a terme en el seu futur lloc de treball i la formació que rebran per assumir adequadament les seves responsabilitats.

PIONERS EN MESURES DE CONCILIACIÓ. CONCILIACIÓ FAMÍLIA-TREBALL:
Plantilla estàndard:homogeneïtat d’horaris i millor planificació personal.
Cinquè mes de baixa de maternitat.
No obrir els supermercats els diumenges.
Guarderies en alguns blocs logístics.
Contractes indefinits: estabilitat.
Cultura de l’esforç: un compromís individual i col·lectiu dels treballadors i les treballadores orientat a satisfer les necessitats de “El Cap”.

UNA PLANTILLA COMPROMESA

A Mercadona, la recuperació de la Cultura de l’esforç és la clau del creixement.

La decisió presa per la companyia de realinear-se amb el seu Model de Qualitat Total ha tingut com a conseqüència la recuperació, en l’àmbit dels recursos humans, de la Cultura de l’esforç. Això s’ha traduït en el compromís de tots els qui formen el Projecte Mercadona de treballar millor i més per generar canvis, per ser més competitius i productius.

El 2010, l’esforç que cada dia han demostrat els treballadors i les treballadores, amb uns nivells d’autoexigència i productivitat molt elevats, ha estat fonamental perquè la companyia assoleixi les metes fixades.

Poder comptar amb aquest elevat nivell de compromís per part de la plantilla només és possible si aquesta està satisfeta. Preocupar-se per això és una prioritat per a Mercadona que, en contrapartida, ofereix als seus treballadors unes condicions que els permeten identificar-se al màxim amb els objectius de la companyia, com ara l’estabilitat laboral -les 63.500 persones que treballen a Mercadona tenen contractes fixos-, o uns salaris per sobre de la mitjana del sector i una política retributiva basada, des del 1997, en el Principi d’Equitat: a igual responsabilitat, mateix sou.

A banda de tot això, Mercadona incentiva l’esforç de la seva plantilla amb polítiques de retribució variable, que permeten consolidar la implicació individual en el projecte conjunt. El 2010, com a resposta a la seva productivitat i eficiència, la companyia ha decidit repartir 210 milions d’euros, en concepte de prima per objectius, entre els treballadors i les treballadores amb més d’un any d’antiguitat, la implicació dels quals durant aquests dotze mesos ha permès no només atènyer les metes generals de la companyia, sinó també complir els objectius específicament marcats per a cada lloc de treball.

5% increment de la productivitat el 2010.

210 milions d’euros repartits el 2010 com a prima per objectius per a tots els treballadors que han complert els seus objectius.

SALUT I SEGURETAT EN EL TREBALL

15 milions d’euros invertits en prevenció.

La protecció de la salut i la seguretat del conjunt de treballadors i treballadores és un dels punts bàsics del Model de Qualitat Total de Mercadona. El 2010, la companyia ha seguit potenciant la seva política preventiva de millora contínua dels llocs de treball i mètodes de producció, tasca a la qual s’ha destinat un total de 15 milions d’euros.

Durant aquests dotze mesos, Mercadona ha auditat reglamentàriament el seu sistema de gestió de riscos laborals i, paral·lelament, ha avaluat i estandarditzat tots els llocs de treball d’acord amb criteris de seguretat i ergonomia. Addicionalment, ha dut a terme una important tasca informativa i formativa, tant a través de mòduls de caràcter general com per mitjà de mòduls específics: riscos dels treballs sobre plataformes elevadores; riscos elèctrics; riscos dels treballs en alçada i suspensió; riscos químics, etc.

Durant aquest any, també s’han incorporat millores importants en les màquines i les instal·lacions de la companyia, entre les que destaquen, per exemple, la instal·lació de manipuladors ingràvids en el bloc logístic de Villadangos del Páramo (Lleó), que permeten moure productes pesats sense esforç; les noves màquines de neteja per als supermercats, molt més ergonòmiques; els despaletitzadors dels magatzems automàtics, que produeixen una emissió de soroll menor; o les modificacions introduïdes en les trituradores de cartró, que eviten possibles riscos de cops.

Per protegir la salut de les persones que conformen la seva plantilla, Mercadona disposa d’un equip mèdic format per 78 professionals i 19 tècnics de nivell superior especialitzats en serveis de prevenció. El 2010, aquest equip ha estat el responsable de desenvolupar i dur a terme totes aquestes millores, així com de facilitar al conjunt de treballadors la informació i la formació necessàries per prevenir possibles riscos derivats del desenvolupament de les seves tasques habituals.

Per a la feina que la companyia ha dut a terme el 2010 en matèria de salut i seguretat en el treball, el Servei de Prevenció de Mercadona ha comptat amb el suport i la col·laboració de les mútues proveïdores següents: FREMAP, UMIVALE, ASEPEYO, Mutua de Accidentes de Canarias (MAC), Mutua BALEAR, Mutua de Accidentes de Zaragoza (MAZ), IBERMUTUAMUR i Mutua MONTAÑESA. Al llarg d’aquest període, també s’ha treballat en l’intercanvi de coneixements amb els Serveis de Prevenció dels principals proveïdors, la qual cosa és, sens dubte, un punt important de millora contínua per a la companyia en aquesta matèria.

EL PROVEÏDOR

EL PROVEÏDOR: CREIXEMENT CONJUNT

Fomentar relacions estables per garantir la competitivitat del sector agroalimentari i desenvolupar el sector primari.

Per a Mercadona, el paper dels seus proveïdors és clau, ja que del seu compromís i esforç també depèn, en gran mesura, el creixement de la companyia, que només és possible si, d’acord amb el seu objectiu, aconsegueix satisfer els seus clients amb un assortiment eficient.

També en aquest cas “El Cap” es troba en el centre de totes les decisions que la companyia pren conjuntament amb els seus proveïdors, amb qui durant el 2010 ha seguit treballant per identificar fortaleses i oportunitats, donar millors respostes als clients i ser, alhora, més productius i competitius.

Dins del Model de Qualitat Total destaca la figura de l’interproveïdor, amb qui Mercadona manté una relació de confiança en què l’estabilitat i l’exigència són la base de la feina ben feta. Aquesta relació permet que les empreses fabricants estiguin orientades cap a l’objectiu d’oferir a “El Cap” productes amb la millor relació qualitat-preu del mercat, cosa que s’aconsegueix suprimint tot allò que no aporta valor i incorporant només aquelles millores que el client està disposat a pagar.

Els més de 100 interproveïdors de la companyia, que fabriquen, entre altres, les marques Hacendado, Bosque Verde, Deliplus i Compy, estan altament compromesos amb la missió i els valors de Mercadona: un compromís que s’estén a la generació de riquesa i ocupació i que, des de fa anys, es veu reforçat per l’esforç que tots ells estan fent per contribuir al desenvolupament i la modernització del sector primari al nostre país, per vertebrar i diversificar les economies locals i fer del sector agroalimentari un sector més fort i dinàmic.

El 2010, l’aposta de les empreses interproveïdores de la companyia s’ha seguit consolidant. Durant aquests dotze mesos, la inversió conjunta ha superat els 420 milions d’euros, mostra del seu compromís sostingut en el temps, alhora que s’ha seguit fomentant la col·laboració amb pimes locals i productors de matèries primeres, més de 9.200 en el conjunt del territori. Però, a més, i malgrat la difícil conjuntura, les empreses interproveïdores de Mercadona han creat 2.000 llocs nous de treball, fins elevar el conjunt de la plantilla a més de 40.000 treballadors. Aquesta dada confirma que el compromís amb el Model de Qualitat Total d’aquestes companyies genera retorns importants per a l’economia del nostre país.

Una aposta decidida pel sector primari

Garantir la seguretat alimentària i la qualitat dels seus productes són els dos pilars bàsics de la Regla d’Or de Mercadona. Perquè els interproveïdors puguin donar resposta a aquestes necessitats, la transparència és fonamental, motiu pel qual la companyia aposta per les relacions estables, cosa que implica també preus estables, creixement planificat i cooperació mútua.

IMPACTE DE L’ACTIVITAT CONJUNTA DE MERCADONA I ELS INTERPROVEÏDORS EL 2010: 420 milions d’euros invertits, 2.000 nous llocs de treball, 9.200 pimes i productors de matèries primes.

A més, Mercadona, amb el suport i el compromís dels seus interproveïdors, manté una aposta clara pel sector primari a Espanya, que considera un sector estratègic. La seva implicació té una doble direcció: d’una banda, contribueix a la creació d’un sector més fort i dinàmic, i d’altra banda tracta de mantenir l’estabilitat dels preus, en contraposició clara amb la tendència d’aquests darrers anys, en què la realitat està demostrant que els mercats utilitzen aquest tipus de matèries primeres com un actiu financer més, amb les oscil·lacions de preus que això comporta. Amb aquesta actitud, Mercadona i els seus interproveïdors treballen per reduir l’impacte que aquestes situacions generen, cosa que suposa un clar avantatge competitiu.

El 2010, Mercadona i els seus proveïdors han treballat per aprofitar el potencial del sector primari del nostre país i posar-lo en relleu enfront del sector primari internacional. És per això que s’ha adquirit el compromís conjunt d’utilitzar, sempre que sigui viable, matèria primera amb origen a Espanya, cosa que a més de generar riquesa al nostre país contribueix a reduir els preus, ja que una part important dels costos és la que es deriva de la logística i el transport dels productes.

En són exemples les iniciatives dutes a terme per Verdifresh amb diferents agricultors de Múrcia, Huelva i Toledo, amb qui ha tancat acords estables que afecten més de 300 hectàrees, destinades al cultiu de bledes, julivert, espinacs, xicoira o ruca; o les dels interproveïdors Ultracongelados Virto i Conservas El Cidacos, la col·laboració dels quals amb més de 1.400 agricultors diferents ha garantit les collites d’aproximadament 15.600 hectàrees de diferents cultius. Una altra mostra d’aquest tipus d’iniciatives és la que, al llarg de l’any, ha desenvolupat Tarradellas, que ha signat amb 100 agricultors de Girona i Lleida el cultiu de blat, matèria primera que, com que ara està més propera a les seves plantes de producció, facilita la planificació dels processos i els optimitza.

Aquestes mesures, que en conjunt suposen arribar a acords a llarg termini amb més de 1.500 agricultors per cultivar 18.000 hectàrees, també s’estan duent a terme en altres sectors, com el ramader i el pesquer.

UN FORT COMPROMÍS AMB L’OCUPACIÓ A ESPANYA: L’activitat generada per Mercadona, tant a través de feines directes com indirectes, suposa un 1% de la població ocupada d’Espanya. 200.000 llocs de treball generats per l’activitat de Mercadona. 1% de la població ocupada a Espanya.

El creixement experimentat per les empreses interproveïdores es tradueix directament en generació de riquesa i ocupació en les zones on desenvolupen la seva activitat.

Gràcies a tot això, Mercadona i els seus interproveïdors han reforçat, un any més, el seu paper vertebrador a les zones rurals, amb l’efecte dinamitzador que això té en aquestes economies locals. De fet, el compromís de generació de riquesa que comparteix amb les empreses interproveïdores és global i, a banda del foment de l’especialització, la tecnologia i la productivitat, també duu a terme iniciatives pioneres en el sector, ja que tot i que els projectes són importants, allò que és realment rellevant és invertir-hi i posar-los en marxa, tal com Mercadona seguirà fent durant els anys vinents.

TRAÇABILITAT CERTIFICADA DES DE LA GRANJA O LA PARCEL·LA I ACTIVITAT RESPONSABLE AMB EL SECTOR AGRARI ESPANYOL. Ja fa anys que Mercadona aposta per la traçabilitat del seus productes com a element diferenciador i garantía de seguretat alimentària. Per complir aquest compromís de transparència, que comparteixen tots els interproveïdors, la companyia realitza esforços importants, sobretot en el cas dels productes frescos i peribles.

Com a conseqüència d’això, auditors externs han acreditat que l’activitat de Mercadona és sostenible i responsable amb el sector agrari espanyol, ja que s’ha confirmat que el 85% del volum total de fruites i verdures venut per la companyia té el seu origen a Espanya, enfront del 15% restant, que s’importa per motius d’estacionalitat o manca de certs productes en el mercat nacional.

Aquesta actitud responsable ha estat una constant el 2010, any en què els proveïdors de boví, xai, porc, pollastre, llet, peix, oli, fruita, verdura i ous també han estat auditats per empreses externes acreditades. Un cop més, la traçabilitat d’aquests proveïdors se certifica des de la granja o la parcel·la.

420 MILIONS D’EUROS D’INVERSIÓ PER PART DELS INTERPROVEÏDORS EL 2010.

Alguns exemples d’inversions (millones de €):

• GALÍCIA:
  • QUESERÍAS ENTREPINARES , Lugo, 16,8
  • CASA MACÁN, Taboada (Lugo), 1,8
  • ESCURÍS, Pobra do Caramiñal (La Corunya), 2,6
  • MASCATO, Pontevedra, 0,8
• CANTÀBRIA::
  • IPARLAT, Renedo, 1,4
• MADRID:
  • PANIFICADORA ALCALÁ , Alcalá de Henares (Madrid), 1,4
  • UBESOL- MAVERICK, San Fernando de Henares (Madrid), 9,6
• CASTELLA I LLEÓ:
  • QUESERÍAS ENTREPINARES, Valladolid, 6,5
  • GRUPO SIRO, Venta de Baños (Palència), 10,7
  • AGRÍCOLA VILLENA COOP. V., Gomezserracín (Segòvia), 1,2
  • LACTIBER, Lleó, 5,7
  • GRUPO VERDIFRESH, Burgos, 1,1
  • GRUPO ALMACENES LÁZARO, Encinas de Abajo (Salamanca), 0,5
• ANDALUSIA:
  • DULCES OLMEDO (LA MURALLA), Sevilla, 3,5
  • GRUPO SADA, Sevilla, 3
  • S.A.T. LAS PALMERITAS, Huelva, 1,2
  • COMPAÑÍA LOGÍSTICA ACOTRAL, Màlaga, 4,5
  • RAMAFRUT, Almeria, 0,8
  • CORTIJO CUEVAS, Granada, 0,4
  • COVAP, Còrdova, 2,5
• EXTREMADURA:
  • CONSERVAS EL CIDACOS, Coria (Càceres), 1,2
  • GRUPO HUEVOS GUILLÉN, Almendralejo (Badajoz), 1
  • CATAFRUIT, Don Benito (Badajoz), 1,8
• ILLES CANÀRIES:
  • GRUPO SADA, Santa Cruz de Tenerife, 1,7
  • GRUPO SIRO, Agüimes (Las Palmas), 0,8
• CASTELLA-LA MANXA:
  • SENOBLE IBÉRICA, Noblejas (Toledo), 1,5
  • CONSERVAS EL CIDACOS, Puebla de Montalbán (Toledo), 1,7
  • INCARLOPSA, Tarancón (Conca), 7,6
  • CHAMPINTER, Albacete, 4,5
• PAÍS BASC:
  • INTERAL, Lezo (Guipúscoa), 1,3
• NAVARRA:
  • ELABORADOS NATURALES DE LA RIBERA, Corella, 3,2
  • ULTRACONGELADOS VIRTO 7,6
• LA RIOJA:
  • UNIÓN TOSTADORA, Logroño, 1
• CATALUNYA:
  • SCA HYGIENE PRODUCTS, Barcelona-Tarragona, 14
  • YOU COSMETICS, Gavà (Barcelona), 2
  • CASA TARRADELLAS, Barcelona, 35
  • EMBUTIDOS MONTER, Girona, 2,9
  • GRUPO SIRO, Montblanc (Tarragona), 2,6
  • CATAFRUIT, Lleida, 2,5
• ARAGÓ:
  • BYNSA, El Burgo de Ebro (Saragossa), 3,1
  • CATAFRUIT, Fraga (Osca), 0,9
  • AGUA DE BRONCHALES, Bronchales (Terol), 0,5
• COMUNIDAD VALENCIANA:
  • AGROMEDITERRÁNEA, València, 13,8
  • MARTÍNEZ LORIENTE, Cheste (València), 9,4
  • GRUPO HELADOS ALACANT, Sant Vicent del Raspeig (Alacant), 3,3
  • SANCHIS MIRA, Xixona (Alacant), 2,8
  • AGUA DE CORTES, Cortes de Arenoso (Castelló), 1,2
• ILLES BALEARS:
  • FONT AGUDES, Bunyola (Mallorca), 0,3
  • LOGIFRUIT, Mallorca, 1,3
• MÚRCIA:
  • PLASBEL PLÁSTICOS, Alcantarilla, 1,1
  • CENTRAL QUESERA MONTESINOS, Jumilla, 2,6
  • S.A.T. AGRÍCOLA PERICHÁN, Mazarrón, 2,6

REUNIÓ ANUAL D’INTERPROVEÏDORS DE MERCADONA 2010

El passat 3 de febrer, es va celebrar a València la reunió que Mercadona manté anualment amb els seus interproveïdors. Es va analitzar la feina que s’ha dut a terme el 2010 per seguir introduint només les millores que afegeixen valor a “El Cap” i que contribueixen a millorar l’eficiència de la companyia.

Aquesta trobada també va servir per debatre els reptes que afrontarà el sector agroalimentari a curt i mitjà termini, així com per reforçar el compromís conjunt de seguir apostant per la innovació i la inversió com a avantatge competitiu.

En el decurs de la reunió, els tres directors generals de Compres de Mercadona, José Ramón Illán, Francisco Espert i Rafael Berrocal, van destacar en les seves exposicions la importància de la Regla d’Or de Mercadona i van insistir en el lideratge, els processos i la prescripció, com a palanca de creixement del Projecte Mercadona.

FABRICANTS INTERPROVEÏDORS. Clarament identificats a l’embalatge dels productes que fabriquen per a Mercadona.

BLOCS LOGÍSTICS

Una xarxa eficient per “transportar més amb menys recursos”.

Mercadona disposa d’un total de nou blocs logístics que, en conjunt, formen una xarxa de distribució que supera els 694.000 metres quadrats de superfície. Durant aquests dotze mesos, la companyia ha destinat importants esforços a la consecució de dos objectius fonamentals: garantir l’abastament puntual de tots els seus supermercats, 1.310 al tancament del 2010, i incorporar les eficiències que permetin, com s’entén a Mercadona, “transportar més amb menys recursos” i ser cada vegada més “invisibles” per a l’entorn.

És per això que Mercadona ha compromès, per als propers anys, inversions superiors als 600 milions d’euros, la major part dels quals es destinaran a la finalització de les obres del bloc logístic de Villadangos del Páramo (Lleó), prevista el març del 2011, i a la construcció dels nous blocs d’Abrera (Barcelona) i Guadix (Granada).

En el cas d’Abrera, Mercadona invertirà 360 milions d’euros en la construcció d’aquesta plataforma, la primera pedra de la qual es va posar el passat mes de juliol. El 2014, any previst per a la inauguració, aquest bloc logístic tindrà capacitat per proveir 250 supermercats. Per a la construcció d’aquest bloc, la companyia comptarà amb la col·laboració de 150 pimes que, alhora, donaran feina a 600 persones. Pel que fa als treballs de Guadix, els recursos invertits superaran els 100 milions d’euros quan el projecte finalitzi el 2013. Aquest bloc generarà 150 nous llocs de treball directes, tots ells amb contracte fix, i en la seva construcció hi participaran més de 25 pimes locals, que donaran ocupació a més de 200 persones.

Els blocs logístics de Villadangos del Páramo i Abrera replicaran el model de magatzem intel·ligent de Ciempozuelos (Madrid), aposta pionera de Mercadona que contribueix a generar llocs de treball dignes i atractius en els seus magatzems, ja que s’elimina completament tota manipulació i sobreesforç dels treballadors, així com a prevenir i reduir el risc d’accidents laborals, cosa que els fa cada vegada més productius.

MAPA BLOCS LOGÍSTICS, 694.000 metres quadrats destinats a garantir la cadena de subministrament de la companyia.

BLOC LOGÍSTIC en funcionament: RIBA-ROJA DEL TÚRIA (València), ANTEQUERA (Màlaga), SANT SADURNÍ D’ANOIA (Barcelona), SAN ISIDRO (Alacant), HUÉVAR (Sevilla), GRANADILLA DE ABONA (Tenerife), CIEMPOZUELOS (Madrid), INGENIO (Gran Canària).

BLOC LOGÍSTIC en projecte/construcció: VILLADANGOS DEL PÁRAMO (Lleó), GUADIX (Granada) , ABRERA (Barcelona).

MAGATZEM SATÈL·LIT: MERCAPALMA (Palma de Mallorca), HOSPITAL DE ÓRBIGO (Lleó), PLA-ZA (Saragossa).

LA SOCIETAT

COMPROMESOS AMB EL NOSTRE ENTORN

Enfortir les economies locals és apostar pel creixement futur de la companyia.

La Societat, quart component de l’empresa, és un pilar fonamental del desenvolupament de Mercadona, al creixement i satisfacció del qual contribueix de manera responsable. Durant els darrers dos anys, la principal obsessió amb La Societat ha estat buscar fórmules per contribuir a impulsar el desenvolupament econòmic i social del nostre país. És per això que, durant aquest temps, els esforços principals s’han centrat en optimitzar tots els processos de la companyia, amb una recompensa clara per a La Societat: un estalvi el 2010 de 2.200 milions d’euros, que els clients de Mercadona han tingut l’oportunitat de destinar a altres àrees d’activitat i consum.

A banda d’això, Mercadona, convençuda que com més s’impliqui en el desenvolupament de La Societat millor aniran les coses a la companyia, ha seguit generant riquesa i ocupació de qualitat el 2010, i ha creat valor per al conjunt del país a través del seu Projecte: 1.500 nous llocs de treball durant els passats dotze mesos, una inversió de 575 milions d’euros i una aportació al PIB nacional de 3.059 milions d’euros. A aquesta contribució s’ha d’afegir indirectament la que, any rere any, realitzen les empreses interproveïdores de la companyia, que el 2010 va ser de 420 milions d’euros en concepte d’inversió, amb una creació conjunta d’ocupació que va superar els 2.000 llocs de treball.

A més a més, amb la seva activitat, Mercadona dinamitza el comerç urbà dels barris on és present i contribueix a enfortir les economies locals, tal com ho demostra el fet que, el 2010, conjuntament amb els seus proveïdors, hagi col·laborat amb 9.200 pimes i productors de matèries primeres diferents.

IMPACTE DE L’ACTIVITAT CONJUNTA MERCADONA I ELS INTERPROVEÏDORS EL 2010:

Inversió 1.000 milions d’euros.

Plantilla 104.000 treballadors i treballadores.

Vertebració de l’activitat productiva per tota la geografia nacional: construcció de més de 30 fàbriques i noves línies de producció.

9200 pimes i productors de matèries primeres.

3.500 nous llocs de treball.

APOSTA PER LA CONVIVÈNCIA DE FORMATS I PER LA RECUPERACIÓ DE MERCATS MUNICIPALS.

Mercadona no només creu que és determinant la convivència de les seves botigues amb diferents formats comercials tradicionals, sinó que en fomenta el desenvolupament, tal com ho demostra l’aposta que des del 2001 manté per la revitalització dels mercats municipals.

El 2010 Mercadona ha inaugurat dues noves botigues en aquest tipus de mercats tradicionals, i ja són 19 les botigues ubicades actualment en aquests entorns, en què es comparteix amb més de 1.100 comerciants la il·lusió per recuperar les formes tradicionals de comerç. A mitjà termini, està previst inaugurar 7 botigues més, també en mercats municipals.

Presència de Mercadona en mercats municipals:

1. Mercat Sant Salvador (Vilafranca del Penedès-Barcelona)
2. Mercat de l’Olivar (Palma de Mallorca)
3. Mercat de Fort Pienc (Barcelona)
4. Mercat de Salt (Salt-Girona)
5. Mercat Onze de Setembre (Barberà del Vallès-Barcelona)
6. Mercat As Travesas (Vigo)
7. Mercat de la Unió (Barcelona)
8. Mercat de Santa María de la Cabeza (Madrid)
9. Mercat de Puente de Vallecas (Madrid)
10. Mercat municipal de Benidorm (Benidorm-Alacant)
11. Mercat de Ripollet (Ripollet-Barcelona)
12. Mercat de San Enrique (Madrid)
13. Mercat municipal de Castellar (Castellar del Vallès-Barcelona)
14. Mercat d’Abrera (Abrera-Barcelona)
15. Mercat de Sitges (Sitges-Barcelona)
16. Mercat d’Orcasitas (Madrid)
17. Mercat Los Filtros (Manises - València)
18. Mercat Cobert (Inca – Illes Balears)
19. Mercat de Moncada (Moncada - València)

En projecte:

• P1. Mercat del Fondo (Santa Coloma de Gramanet–Barcelona)
• P2. Mercat de Cappont (Lleida)
• P3. Mercat de Sant Pere de Ribes (Sant Pere de Ribes-Barcelona)
• P4. Mercat de San Pascual (Madrid)
• P5. Mercat de Sant Adrià (Sant Adrià de Besòs–Barcelona)
• P6. Mercat de Calafell (Calafell–Tarragona)
• P7. Mercat de La Guineueta (Barcelona)

RENDIBILITAT DE LA TRANSPARÈNCIA

Diàleg, proximitat i implicació són les claus del nostre compromís social.

La relació que Mercadona manté amb La Societat està basada en la transparència, per a la qual cosa la companyia fomenta una actitud de respecte, diàleg, proximitat i implicació. Comparteixen aquesta actitud tant els treballadors com els proveïdors de la companyia, igualment convençuts que destinar esforços i recursos per col·laborar en el creixement de La Societat és invertir en el futur de Mercadona.

El 2010, com a conseqüència de l’estreta relació amb La Societat que persegueix Mercadona, la companyia ha consolidat la seva reputació corporativa i s’ha situat com una de les marques més valorades, en aquest sentit, tant per institucions nacionals com internacionals. Així ho demostra el desè lloc que ocupa en el rànquing del Reputation Institute de Nova York o el fet que s’hagi situat com una de les dues companyies espanyoles no cotitzades amb més reputació, segons l’estudi que realitza anualment la consultora KPMG. Aquests reconeixements, que Mercadona assumeix com una responsabilitat per seguir millorant la seva contribució social, posen de manifest que el Model de Qualitat Total és un model que també genera retorns importants.

RELACIÓ AMB L’ENTORN: ELS NOSTRES VEÏNS.

Durant el 2010, Mercadona ha seguit desenvolupant les iniciatives que va emprendre a començaments d’any amb l’objectiu de mantenir una relació estreta amb els veïns i aconseguir que la seva activitat sigui invisible per a ells. Alguns exemples de les iniciatives que es van dur a terme el 2009 i que han continuat al llarg del 2010 són els següents:

Transpalets insonoritzats per al moviment de mercaderies.

Rodes de goma en les màquines que eleven els palets de més pes.

Generadors d’ozó per reduir l’emissió de males olors en els espais destinats als contenidors d’escombraries.

Camions amb el terra insonoritzat.

Sales de venda insonoritzades en totes les noves obertures i reformes dels supermercats ja existents.

Formació: més de 1.000 directius formats en habilitats específiques i conscienciació de la importància de ser invisibles en l’entorn on es desenvolupa la nostra activitat.

Diàleg permanent

La relació de proximitat que Mercadona manté amb el seu entorn és una relació que també es basa, a través d’un diàleg permanent, en el coneixement mutu. És per això que, al llarg del 2010, la companyia ha participat en nombrosos fòrums, en què ha aprofitat per explicar la seva missió i els seus valors, detallar els seus objectius, compartir les inquietuds i, sobretot, estrènyer els vincles.

En aquesta mateixa línia, durant aquests dotze mesos s’ha seguit apropant el model de gestió de Mercadona a les diferents administracions, que han conegut de primera mà l’esperit emprenedor i els valors empresarials de la companyia. N’és un exemple la visita del president de la Junta d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara, al bloc logístic intel·ligent de Ciempozuelos (Madrid), que va visitar acompanyat de representants de la patronal extremenya CREEX i de les cambres de comerç de Càceres i Badajoz; o les trobades amb diferents representants dels governs autonòmics en altres blocs logístics de la companyia, com ara els d’Antequera (Màlaga), Huévar (Sevilla) o Villadangos del Páramo (Lleó).

En aquest sentit, també cal destacar la visita del president de Panamà, Ricardo Martinelli, al bloc logístic de Ciempozuelos (Madrid), que ha suposat una oportunitat clara de donar a conèixer a altres mercats la contribució del Model de Qualitat Total a La Societat.

ALGUNES ASSOCIACIONS AMB QUÈ COL·LABORA MERCADONA:

• Associació Espanyola de Codificació Comercial (AECOC).
• Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoserveis i Supermercats (ASEDAS).
• Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) i les seves organitzacions territorials i autonòmiques respectives.
• Cambra Oficial Espanyola a Bèlgica i Luxemburg.
• Càtedra de l’Empresa Familiar de la Universitat d’Alacant.
• Consell Assessor Agroalimentari de l’Institut San Telmo.
• Consell Assessor del Màster de Direcció d’Empreses de Distribució Comercial (Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç).
• Consell Assessor del Programa d’alta formació per a gestors de les empreses de la cadena agroalimentària (Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí).
• Escola d’Empresaris EDEM.
• Eurocommerce.
• European Retail Round Table (ERRT).
• Escola Superior de Comerç de Terrassa.
• Fòrum Interalimentari.
• Fundació COTEC.
• Fundació CyD (Coneixement i Desenvolupament).
• Fundació Mobilitat de l’Ajuntament de Madrid.
• Institut de l’Empresa Familiar (IEF).

Un altre dels llaços que Mercadona ha seguit estrenyent durant el 2010 és el relacionat amb l’àmbit de la docència, ja que al llarg de l’any més de 2.500 estudiants de formació professional i universitaris han visitat algunes de les seves instal·lacions. Les relacions amb les organitzacions de consumidors i associacions de mestresses de casa també han estat fluides durant aquests dotze mesos, en què a través de nombroses visites i trobades s’han seguit reforçant els vincles que la companyia manté, des de fa anys, amb aquests col·lectius.

El 2010, Mercadona ha reeditat la seva participació en el Programa Empresa Parlamentaris organitzat pel Cercle d’Empresaris, que ha apropat nombrosos polítics i parlamentaris al funcionament de la companyia.

L’esforç que diàriament realitzen les 63.500 persones que han convertit el Projecte Mercadona en una realitat responsable ha estat reconegut el 2010 amb l’obtenció de diversos guardons. N’és una mostra el premi Excel·lència Empresarial, obtingut en el marc del VII Congrés Empresarial CEOE Guadalajara com a conseqüència d’haver estar el motor de creació d’ocupació més gran de la província. També és una mostra de l’interès que Mercadona desperta en l’àmbit acadèmic la decisió presa el 2010 per diferents entitats de prestigi d’incloure entre els seus “casos d’estudi” el Projecte de la companyia, com és el cas de la Universitat de Harvard (EUA) o, al nostre país, de la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona) i de l’escola de negocis ESADE (Barcelona).

En aquest marc de reconeixements, també cal destacar el realitzat el 2010 per Expansión&Empleo al president de Mercadona, Juan Roig, pel lideratge en la gestió dels Recursos Humans. Va recollir aquest premi el director general de Recursos Humans i Financers, Héctor Hernández. La concessió d’aquest guardó suposa un estímul per seguir apostant per una política de recursos humans responsable, conscients que encara queden moltes coses per millorar en aquest àmbit.

Durant el 2010, Mercadona també ha col·laborat estretament amb l’Escola d’Empresaris (EDEM), fundació sense ànim de lucre que la companyia patrocina. Mercadona ha tingut l’oportunitat d’implicar-se un any més en el Curs 15x15: comparteix 15 dies amb 15 empresaris líders amb la participació del seu president, Juan Roig. Com és habitual, diversos membres del Comitè de Direcció han col·laborat en els diferents cursos impartits a EDEM, entre ells Rafael Berrocal i José Ramón Illán. També Julia Amorós, directora general de Prescripció Secs de la companyia, i Carolina Roig, Coordinadora de la Divisió d’Anàlisi de Mercat, han participat per primera vegada en el Curs ABC dels Supervendes. En aquests cursos, tots van poder compartir amb empresaris, consellers i directius matriculats en diversos programes les seves experiències professionals i el model de gestió de la companyia.

Igualment, cal destacar la tasca important que la companyia duu a terme per posar en relleu davant de La Societat la figura de l’emprenedor, tal com posa de manifest la creació, dins dels premis Rei Jaume I, de la nova categoria “a l’Emprenedor”, patrocinada per Mercadona, per l’Escola d’Empresaris (EDEM) i per l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE). En la primera edició d’aquesta setena modalitat, celebrada el 2010, es va premiar Emilio Mateu, enginyer en Automàtica i Electrònica Industrial i fundador, al seu municipi natal de Guadassuar (València), de l’empresa Tecnologia de Corte e Ingeniería. En l’acte de lliurament del premi, Mateu va agrair personalment la distinció obtinguda al president d’EDEM, Manuel Palma, a la secretaria general d’EDEM, Hortensia Roig, al president d’AVE, Francisco Pons i al president de Mercadona, Juan Roig.

MEDI AMBIENT

Aposta per l’eficiència per reduir al màxim el consum de recursos naturals.

Conscients que els recursos naturals són limitats, la companyia està compromesa amb l’objectiu de fer més amb menys en tots els seus processos. Així, a través del Sistema de Gestió Ambiental que desenvolupa des de fa anys, s’implementen nombroses “petites eficiències” que, en conjunt, suposen un estalvi important de recursos naturals i són font de competitivitat.

El 2010, dins d’aquesta recerca de l’estalvi de recursos naturals, Mercadona ha seguit optimitzant el consum energètic, fidel a la seva màxima que l’energia més respectuosa amb l’entorn és precisament la que no es consumeix.

23 milions d’euros d’inversió en protecció del medi ambient.

Mesures adoptades:

TRANSPORTAR MÉS AMB MENYS: Caixes plegables: 80% d’estalvi d’espai als camions. 10.000 tones menys de CO2 com a resultat de reduir els camions necessaris per transportar el mateix nombre de caixes.

Millores dels envasos: per mitjà de la millora dels processos de diferents envasos, Mercadona ha aconseguit estalviar 7.000 tones de plàstic i 8.000 de cartró, la qual cosa ha suposat en els dos darrers anys una reducció del 4,5% del material dels envasos que la companyia utilitza.

Adaptació al PNIR: durant el 2010, Mercadona, amb l’assessorament de diverses associacions de consumidors, ha dut a terme, a diverses zones d’Espanya, proves pilot per determinar la millor forma d’adaptar-se al Pla Nacional Integrat de Residus (PNIR) i reduir el consum de bosses de plàstic d’un sol ús. La primera prova es va posar en marxa a Barcelona, on gràcies a les campanyes de conscienciació per fomentar l’ús de bosses i cistells reutilitzables, el consum de bosses de plàstic d’un sol ús es va reduir un 80%. Així, doncs, gràcies a les iniciatives legislatives dels governs central i autonòmics, els avenços realitzats per diferents companyies de la distribució, l’empenta de la patronal ASEDAS; i la decidida posada en marxa de Mercadona, fan que aquesta reducció sigui una mesura més d’austeritat per a tot Espanya en moments de crisi.

Descàrrega Nocturna Silenciosa: 407 botigues en 35 províncies diferents ja disposen de Descàrrega Nocturna Silenciosa, un 6% més que el 2009. Gràcies a això, la companyia aconsegueix ser més “invisible” per als seus veïns i, només amb aquesta mesura, ha reduït en 70.000 tones les emissions de CO2.

Supermercats ecoeficients: certificat per AENOR, aquest projecte contribueix a reduir l’impacte mediambiental de les botigues. Al tancament del 2010, un total de 360 supermercats de la companyia, un 15% més que l’exercici anterior, han incorporat les mesures desenvolupades en matèria de climatització, il·luminació i envolupants de l’edifici. L’estalvi energètic assolit durant aquests dotze mesos ha superat els 82 milions de kWh, amb una reducció de les emissions indirectes de 26.000 tones de CO2.

Eficiència energètica al magatzems: al llarg de l’any, s’ha reforçat l’eficiència energètica dels magatzems de la companyia amb vàries millores. N’és un exemple la instal·lació en tots els transelevadors del bloc logístic de Villadangos del Páramo (Lleó) de sistemes de recuperació de l’energia de frenat, mesura que ha permès estalviar 1,3 milions de kWh i deixar d’emetre a l’atmosfera 420 tones de CO2.

Productes sostenibles: el 2010, Mercadona ha ampliat la certificació FSC de les seves referències de cel·lulosa, el segell de la qual garanteix que la matèria primera prové de boscos gestionats de manera responsable, als envasos de productes, com ara el Tetra Pak Slim en les referències de sucs i llet. D’aquesta manera, la companyia s’ha convertit en la primera del seu sector a Espanya que disposa d’aquests tipus d’envasos que aposten per la gestió forestal sostenible.

Amb el desenvolupament voluntari de totes aquestes iniciatives, Mercadona reforça el seu comportament ambiental responsable i compleix amb el compromís adquirit amb el Retail Forum, del qual és membre des de la seva fundació el març del 2009. Aquest projecte conjunt de la Comissió Europea, de l’European Retail Round Table (ERRT) i d’Eurocommerce impulsa la sostenibilitat en el sector de la distribució i promou la fabricació de productes més sostenibles i la millora de la informació als consumidors.

Com a membre de l’ERRT, s’ha signat amb la Comissió Europea el Codi de Sostenibilitat Ambiental en la Distribució, en virtut del qual la companyia es compromet a seguir adoptant mesures encaminades a millorar el seu comportament ambiental en les matèries següents:

1. Fomentar la producció i l’ús de productes sostenibles.
2. Reduir l’impacte ambiental de les botigues.
3. Optimitzar el transport de mercaderies.
4. Reduir l’embalatge i minimitzar els residus.
5. Millorar l’accés als establiments.
6. Millorar la comunicació amb els clients.

El 24 de juny del 2010, es va celebrar el primer aniversari del Fòrum, amb la participació del Comissari Europeu de Medi Ambient.

La Comissió Europea va lloar vàries empreses de distribució, entre elles Mercadona, que va reconèixer com a exemple de companyia que fomenta les bones pràctiques ambientals. Concretament, va destacar la recuperació, assolida el 2010, del 100% dels residus dels envasos comercials dels blocs logístics i dels supermercats, així com la venda de productes de cel·lulosa procedent de boscos gestionats de manera sostenible.

La CE també va subratllar el compromís que la companyia manté amb el respecte al medi ambient, resultat d’aplicar voluntàriament mesures per consumir menys recursos, com ara la implantació dels nous sistemes de recuperació de la calor procedent de la sala de màquines, que es recondueix a la sala de vendes per utilitzar-la en la climatització, mesura que s’ha traduït en un important estalvi energètic.

ELS ENVASOS TETRA BRIK DE LLET I SUCS HACENDADO TENEN CURA DELS RECURSOS DEL PLANETA: Aquest cartró per a begudes de Tetra Pak està fabricat principalment a partir de paper, una matèria primera natural i renovable. Per garantir que la fusta de la qual procedeix prové de fonts gestionades de manera responsable, ha estat certificat d’acord amb l’estàndard FSC (Consell Supervisor Forestal). Junts podem tenir cura dels recursos del planeta: quan esculls un envàs de cartró amb l’etiqueta FSC, fas tot el possible per tenir cura dels seu futur.

MERCADONA RECONEGUDA PER LES SEVES BONES PRÀCTIQUES: El 2010, la Comissió Europea va reconèixer Mercadona com a exemple de companyia que fomenta les bones pràctiques mediambientals.

TRANSPORT SOSTENIBLE:

Amb el transport sostenible, Mercadona aconsegueix “transportar més amb menys recursos” i reduir considerablement l’impacte mediambiental de la distribució de mercaderies.

CARRETERA:

• 407 botigues amb descàrrega nocturna
• 70.000 camions menys a l'any
• 15 milions menys de kilòmetres recorreguts per carretera
• 83.500 tones menys de CO2
• 31 milions d'euros menys de costos logístics gràcies a:
  • L'apropament de les instal·lacions dels proveïdors als blocs logístics
  • L'optimització de la capacitat i del nivell d'ocupació dels camions
  • La disminució dels kilòmetres realitzats per carretera

FERROCARRIL:

• 571 trens a l'any
• 5 rutes diferents
• 285.000 tones transportades
• 14.300 camions menys
• 11,5 milions menys de kilòmetres recorreguts per carretera
• 17.000 tones menys d'emissions de CO2 a l'atmosfera
• 5% d'increment de les tones transportades respecte del 20089

VAIXELL:

• 585.000 tones de mercaderia transportada
• 28.000 camions menys
• 30.000 tones menys d'emissions de CO2 a l'atmosfera

RECICLATGE (Xifres 2010):

• 146.000 tones de paper i cartró
• 6.800 tones de plàstic
• 2.100 tones de fusta
• 912 tones de poliexpan
• 130 tones de piles usades recollides a les botigues
• 7 tones de tòners reciclades (s'eviten 23 tones d'emissions de CO₂)

EL CAPITAL

ACTIVITAT DE LA COMPANYIA

Constituïda a Tavernes Blanques (València) el 1977, l’objecte social de Mercadona és “la compravenda de tots els articles que comprèn el ram de l’alimentació, com també el seu comerç, tot podent obrir establiments per a la venda al detall o a l’engròs dels productes esmentats, la prestació de serveis de transport de tota mena de mercaderies, i la realització d’estudis, programes, informes i qualsevol altra activitat que directament o indirectament estigui relacionada amb la informàtica i la gestió, la comptabilitat, l’administració i el control d’empreses”.

Mercadona es dedica a la distribució de productes d’alimentació, drogueria i perfumeria, a través dels seus 1.310 supermercats, que són subministrats des dels diferents blocs logístics que l’empresa té estratègicament situats en el territori nacional.

EVOLUCIÓ DE L’EMPRESA

Els resultats assolits per Mercadona el 2010 han estat possibles gràcies a la confiança dels més de 4,4 milions de llars, a l’esforç dels 63.500 treballadors i treballadores, al compromís dels 2.000 proveïdors -1.000 de serveis, 1.000 comercials i més de 100 interproveïdors fabricants de les marques Hacendado, Bosque Verde, Deliplus i Compy, i a la bona acollida de La Societat.

La seva implicació i el compromís amb el model de gestió han permès a la companyia de continuar avançant en el desenvolupament d’iniciatives a mitjà i llarg termini, amb l’objectiu de seguir buscant solucions per satisfer les necessitats dels cinc components de l’empresa.

El 2010, Mercadona ha seguit revisant tots els seus processos per adaptar-se a les necessitats i demandes de “El Cap”, amb l’objectiu clar d’oferir, per mitjà de la prescripció, el carretó d’anar a comprar de més qualitat i amb el pressupost més baix del mercat: el Carretó Menú.

Durant aquests dotze mesos, Mercadona ha reduït, a més, els terminis de pagament als seus proveïdors, i ha passat de 65 dies de mitjana el 2009 a 63 dies el 2010.

Com en exercicis anteriors, els comptes anuals han estat auditats per Deloitte, S.L. que, el 31 de gener de 2011, va emetre el seu informe sense reserves, com és habitual. Aquest informe, juntament amb els comptes anuals, es diposita en el Registre Mercantil de València.

XIFRES PRINCIPALS (milions d’euros i de quilos-litres):
Unitats de venda quilos-litres: en 2009: 8.000: en 2010: 8.532; % Variación 09/10: 7%.
Facturació: 2009: 15.505; en 2010:16.485; % Variació 09/10: 6%.
Resultat d’explotació: en 2009: 370; en 2010: 560; % varació 09/10: 51%.
Resultat abans d’impostos: en 2009: 360; en 2010: 564; % variació 09/10: 57%.
Resultat després d’impostos: en 2009: 270; en 2010: 398; % Variació 09/10: 47%.

Aquestes xifres reforcen la solidesa d’una gestió basada en el Model de Qualitat Total.

EVOLUCIÓ DE LES UNITATS DE VENDA (quilitres)

El 2010, un dels indicadors fonamentals de la companyia ha continuat sent l’evolució de la venda dels quilos i els litres (quilitres).

Al tancament de l’exercici, la companyia va assolir una xifra de 8.532 milions de quilitres venuts, un 7% més que els 8.000 del 2009. La companyia està satisfeta amb aquesta xifra, ja que posa de manifest que els clients han incrementat la seva fidelitat.

En 2009: 8.000 milions quilitres venuts.

En 2010: 8.532 milions quilitres venuts.

EVOLUCIÓ DE LES VENDES

Com en exercicis anteriors, el model de gestió basat en la Qualitat Total i una política de desenvolupament basada en el creixement orgànic, han permès que Mercadona assoleixi el 2010 un volum de facturació de 16.485 milions d’euros, un 6% més que el 2009.

En 2009: 15.505 vendes brutes milions d’euros.

En 2010: 16.485 vendes brutes milions d’euros.

EVOLUCIÓ DEL BENEFICI

El benefici abans d’impostos s’ha situat en 564 milions d’euros el 2010, respecte dels 360 milions d’euros de l’exercici anterior, la qual cosa representa un creixement del 57%. Per la seva banda, el benefici després d’impostos el 2010 ha estat de 398 milions d’euros, un 47% més que el 2009, any en què Mercadona va obtenir un resultat net de 270 milions d’euros.

Aquestes xifres, que suposen recuperar les ràtios de creixement del 2008, reflecteixen que les mesures posades en marxa per realinear la companyia amb el seu Model de Qualitat Total han estat encertades.

En 2008: 320 benefici net en milions d’euros.

En 2009: 270 benefici net en milions d’euros.

En 2010: 398 benefici net en milions d’euros.

EVOLUCIÓ DE L’EBITDA

La capacitat de generació de fons de Mercadona ha mantingut una evolució d’acord amb la resta de magnituds. L’EBITDA de la companyia s’ha situat al tancament de l’exercici del 2010 en 1.000 milions d’euros, respecte dels 725 milions d’euros de l’any 2009.

En 2009: 725 Evolució de l’EBITDA en milions d’euros.

En 2010: 1.000 Evolució de l’EBITDA en milions d’euros.

EVOLUCIÓ DE LES INVERSIONS

A 31 de desembre de 2010, Mercadona disposa d’un total de 1.310 supermercats, distribuïts en 46 províncies de 15 Comunitats Autònomes, que continuen amb la implantació en el territori nacional a través de l’estratègia de “taca d’oli”.

Durant aquests dotze mesos, Mercadona ha realitzat, entre altres, inversions per valor de 472 milions d’euros, destinats, principalment, a la construcció de 60 noves botigues i a la reforma de 32 supermercats per adequar-los als estàndards de comoditat de la cadena. També s’han iniciat les obres dels nous blocs logístics d’Abrera (Barcelona) i Guadix (Granada), s’ha posat en marxa el nou magatzem de Pla-Za (Saragossa) i s’ha continuat la construcció del bloc logístic de Villadangos del Páramo (Lleó). Cal afegir a la xifra anterior les inversions realitzades en actius financers i les destinades a l’adquisició de terrenys i locals per a futures botigues. Així, doncs, la xifra total de la inversió realitzada durant aquests dotze mesos és de 575 milions d’euros.

En 2009: 573 Evolució de les inversions en milions d’euros.

En 2010: 575 Evolució de les inversions en milions d’euros.

EVOLUCIÓ DELS RECURSOS PROPIS

La capitalització de la pràctica totalitat dels beneficis obtinguts ha fet que, al tancament de l’exercici del 2010, la xifra de recursos propis sigui de 2.255 milions d’euros.

Cal assenyalar l’evolució de la ràtio de recursos propis respecte de l’actiu total, que ha passat d’un 41% el 2009 a un 45% el 2010.

EVOLUCIÓ DE LA PRODUCTIVITAT

Durant el 2010, s’ha produït un increment de la productivitat del 5%, mesurada en quilos i litres venuts, fins un total d’11.286 quilitres al mes, respecte dels 10.724 quilitres al mes del 2009.

En 2009: 10.724 quilites venuts/persona/mes.

En 2010: 11.286 quilitres venuts/persona/mes.

Aquesta dada reflecteix la implicació de les persones que formen part del Projecte Mercadona en assolir els objectius establerts per la companyia.

MERCADONA, S.A

Balanç de situació a 31 de desembre de 2010 (milers d’euros)

ACTIU

• A) ACTIU NO CORRENT, 2.523.123
  1. Immobilitzat intangible, 64.863
     1. Concessions, 45.835
     2. Aplicacions informàtiques, 8.710
     3. Altre immobilitzat intangible, 10.318
  2. Immobilitzat material, 2.371.547
     1. Terrenys i construccions, 1.411.945
     2. Instal·lacions tècniques i altre immobilitzat material, 844.182
     3. Immobilitzat en curs i bestretes, 115.420
  3. Inversions en empreses del grup a llarg termini, 30.000
     1. Instruments de patrimoni, 30.000
  4. Inversions financeres a llarg termini, 40.184
     1. Instruments de patrimoni, 3.092
     2. Valors representatius de deute, 25.252
     3. Crèdits i altres actius financers, 11.840
  5. Actius per impost diferit, 16.529

• B) ACTIU CORRENT, 2.537.435
  1. Existències, 560.003
  2. Deutors comercials i altres comptes a cobrar, 75.837
     1. Deutors varis, 75.837
  3. Inversions financeres a curt termini, 4.817
     1. Valors representatius de deute, 4.817
     2. Altres actius financers, --
  4. Periodificacions a curt termini, 6.552
  5. Efectiu i altres actius líquids equivalents, 1.890.226
     1. Tresoreria, 1.095.226
     2. Altres actius líquids equivalents, 795.000

TOTAL ACTIU, 5.060.558

PATRIMONI NET I PASSIU

• A) PATRIMONI NET, 2.255.241
• A-1) Fons propis
  1. Capital subscrit, 15.921
  2. Prima d'emissió, 1.736
  3. Reserves, 1.845.312
     1. Legal i estatutàries, 3.184
     2. Altres reserves, 1.842.128
  4. Accions en patrimoni pròpies, (6.968)
  5. Resultat de l'exercici, 397.933
• A-2) Ajustaments per canvis de valor
  1. Actius financers disponibles per a la venda, 464
• A-3) Subvencions, donacions i llegats rebuts, 843
• B) PASSIU NO CORRENT, 200.874
  1. Provisions a llarg termini, 23.446
  2. Deutes a llarg termini, 19.937
     1. Deutes amb entitats de crèdit, 7.967
     2. Altres passius financers, 11.970
  3. Passius per impost diferit, 157.491
• C) PASSIU CORRENT, 2.604.443
  1. Deutes a curt termini amb entitats de crèdit, 2.371
  2. Creditors comercials i altres comptes a pagar, 2.602.072
     1. Proveïdors, 1.893.403
     2. Proveïdors empreses del grup, 67.458
     3. Creditors varis, 265.041
     4. Personal, 168.006
     5. Passius per impost corrent, 27.620
     6. Altres deutes amb les Administracions Públiques, 180.544

TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU, 5.060.558

MERCADONA, S.A
Compte de pèrdues i guanys corresponent a l'exercici tancat el 31 de desembre de 2010 (milers d'euros)

• A) OPERACIONS CONTINUADES
  1. Import net de la xifra de negocis, 15.242.859
  Vendes, 15.242.859
• 2. Aprovisionaments, (11.411.277)
  Consum de mercaderies, (11.411.277)
• 3. Altres ingressos d'explotació, 27.287
  Ingressos accessoris i altres de gestió corrent, 20.130
  Subvencions d'explotació incorporades al resultat de l'exercici, 7.157
• 4. Despeses de personal, (1.876.569)
  Sous, salaris i assimilats, (1.457.761)
  Càrregues socials, (418.808)
• 5. Altres despeses d'explotació, (1.013.107)
  Serveis exteriors, (985.431)
  Tributs, (21.723)
  Pèrdues, deteriorament i variació de provisions per operacions comercials, (52)
  Altres despeses de gestió corrent, (5.901)
• 6. Amortització de l'immobilitzat, (406.328)
• 7. Imputació de subvencions d'immobilitzat no financer i altres, 369
• 8. Deteriorament i resultat per alienacions de l'immobilitzat, (3.087)
  Deterioraments i pèrdues, (4.586)
  Resultats per alienacions i altres, 1.499
• A.1) RESULTAT D'EXPLOTACIÓ, 560.147
• 9. Ingressos financers, 40.593
  De participacions en instruments de patrimoni de tercers, 432
  De valors negociables i altres instruments financers de tercers, 40.161
• 10. Despeses financeres, (23.192)
  Per deutes amb tercers i altres despeses financeres, (23.192)
• 11. Deteriorament i resultat per alienacions d'instruments financers, (14.000)
  Deterioraments i pèrdues, (14.000)
  Resultat per alienacions i altres, --
• A.2) RESULTAT FINANCER, 3.401
• A.3) RESULTAT ABANS D'IMPOSTOS, 563.548
• 12. Impostos sobre beneficis, (165.615)
• A.4) RESULTAT DE L'EXERCICI, 397.933

Trajectòria Projecte Mercadona 1977 - 2010

• 1977: El matrimoni format per Francisco Roig Ballester (1912-2003) i Trinidad Alfonso Mocholí (1911-2006) inicia l’activitat de Mercadona dins del grup Cárnicas Roig. Les carnisseries del negoci familiar es transformen en ultramarins.
• 1981: Juan Roig i la seva esposa, juntament amb els seus germans Fernando, Trinidad i Amparo, compren Mercadona al seu pare. L’empresa té 8 botigues d’uns 300 m2 aproximadament de sala de vendes. Juan Roig assumeix la direcció de la companyia, que inicia la seva activitat com a empresa independent.
• 1982: Primera empresa a Espanya en utilitzar l’escàner per a la lectura del codi de barres en els punts de venda.
• 1986: Implantació de la targeta de compra, d’ús gratuït per a “El Cap”.
• 1988: Inauguració del bloc logístic de Riba-roja del Túria (València), pioner a Espanya per estar totalment automatitzat. Adquisició de Supermercats Superette, que tenia 22 botigues a València.
• 1989: Adquisició de Cesta Distribución y Desarrollo de Centros Comerciales, que permet a la companyia de tenir presència a Madrid. 1990 Juan Roig i Hortensia Mª Herrero passen a posseir la majoria del capital de la companyia.
• 1991: Adquisició de Dinos i Super Aguilar. S’inicia l’Intercanvi Electrònic de Dades (EDI) amb proveïdors.
• 1992: S’assoleixen les xifres de 10.000 treballadors i 150 botigues.
• 1993: Implantació de l’estratègia comercial SPB (Sempre Preus Baixos), que més endavant derivarà en el Model de Qualitat Total.
• 1996: Naixement de les marques Hacendado, Bosque Verde, Deliplus i Compy. S’obre el supermercat número 200, a Segorbe (Castelló). Se signa el primer conveni d’empresa per a tots els treballadors.
• 1997: Acord d’unió amb Almacenes Gómez Serrano, Antequera (Màlaga). 1998 Adquisició d’Almacenes Paquer i de Supermercats Vilaró a Catalunya.
• 1999: Finalitza el procés, iniciat el 1995, de convertir en fixos tots els membres de la plantilla, que en aquells moments era de 16.825 treballadors. S’inaugura el bloc logístic d’Antequera (Màlaga). S’inicia el projecte de nou disseny i model de perfumeries.
• 2000: Construcció del bloc logístic de Sant Sadurní d’Anoia (Barcelona). Inauguració, a Massanassa (València), de la primera Botiga per Ambients. Celebració de la primera Reunió d’Interproveïdors. Signatura del Conveni Col·lectiu (2001-2005).
• 2001: Inauguració de la primera guarderia gratuïta per als fills dels treballadors, en el bloc logístic de Sant Sadurní d’Anoia (Barcelona). Mercadona arriba a les 500 botigues amb l’obertura del seu primer supermercat a Linares (Jaén).
• 2003: Primera empresa a realitzar una Auditoria Ètica. Inauguració de bloc logístic de San Isidro (Alacant) i de la segona guarderia de l’empresa. Llançament de la nova línia de perfum Hortensia H. Inauguració d’un supermercat en les instal·lacions del Mercat de l’Olivar, a Palma de Mallorca.
• 2004: Inauguració del bloc logístic de Huévar (Sevilla) i de la tercera guarderia de l’empresa. El Comitè de Direcció decideix, com a norma general, no obrir els supermercats els diumenges.
• 2005: Implantació del nou uniforme Mercadona. Primera edició dels Premis Sorolla Innovació Mercadona. Inauguració del bloc logístic de Granadilla de Abona (Tenerife). Signatura del nou Conveni Col·lectiu per als propers quatre anys (2006-2009).
• 2006: 25è aniversari de la companyia. Inauguració de la botiga número mil de la companyia, a Calp (Alacant). Rellançament de la nova imatge de la Targeta Mercadona.
• 2007: Posada en marxa de la primera fase del bloc logístic Almacén Siglo XXI de Ciempozuelos (Madrid). S’assoleix la xifra de 60.000 treballadors, tots ells amb contracte fix. Quarta empresa del món millor valorada en reputació corporativa, d’acord amb l’estudi del Reputation Institute de Nova York.
• 2008: Realineació de Mercadona amb el Model de Qualitat Total, quinze anys després de la seva implantació. Carretó Menú per oferir a “El Cap” el carretó de la Compra Total de major qualitat i més barat del mercat. Inauguració del bloc logístic d’Ingenio (Gran Canària).
• 2009: Tornar a la senzillesa per tenir un assortiment eficient fent allò que afegeix valor a “El Cap”. Signatura del nou Conveni Col·lectiu i del Pla d’Igualtat (2010-2013).
• 2010: Recursos Humans Líders (Lideratge) i Cultura de l’esforç: factors clau per ser una empresa d’alt rendiment i productivitat.

El Projecte Mercadona segueix avançant.

Tornar a les notícies