MemÒria anual 2009

Taula de Continguts

INTRODUCCIÓ

DADES RELLEVANTS 2009

“EL CAP”

Presència geogràfica: 46 províncies, 4,3 milions de llars confien diàriament en Mercadona, 15 Comunitats Autònomes.

Supermercats de barri: 54 botigues netes més que el 2008, 74 obertures, 20 tancaments.

Quota de mercat: 12,8% en quota de mercat, 12.663.000 m2 superfície total de venda de la distribució organitzada a Espanya.

Carretó Menú: Satisfer les necessitats dels nostres “Caps” amb el carretó de la Compra Total amb la millor qualitat i més barat del mercat.

10% més barat el 2009.

1.500 milions d’euros d’estalvi per a “El Cap”.

EL TREBALLADOR

Ocupació estable: 62.000 treballadors i treballadores, tots amb contracte fix.

67% ocupació femenina.

500 nous llocs de treball fix creats.

Nou Conveni d’Empresa i nou Pla d’Igualtat: Signat amb la representació sindical de la Unió General de Treballadors (UGT), de Comissions Obreres (CCOO) i del Sindicat Independent (SI). En vigor des de l’1 de gener i durant els propers quatre anys.

Desenvolupament professional: 793 treballadors i treballadores promocionats.

Política retributiva: 200 milions d’euros de prima per objectius repartits entre els treballadors.

Formació:

25 accions formatives.

1,4 milions d’hores.

38 milions d’euros d’inversió.

609 euros en formació de mitjana per persona.

Conciliació família-feina:

3.927 Mares treballadores van gaudir d’un mes de baixa maternal el 2009. El percentatge de treballadores que decideix ser mare és del 9,4% i supera en 5 punts a la mitjana espanyola.

Horari continu de matí o de tarda i no obrir els supermercats els diumenges i festius com a criteri general.

EL PROVEÏDOR

+ de 100 fabricants interproveïdors.

Marques Hacendado, Bosque Verde, Deliplus i Compy.

+ de 2.000 Proveïdors comercials i de serveis.

+ de 8.500 PIMES col•laboradores.

500 milions d’euros invertits pels nostres fabricants interproveïdors per a vertebrar la seva activitat productiva per tota la geografia nacional.

+ de 1.100 llocs de treball creats pels fabricants interproveïdors.

14.200 milions d’euros en compres a proveïdors nacionals, comercials i de serveis, més d’un 90% del total de les compres de la companyia. L’equivalent a més d’un 1,4% del PIB espanyol.

Termini mitjà de dies de pagament a proveïdors: 65.

8 blocs logístics en funcionament.

4 blocs logístics en projecte / construcció: Villadangos del Páramo (Lleó), Guadix (Granada), Pla-Za (Saragossa) i Abrera (Barcelona).

LA SOCIETAT

Productivitat social: Compromís amb la utilització dels recursos naturals de forma eficient, tot contribuint al desenvolupament de les zones on la companyia és present.

Aportació al PIB nacional: 2.662 milions d’euros.

Generació de riquesa i ocupació conjunta Mercadona + interproveïdors:

Inversió conjunta el 2009 de 1.100 milions d’euros.

1.600 llocs de treball nous creats el 2009.

Una plantilla conjunta de 102.000 treballadors.

Foment del comerç de barri: 17 supermercats en Mercats Municipals, 1 de nou, 6 en projecte.

RSC: Empresa millor valorada a Espanya pel Reputation Institute de Nova York.
Diàleg i cooperació amb la societat: Participació activa en Associacions de Comerciants i Federacions Empresarials.

Inversió en medi ambient: 23milions d’euros.

Transport Sostenible: transportar més amb menys recursos. Ús combinat de camió, tren i vaixell per reduir l’ impacte mediambiental. 384 botigues amb Descàrrega Nocturna Silenciosa.
Mercadona juntament amb el seu interproveïdor SCA s’ha convertit en un dels exemples de sostenibilitat exposats a la Cimera del Canvi Climàtic de Copenhaguen.

EL CAPITAL

Evolució de les unitats de venda (en milions de quilitres). El 2009 hem passat a mesurar-nos per unitats de venda quilitres. El creixement obtingut ha estat d’un 8%.
Unitats de venda, 2008: 7.400, 2009: 8.000

Evolució Productivitat: +3% de productivitat en unitats venudes/persona/mes.
Productivitat, 2008: 12.879, 2009: 13.227

Facturació: +1% de facturació milions d’euros.
Facturació, 2008: 15.379, 2009: 15.505

Benefici net: -16% de benefici milions d’euros.
Benefici, 2008: 320, 2009: 270

Evolució EBITDA: -13,5% d’EBITDA milions d’euros.
EBITDA, 2008: 838, 2009: 725

Evolució recursos propis: Aposta a llarg termini.
Reinvertir els guanys ha suposat que el 2009 la xifra de recursos propis arribi als 1.885 milions d’euros.
Recursos propis, 2008: 1.641, 2009: 1.885

Inversió sostinguda en el temps: Més de 1.700 milions d’euros invertits de 2007 a 2009, una mitjana propera als 600 milions d’euros l’any.

missatge DEL PRESIDENT

En el missatge que us vaig adreçar en la Memòria Anual de l’any passat, vaig acabar dient que ens enfrontàvem a uns anys difícils, en crisi; i que per tal d’ajudar a que el nostre país sortís d’aquesta crisi, els que formem la Societat Civil havíem d’actuar: guanyant menys, treballant millor i més, baixant els preus…, per seguir creant riquesa i ocupació en el nostre país. I per això, a Mercadona ens vam posar aquell repte per al 2009, fent primer l’exercici de reconèixer que, encara que hi havia una crisi externa, a la companyia teníem una crisi interna de la qual només nosaltres érem els responsables, donat que l’èxit és la llavor del fracàs i nosaltres ens havíem “ensopit”.

Veníem d’uns anys d’abundància i això ens havia portat a desviar-nos del nostre model d’empresa, el Model de Qualitat Total. Havíem de tornar a alinear Mercadona amb aquest model perquè ens havíem distret de la nostra activitat principal com a botiguers: prescriure i recomanar als nostres “Caps” productes de la màxima qualitat a un preu mínim, per tenir com a resultat el carretó de la Compra Total de més qualitat i més barat del mercat.

Amb aquest objectiu afrontàvem l’any 2009, en què la crisi ens va donar una lliçó, ja que aquest canvi de cicle ens ha ensenyat que nosaltres també havíem de canviar; adaptar-nos ràpidament i, en la mesura del possible, anticipar-nos. Cal posar “El Cap” sempre en el centre de totes les decisions, doncs aquest és l’únic camí per poder satisfer les seves necessitats.

Vam adoptar moltes decisions: la nostra obligació com a empresa era actuar, tenir el coratge de portar totes aquestes iniciatives a la pràctica i aconseguir que tots els que formem Mercadona hi creguéssim. En el Comitè de Direcció estàvem convençuts, i encara ho estem avui, que el canvi era més de mitjans mentals que no pas econòmics. Per tant, a fi d’abordar aquesta situació calia liderar el canvi, donat que aquest no arriba si esperes que sigui un altre qui ho faci; sempre és millor moure’s i ser proactiu, sobretot quan s’arriba a la conclusió, com va ser el nostre cas, que tot el que ens estava passant era pels nostres propis errors.

Amb aquestes conviccions vam fer un cop de volant i tots els que formem Mercadona vam començar a “remar en la mateixa direcció”, amb el màxim d’esforç. Vam revisar tots els nostres costs i processos, cercant una millor productivitat, i vam eliminar tot allò que no afegia valor als nostres “Caps” i que encaria el procés. Vam repercutir les baixades de preus de les matèries primeres, vam reduir els nostres beneficis i també, a fi i efecte de disposar d’un assortiment eficient, vam suprimir referències que o bé estaven duplicades o bé, tenien poca rotació. I totes aquestes decisions les vam prendre sempre per satisfer encara més “El Cap”, amb l’objectiu d’oferir als més de 4,3 milions de llars que confien en Mercadona el carretó de la Compra Total amb més qualitat i més barat del mercat: El Carretó Menú.

Gràcies a l’esforç realitzat durant aquests mesos, s’ha aconseguit rebaixar els preus del Carretó Menú més d’un 10% durant el 2009. És a dir, en un pressupost familiar mitjà en alimentació de 600 euros al mes, hem aconseguit estalviar als nostres “Caps” més de 720 euros l’any, el que d’altra banda ha suposat, en el cas de Mercadona, ser més productius i estalviar-li enguany al nostre país més de 1.500 milions d’euros, amb l’objectiu de reactivar el consum.

Tots aquests compromisos no s’haurien aconseguit sense la dedicació total del conjunt dels nostres treballadors i treballadores, la implicació dels quals, juntament amb la de les nostres empreses interproveïdores, ha jugat un paper rellevant en la consecució d’aquests èxits. Ens en sentim molt orgullosos, com també ho estem d’haver recuperat en aquests dotze mesos la confiança de més de 100.000 clients al dia. Hem après que en aquest context l’important no és rivalitzar amb els altres en euros, com tradicionalment fèiem, sinó en els quilos, litres i unitats que venem (quilitres). Gràcies a això, hem aconseguit vendre més de 8.000 milions de quilitres el 2009, la qual cosa ha suposat un increment d’un 8% (650 quilos i litres més per dia en cada botiga). És per aquest motiu que hem estat treballant millor i més durant tot l’any, en què hem tingut encerts i també errades que ens han ajudat a millorar.

La facturació el 2009 ha crescut un 1%, fins als 15.505 milions d’euros (8.000 milions de quilitres), mentre que el benefici net registrat ha estat de 270 milions d’euros, un 16% menys que el 2008. Aquestes xifres són coherents amb l’objectiu que ens vam fixar per a aquests dotze mesos, que passava per potenciar la venda, incrementar el nombre de clients i el volum de quilos i litres venuts i treure el focus dels beneficis. De fet, seguim convençuts que cal pensar a llarg termini, el que implica seguir treballant en reduir els preus a través de la productivitat, i en no obsessionar-nos amb l’increment del benefici, ja que aquest ha de donar-se de forma natural, com a conseqüència de fer la nostra feina rutinària com a botiguers, satisfent les necessitats de “El Cap”.

Malgrat les dificultats del context econòmic, el 2009 hem aconseguit mantenir tota la nostra plantilla i crear més de 500 nous llocs de treball. També hem realitzat inversions properes als 600 milions d’euros, que s’han destinat principalment a les obres i reformes dels nostres blocs logístics així com a l’obertura de noves botigues, fins a finalitzar l’exercici amb 1.264 supermercats. També ha sigut molt important per a nosaltres la signatura del nou Conveni d’Empresa per als propers quatres anys i del Pla d’Igualtat de la companyia, signat amb els sindicats UGT, CCOO i Sindicat Independent.

El nostre objectiu per al 2010 continuarà sent perseguir el cèntim. És important que tots els que formem part de la companyia treballem millor i més per ser cada vegada més productius. A Mercadona parlem de ser innovadors en preus, el que implica una millora contínua dels processos, coneixent el cost de cadascun d’ells per poder innovar i oferir no només productes de la màxima qualitat, a preus baixos, sinó també eliminant tot allò que “El Cap” no estigui disposat a pagar, i implantant el que sí està disposat a pagar.

Ens enfrontem a un any, 2010, difícil, difícil, difícil i en crisi, a uns anys posteriors també difícils; la millor forma d’aportar el nostre gra de sorra perquè el país se’n surti i vagi endavant és continuar adaptant-nos-hi, treballant millor i més, incrementant la productivitat i baixant els preus. I no es tracta del que els altres poden fer per mi sinó del que puc fer jo per solucionar-ho.

Amb aquesta convicció, i amb treball, molt treball, estic segur que les 62.000 persones que formem la companyia, els nostres proveïdors i les empreses interproveïdores, aconseguirem superar els reptes de l’actual context, en què tots plegats hauríem de parlar més de les nostres obligacions i menys dels nostres drets. En nom de totes elles, agraeixo el vostre recolzament, que ens ajuda a seguir compromesos.

Juan Roig.

COMITÈ DE DIRECCIÓ

Juan Roig, President.
Rafael Berrocal, Director General de Compres Carn.
Julio Bragado , Director General de Compres Derivats Petroli i Productes del Mar.
Francisco Espert, Director General d’Internacional i Compres Internacional.
Juan Antonio Germán, Director General de Relacions Externes.
Héctor Hernández, Director General de Recursos Humans i Financers.
Alfredo Ibáñez, Director General d’Administració.
José Ramón Illán, Director General de Compres Camp, Lactis i Derivats i Logística.
José Jordá, Director General de Botigues i Prescripció.
Francisco López, Director General d’Obres i Manteniment.

CONSELL D'ADMINISTRACIÓ

President: Juan Roig Alfonso.

Vicepresidenta: Hortensia Mª Herrero Chacón.

Vocals: Hortensia Roig Herrero, Amparo Roig Herrero, Juana Roig Herrero, Rafael Gómez Gómez, Fernando Roig Alfonso.

Vocal - Secretària Consell: Carolina Roig Herrero.

Mercadona: el nostre model

QUÉ ÉS MERCADONA?

Mercadona és “El Cap”, El Treballador, El Proveïdor, La Societat i El Capital.

Mercadona és una companyia de supermercats de capital espanyol i familiar que té com a objectiu satisfer plenament totes les necessitats d’alimentació, neteja de la llar i higiene dels seus clients i de les seves mascotes. Per fer-ho, compta amb 1.264 botigues de barri que, amb una mitjana d’entre 1.300 i 1.500 metres quadrats de sala de vendes, representen una quota de mercat sobre la superfície total d’alimentació a Espanya del 12,8% i contribueixen al dinamisme de l’entorn comercial on estan ubicades. Tots aquests supermercats disposen d’un assortiment ampli i eficient compost per un màxim de 8.000 referències, que es troba fàcilment a l’abast dels més de 4,3 milions de llars que cada any tenen plena confiança en nosaltres.

Mercadona basa el seu model comercial en la fórmula Sempre Preus Baixos (SPB), que permet que “El Cap”, nom amb què la companyia anomena els seus clients, realitzi una Compra Total i ompli el seu cistell d’anar a comprar amb productes de la màxima qualitat i al preu més baix del mercat, fidel a la màxima de la companyia des de fa més de 16 anys: “la qualitat no ha de ser més cara”.

Mercadona treballa amb més 2.000 proveïdors comercials i de serveis, dels quals més de 100 són interproveïdors, fabricants de les marques Hacendado, Bosque Verde, Deliplus i Compy, amb qui la companyia manté un model de col•laboració mútua i de compromís conjunt de relacions a llarg termini que es regulen a través del Conveni Marc de Bones Pràctiques Comercials, donant lloc a “contractes per a tota la vida”. Tots ells estan implicats i compromesos amb la filosofia de satisfacció total dels clients que caracteritza la companyia i obsessionats amb la qualitat, tant del servei com del producte. Per realitzar la seva activitat diària, els interproveïdors compten amb el recolzament i servei de més de 8.500 PIMES a Espanya, fent visible el seu impacte en la creació de riquesa i ocupació de l’economia local on s’instal•len les empreses dels fabricants interproveïdors.

La companyia fomenta permanentment la formació contínua a la seva plantilla, un dels seus actius més valuosos, i desenvolupa una política de Recursos Humans totalment orientada a la realització professional i satisfacció personal dels més de 62.000 treballadors i treballadores. Igualment, a través del seu departament de qualitat, les marques Hacendado, Bosque Verde, Deliplus i Compy compten des de fa anys amb la confiança de “El Cap”, perquè totes elles disposen de l’aval dels seus fabricants interproveïdors que, a través de la innovació, garanteixen la seva seguretat alimentària i de consum, i que venen clarament identifi cades en l’envàs de cada producte.

UNA INFORMACIÓ TRANSPARENT: Mercadona, des que va començar a desenvolupar el model de Producte Recomanat amb les marques Hacendado, Bosque Verde, Deliplus, Compy i altres de referència, identifica clarament en l’etiquetatge el nom del fabricant interproveïdor que desenvolupa el producte.

MODELO MERCADONA

Qualitat Total i SPB.

El model de gestió de Mercadona es basa des del 1993 en la Qualitat Total. Mitjançant aquest mètode, Mercadona satisfà amb la mateixa intensitat els cinc components de l’empresa: “El Cap”, El Treballador, El Proveïdor, La Societat i El Capital.

La Qualitat Total introdueix en la gestió de la companyia la següent premissa universal, “per poder estar satisfet, primer cal satisfer els altres”. Aquest compromís ha convertit Mercadona en una de las companyies de referència en el sector de la distribució, amb una missió clarament definida: ser “prescriptors de les solucions necessàries perquè ‘El Cap’ es fabriqui la seva Compra Total”.

La cerca de la satisfacció total dels treballadors i treballadores, als quals Mercadona considera el seu actiu més valuós, és constant. Per això, i amb l’objectiu de convertir-se en l’empresa que millor tracta la seva plantilla, el model de Recursos Humans de Mercadona aposta per l’autorealització, l’ocupació indefinida, la formació contínua i la conciliació de la vida professional i familiar de totes les persones de la companyia, el que fa possible que qui ha de satisfer “El Cap” estigui, alhora, satisfet.

El Model de Qualitat Total orientat cap al tercer component de l’empresa, “El Proveïdor”, es resumeix en un treball conjunt amb un mateix objectiu: la satisfacció de “El Cap”. Per a la consecució d’aquesta meta, Mercadona estableix amb els seus proveïdors uns vincles estrets, per mitjà d’una relació estable que condueix, en nombroses ocasions, a la signatura d’acords indefinits i a la creació de sinergies que, en definitiva, sempre redunden en benefici de les persones que diàriament fan les seves compres en els supermercats de la companyia.

Igualment important és per a Mercadona la satisfacció de La Societat. A tal efecte, amb les seves botigues contribueix a modernitzar el comerç urbà dels barris en què és present, que troben en el seus supermercats el dinamisme comercial que aporten els 4,3 milions de famílies que diàriament tenen confiança en la nostra empresa. De fet, com que es centra únicament en la venda de productes d’alimentació, begudes, neteja, higiene personal i menjar per a animals domèstics, la companyia fomenta les sinergies amb el comerç de proximitat a través d’una implicació més gran en el seu desenvolupament.

En el compromís voluntari de fomentar iniciatives que redundin en benefici de la societat, Mercadona s’implica en el desenvolupament de la industria agroalimentària espanyola a través de mesures que afavoreixin l’entorn social i econòmic d’aquells llocs on és present. Aquest fet la converteix en una empresa pionera en la responsabilitat social corporativa en el sector de la distribució a Espanya i en una de les més reputades internacionalment. En definitiva, es tracta de complir el que el model de gestió prescriu: “Satisfer els cinc components de la companyia”, sent conscients de tot el potencial de millora que encara queda per aconseguir.

Mercadona satisfà també el cinquè component de l’empresa: El Capital. I ho fa per mitjà de la satisfacció de “El Cap”, El Treballador, El Proveïdor i La Societat, que es du a terme a través del desenvolupament de la Qualitat Total. L’aplicació d’aquest model particular de gestió és responsable de la favorable evolució de Mercadona d’ençà de la seva fundació, així com d’un creixement sostingut, fruit de la implantació d’objectius i estratègies que aporten valor als cinc components de l’empresa. Els resultats del model esmentat es reflecteixen sobretot a mitjà i llarg termini. Aquest Model ajuda a prendre decisions en la seva feina diària a totes les persones que formen part de la companyia: “Qui té un Model, té un tresor”.

Missió de Mercadona: Prescriptors de les solucions necessàries perquè “El Cap” fabriqui la seva Compra Total.

MODEL QUALITAT TOTAL: Edificant la relació sobre compromisos

“EL CAP":
Fomentar el diàleg i la comunicació directa amb els nostres “Caps”.
Màxima qualitat a un preu mínim: Producte Recomanat.
Tornar a la senzillesa per reduir preus amb un assortiment eficient i de qualitat.
Carretó Menú: El carretó de la Compra Total de millor qualitat i més barat del mercat.
Proximitat i acostament.
Innovació transversal orientada a les seves necessitats (preu, producte, tecnologia, mediambient, etc.).
EL TREBALLADOR:
Estabilitat, desenvolupament professional i promoció interna.
Responsabilitat fixa. El treballador/a realitza les seves funcions en el mateix lloc de treball i s’eviten canvis, la qual cosa facilita la seva especialització per fer el que millor sap fer: satisfer “El Cap”.
Conciliació família-feina.
No obrir supermercats els diumenges.
Diàleg permanent.
Participació en beneficis.
Formació necessària i contínua per tal de dur a terme les tasques pròpies del lloc de treball.
EL PROVEÏDOR:
Estabilitat/Contractes per a tota la vida.
Acords a llarg termini, comunicació i transparència en la relació.
Vertebrar l’activitat productiva a fi de crear desenvolupament i riquesa.
I+D+doble i (Investigació + Desenvolupament + Innovació, amb el suport de la palanca de la Inversió).
Premiar la innovació i l’optimització de processos per oferir el producte amb la millor relació qualitat-preu (Premis Sorolla Innovació Mercadona).
LA SOCIETAT:
Compromís amb el desemvolupament social i econòmic de les zones en què son presents.
Productivitat social:
Produir més amb menys recursos naturals.
Transport sostenible.
Objectiu de “ser invisible” en l’entorn on desenvolupem la nostra activitat.
Diàleg permanent.
Participació activa i proximitat.
EL CAPITAL:
Creixement constant i sostenible.
Reinversió de beneficis.
Innovació com a factor de competitivitat.
Aposta a llarg termini.
Augment de la productivitat gràcies a la millora i estandardització dels processos.

MODEL DE QUALITAT TOTAL: Construir la reputació a través de l’exemple i els fets.

1993. Implantació estratègia comercial SPB (Sempre Preus Baixos), pilar del Model de Qualitat Total.
1995. Inici del projecte de convertir en fixa a tota la plantilla.
1996. Naixement del Producte Recomanat i de les marques Hacendado, Bosque Verde, Deliplus i Compy.
1997. Nova política retributiva, sota el Principi d’Equitat “a igual responsabilitat, mateix sou”.
1998. Desenvolupament del Nou Model Mercadona-Interproveïdor.
1999. El 100% de la plantilla és fixa.
2000. Inauguració de la primera guarderia gratuïta per als fills dels treballadors i treballadores i implantació de la Prima per Objectius (participació de la plantilla en els beneficis).
2004. Com a norma general, Mercadona decideix no obrir els seus supermercats els diumenges per conciliar la vida familiar i laboral del personal de la companyia.
2005. Un mes més de permís maternal per a les treballadores.
2007. Quarta empresa del món en Reputació Corporativa segons el Reputation Institute de Nova York.
2008. Realineament de Mercadona amb el seu Model de Qualitat Total i introducció de l’estratègia del Carretó Menú.
2009. Tornar a la senzillesa per a tenir un assortiment eficient i fer només allò que afegeixi valor als 5 components.

“EL CAP”
SATISFER “EL CAP”

A través de la qualitat, la proximitat, la innovació, l’assortiment eficient, el diàleg i el preu.

El 2009 ha estat un any clau per a Mercadona, ja que durant aquests dotze mesos, i després de la decisió presa a l’octubre de 2008 de realinear la companyia amb el seu model de negoci, s’ha realitzat un esforç especial per tornar a la senzillesa i disposar d’un assortiment eficient per fer allò que només afegeixi valor als clients.

El Model de Qualitat Total ha recuperat el protagonisme que, d’ençà de la seva implantació, el 1993, havia tingut a la companyia. Igualment, la missió de prescriure i recomanar a “El Cap” productes de la màxima qualitat al preu més baix possible ha estat una constant durant aquests dotze mesos, en què perseguir el cèntim per estalviar-ho als clients s’ha convertit en una de les obsessions de Mercadona. Es pot ser innovador en els processos, a fi de rebaixar els preus sense tocar la qualitat.

Amb la màxima de Cost Menor, Preu Menor i Mateixa Qualitat, l’any 2009 Mercadona, a través de l’estratègia de “tornar a la senzillesa als lineals” ha portat a terme més de 600 mesures innovadores que, en el seu conjunt, han suposat un estalvi per als seus clients superior als 500 milions d’euros en el moment de tancar l’any. Aquesta reducció de costs, en la qual es continuarà treballant, s’ha aconseguit amb el suport dels fabricants interproveïdors de la companyia, igualment convençuts de la necessitat de revisar tots els processos i productes per aconseguir optimitzar-los i, en conseqüència, incrementar la seva competitivitat traslladant totes les millores aconseguides al Carretó Menú: el carretó de la compra amb la millor qualitat i més barat del mercat.

Les decisions abordades per Mercadona d’eliminar tot allò que no afegeix valor al procés i que encareix els productes també ha suposat la reintroducció de la venda a granel en la secció de fruita i verdura, la incorporació d’un mix de peix més racional i eficient (lineal de safates i mostrador), la posada en marxa de la venda de carn a granel i de carn congelada o tornar a vendre pernil tallat, iniciatives totes que responen a les demandes i necessitats actuals dels “Caps”.

Així mateix, una altra de les mesures importants que han contribuït a generar part de l’estalvi aconseguit al llarg de l’any 2009 ha estat l’ordenació de productes per “transportar més amb menys recursos”. A aquesta estratègia respon, d’una banda, l’apropament de les fàbriques i granges dels interproveïdors als blocs logístics i, d’altra banda, la reducció de la mida i gramatge de l’envàs de productes molt diversos.

Assortiment eficient

Realinear-se amb el Model Mercadona també ha suposat tornar a la senzillesa en els lineals o, el que és el mateix, tornar a definir les referències dels supermercats. A l’efecte, durant aquests mesos els criteris de necessitat i rotació han estat claus per a determinar quins productes han de compondre l’oferta de Mercadona. Com a conseqüència d’això, al llarg de l’exercici s’han donat de baixa, aproximadament, 1.000 referències: 400 de marca de fabricant; 400 de les marques Hacendado, Bosque Verde, Deliplus i Compy; i 200 de la secció de peribles; mentre que d’altres referències s’han donat d’alta quan reunien aquests mateixos criteris.

El fet de prendre aquesta decisió ha suposat racionalitzar l’assortiment de la companyia. Però sobretot, posar en marxa aquesta iniciativa ha permès a Mercadona de disposar d’un assortiment eficient i involucrar-se en el procés de cada producte.

Això ha fet possible, com es fa des del 2009, conèixer el cost de totes les referències en cada moment del procés, des que aquest s’inicia fins que finalitza amb el pas per la línia de caixes, la qual cosa suposa un avantatge competitiu tant per agilitzar la gestió com per poder seguir reduint preus.

En les estratègies descrites anteriorment de tornar a la senzillesa en els lineals i disposar d’un assortiment eficient se n’han d’afegir dues més: traslladar la rebaixa de les matèries primeres als preus dels productes, ja que si aquestes baixen en origen s’han de notar també al final del procés; i treure el focus dels beneficis, o el que és el mateix, renunciar a una part , guanyar menys, per tal de rebaixar els preus. Com a conseqüència de tot això, al 2009 el Carretó Menú ha reduït el seu preu un 10%, fet que s’ha traduït en estalviar als “Caps” més de 1.500 milions durant aquests dotze mesos.

LA TRANSPARÈNCIA EN LA CADENA DE VALOR: PREUS ORIGEN-DESTÍ:

El 2009 l’Associació Valenciana de Consumidors i Usuaris (AVACU) va realitzar una anàlisi de diversos productes agrícoles: la síndria sense llavors, el raïm de taula, el tomàquet per amanida, la taronja de suc i el pebrot per fregir.

Conclusions de l’estudi d’AVACU sobre el Model Mercadona: En cap moment s’han observat situacions de pressió sobre preus, és solidari amb tots els agents (des del productor fins al consumidor final), aporta seguretat alimentària al producte, optimitza al màxim els recursos, és transparent.

TORNAR A CONNECTAR AMB "EL CAP"

Posar “El Cap” en el centre de totes les decisions és l’únic camí per satisfer les seves necessitats.

El diàleg constant que Mercadona manté amb els seus clients ha ocupat un capítol especial en l’estratègia abordada per la companyia al llarg de l’any. Durant aquests mesos, un dels objectius prioritaris ha estat tornar a connectar amb “El Cap”, el que ha implicat una important tasca d’escolta i comunicació i una relació que, com a premissa, es basa en el principi de la proximitat.

La figura del Monitor

En aquest context de comunicació i transparència, de recuperar el contacte amb “El Cap”, al 2009 Mercadona va crear la figura del Monitor. Aquesta decisió es va prendre després d’haver comprovat, en els últims mesos de 2008, que la companyia havia oblidat posar “El Cap” en el centre de totes les seves decisions, perquè observar els seus canvis i escoltar els seus suggeriments són actituds necessàries per mantenir la seva fidelitat.

D’aquesta forma, durant aquests dotze mesos, més de 250 monitors i monitores han contribuït amb el seu treball a que la companyia s’apropés novament a les necessitats dels seus clients, per conèixer millor el que volen, el que valoren i el que els agrada o desagrada, a fi i efecte de satisfer millor les seves necessitats i aconseguir, d’aquesta manera, que confiïn diàriament en Mercadona.

També han realitzat una tasca important de canalització interna al 2009, tot traslladant les seves percepcions a la resta de la plantilla i han contribuït, amb l’anàlisi dels suggeriments rebuts, a adaptar l’assortiment de la companyia. Gràcies a aquestes accions, Mercadona ha reforçat durant aquests dotze mesos la seva agilitat per avançar-se a les necessitats dels seus “Caps”, el que representa un avantatge competitiu evident.

L’esforç realitzat el 2009 per tota la companyia per tornar a connectar amb els seus “Caps”, la constant actitud d’escolta i el diàleg establert han permès de tancar l’exercici amb un increment mitjà de més de 100.000 clients al dia en tota la cadena. Això s’ha traduït, així mateix, en un augment dels seus actes de compra, el que ha suposat un increment del 3% de tiquets/botiga/dia. Aquesta millora també s’ha fet palesa en volum, ja que el 2009 el creixement mitjà registrat ha estat de 650 quilos-litres de venda per botiga i dia, la qual cosa ha suposat un increment del 8% respecte a 2008 i aconseguir la xifra de 8.000 milions de quilos-litres l’any.

Els avenços aconseguits durant aquests mesos serveixen d’impuls per seguir treballant en aquesta línia d’apropament i connexió amb els clients, com també és un estímul el reconeixement que l’Índex Stiga de Satisfacció del Consumidor Espanyol ha atorgat a la companyia, al situar Mercadona en el primer lloc del seu rànquing en el sector de l’alimentació i distribució per, entre d’altres factors, la valoració positiva que els clients fan de la informació de productes i del servei que reben.

El Servei d'Atenció al Client (SAC)

A Mercadona, escoltar atentament “El Cap” és prioritari, ja que les seves opinions i suggeriments permeten a la companyia d’adaptar-se amb més agilitat i encert als seus canvis. Per això, a més de les opinions rebudes a través dels seus punts de venda, la companyia compta amb el Servei d’Atenció al Client. A través del SAC es canalitzen les propostes que es reben, ja sigui directament en els supermercats, o bé a través del correu electrònic o del telèfon gratuït que la companyia ha destinat per a aquesta activitat.

Al llarg del 2009, les persones que integren la plantilla del SAC van rebre un total de 500.000 consultes. Per a Mercadona, tots aquests suggeriments, dubtes i inquietuds són un actiu fonamental, ja que permeten conèixer de primera mà les necessitats que els seus clients li plantegen i, conseqüentment, adaptars’hi amb l’objectiu de ser la companyia que els ofereixi les millors solucions mitjançant un assortiment eficient i una experiència de compra positiva.

Telèfon d’Atenció al Client 900 500 103
www.mercadona.es

Servei d'Atenció al Client

El 2009 les persones que integren la plantilla del SAC van rebre un total de 500.000 consultes.

QUALITAT, SEGURETAT ALIMENTÀRIA I NUTRICIÓ

Valors irrenunciables a Mercadona.

El 2009 la prioritat de Mercadona ha estat tornar a la senzillesa per rebaixar els preus apostant com sempre per la seguretat alimentària i la qualitat dels productes.

L’ assortiment de Mercadona es compon d’una oferta àmplia de productes els atributs fonamentals dels quals són, per aquest ordre, la seguretat alimentària i la qualitat. A més, la seva presència en els lineals està condicionada per altres tres aspectes, com són la resposta a les necessitats dels “Caps” o el servei que ofereixen, el preu i, en darrer terme, el benefici que aporten a la companyia i al proveïdor fabricant.

Garantir la màxima seguretat i qualitat del seu assortiment és, més que un objectiu, una obsessió per a Mercadona. Per això, la companyia disposa des de fa anys del seu propi Model d’Assegurament de la Qualitat, basat a més en els estàndards de qualitat més estrictes, en el qual s’ha avançat encara més durant aquests dotze mesos amb la definició del Pla de Control de Seguretat Alimentària per al 2009. L’execució d’aquest nou pla ha suposat un important esforç de control tant dels processos d’interproveïdors i proveïdors com dels processos interns.

En aquest context d’auditories de seguretat i qualitat, el 2009 els més de 100 fabricants interproveïdors de la companyia han passat per una exhaustiva avaluació dels seus processos duta a terme per l’equip de Qualitat propi de Mercadona, iniciativa que, a més, s’ha estès a més d’un centenar de proveïdors. Gràcies a aquesta acció, durant aquests dotze mesos els processos i els sistemes de qualitat de 250 fàbriques han estat auditats.

Paral•lelament, i com a requisit indispensable per al Model de Seguretat Alimentària de Mercadona, els més de 100 interproveïdors de la companyia han seguit treballant en el compliment de protocols en aquesta matèria, el que ha suposat l’obtenció o renovació de certificacions en les normes més reconegudes de Seguretat Alimentària, com ara la IFS v-5, les ISO 22.000 o 9.001 o les BRC. En aquest mateix context, els productes frescos i els seus proveïdors de carn de boví, xai, porc, pollastre, llet, peix, oli, fruita, verdura i ous, també han estat auditats per empreses externes acreditades, la traçabilitat de les quals, un cop més, es certifica fins a la granja o parcel•la.

L’esforç intern realitzat en matèria de Seguretat Alimentària també ha estat rellevant el 2009. Durant aquests dotze mesos s’han dut a terme nombrosos i diversos controls en els processos de transport; a més de la revisió de més de 170 rutes diferents i de tots els magatzems i botigues de la cadena, on a més de les auditories favorables de les Administracions Sanitàries, s’ha contrastat l’eficàcia dels sistemes d’autocontrol implantats, que es basen en l’Anàlisi de Perills i Punts de Control Crítics (APPCC), verificant que compleixen els requisits necessaris que permeten a la companyia d’oferir en els seus supermercats la millor garantia en matèria de Seguretat Alimentària i alhora implantar mesures correctores on la verificació realitzada ho exigeixi.

Un ampli assortiment apte per al col·lectiu celíac: 700 referències de productes sense gluten.

El 2009, Mercadona ha incrementat en 150 referències el seu assortiment sense gluten, totes elles incloses en el llistat d’aliments per a celíacs de FACE.

Una col·laboració estreta amb FACE.

Des de l’any 2000 Mercadona treballa conjuntament amb la Federació Espanyola d’Associacions de Celíacs (FACE). Mercadona vol agrair les múltiples mostres de reconeixement que FACE ha dedicat tant a la seva tasca com a la dels seus fabricants interproveïdors per disposar d’un assortiment ampli sense gluten. Aquest fet ens anima a col·laborar amb més força per continuar afegint valor al col·lectiu celíac.

Sistema de Gestió Nutricional

L’objectiu del Sistema de Gestió Nutricional de Mercadona és ser “prescriptors de les solucions necessàries perquè “El Cap” disposi de Productes Saludables amb la Màxima Qualitat Intrínseca i Seguretat”. Per això, la principal referència és la estratègia NAOS (Estratègia Nacional sobre Nutrició, Activitat Física i Prevenció de l’Obesitat), que Mercadona complementa amb diferents iniciatives al servei d’una màxima: la nutrició saludable, com la qualitat i la seguretat, “no ha de ser més cara”.

El compromís de transparència que Mercadona manté amb els seus “Caps” és total i això implica facilitar-los tota la informació rellevant del seu assortiment que la companyia pugui oferir en matèria nutricional. A l’efecte, el 2009 s’ha seguit avançant pel que fa a aquesta matèria en aspectes sensibles, com ara la identificació clara de la composició dels productes, informació que resulta d’especial importància per a aquells clients que pateixen alguna al•lèrgia o intolerància.

Gràcies al treball realitzat, s’han seguit eliminant tots els possibles al•lèrgens tant en els processos de fabricació com en la composició dels productes. Paral•lelament, convé destacar que en les etiquetes dels productes, quan és el cas, s’identifiquen perfectament tots aquests al•lèrgens, fins i tot si la seva presència es produeix exclusivament a nivell de traces.

Durant l’any 2009, Mercadona ha col•laborat activament amb diferents autoritats sanitàries o de Seguretat Alimentària en diverses Comunitats Autònomes i, a més, ha mantingut un contacte estret amb l’Agència de Seguretat Alimentària (AESAN).

En aquesta mateixa línia, també convé esmentar la presència activa mantinguda durant aquests dotze mesos en diferents fòrums de referència en aquesta matèria, com els comitès de Seguretat Alimentària de l’Associació Espanyola de Codificació Comercial (AECOC) i de l’Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoserveis i Supermercats (ASEDAS); així com la participació en la Societat Espanyola de Seguretat Alimentària (SESAL) o en l’Associació per a la Investigació d’Indústries Agroalimentàries (AINIA).

INNOVACIÓ TRANSVERSAL

Generar valor als 5 components.

Per a Mercadona la innovació és font de productivitat i eficiència i, per tant, recorre transversalment l’empresa. Aquest fet la converteix en un element diferenciador, els avenços de la qual només s’apliquen si afegeixen valor als cinc components de l’empresa.

Des d’aquest prisma, la companyia aposta per la I+D+doble i, actuant com a motor de creixement i com una eina que li permet d’oferir les millors solucions. Per això, es diferencien quatre tipus d’innovació diferents: de producte, de processos, de concepte i tecnològica. Tots aquests tipus d’innovació estan gestionats segons els paràmetres de la Qualitat Total i per al seu desenvolupament Mercadona compta amb la informació directa que li faciliten els seus “Caps” i amb el suport dels seus interproveïdors, en els departaments de qualitat dels quals treballen nombrosos tècnics experts en la matèria.

Innovació de producte

Disposar d’un assortiment eficient implica apostar per la innovació i invertir constantment en el desenvolupament dels productes. A Mercadona, aquest desenvolupament està directament relacionat amb la satisfacció de “El Cap” o, el que és el mateix, amb la exigència que la qualitat i servei que ofereixen responguin adequadament a les necessitats dels seus clients.

A Mercadona, la innovació no s’entén exclusivament com la incorporació de nous productes al seu assortiment. Tenint en compte que es mesura en funció del valor que aquesta aporta, per a la companyia la innovació és tot allò que respon a les necessitats dels seus clients i que els aporta solucions, la qual cosa implica iniciatives selectives, preus competitius, millora constant de la qualitat i creativitat en la comercialització.

La innovació, entesa com l’adaptació constant a les necessitats canviants dels clients, ha permès que el 2009 Mercadona reintroduís en els seus supermercats la fruita a granel o el pernil tallat. Però també que hagi inclòs en el seu assortiment la carn congelada (pollastre, vedella, porc i xai), quelcom que fins a aquest exercici només es trobava en els seus lineals de Canàries. D’altra banda, dintre de la innovació directament aplicada al llançament de nous productes, convé fer esment, per citar algun exemple, de la nova línia Bosque Verde de neteja de calçat. La qualitat i utilitat d’aquest producte és tan elevada que el 2009 es va fer mereixedor del Premi Nacional Liderpack i, addicionalment, fou escollit per representar Espanya en els WorldStars for Packaging. El premi ha reconegut la capacitat d’innovació i adaptació d’un producte de gran consum, amb una alta complexitat tècnica i de producció, que exigeix una perfecta integració entre disseny i enginyeria del producte.

Innovació de processos

Una de les palanques que permet a Mercadona d’aportar valor en el seu assortiment és la innovació dels processos, el que es concreta en una aposta per l’optimització dels recursos i la reducció de costs. D’aquesta manera, per exemple, el 2009 s’ha realitzat un important esforç, mitjançant diferents millores en els paletitzats o en els envasos, amb nous formats i embalatges o gramatges menors.

Al llarg d’aquests dotze mesos, els processos també s’han vist reforçats per altres iniciatives innovadores en matèria logística, com l’apropament de les fàbriques als blocs logístics, estratègia que, donats els seus resultats favorables, s’ha replicat també en el cas d’algunes granges.

DESCOBRIR I IMPLANTAR NOMÉS EL QUE AFEGEIX VALOR A “EL CAP”, ALGUNES DE LES ACCIONS REALITZADES:
Interproveïdor Conservas Escurís Fabricant marca Hacendado: Posar la tapa de plàstic i l’anella obrefàcil a la llauna de tonyina 1 kg.
Interproveïdor Ubesol - Maverick Fabricant marca Deliplus: Incloure tapa de plàstic a les tovalloletes desmaquilladores per a una millor conservació.
Interproveïdor Sovena Fabricant marca Hacendado: Incorporació de dosificador a l’ampolla d’oli d’oliva verge extra.
Interproveïdor SCA Hygiene Products Fabricant marca Deliplus: Nous bolquers per a bebès prematurs.
Interproveïdor SPB Fabricant marca Bosque Verde: Termosegellat protector a la boca de l’ampolla.
Interproveïdor Bynsa Fabricant marca Compy: Incloure tanca hermètica i nansa lateral en els sacs de menjar per a mascotes.

Innovació tecnològica

La tercera pota de la innovació de Mercadona, però no per això menys important, és la inversió en noves tecnologies. Conscients que aquesta palanca és fonamental en el desenvolupament de la companyia, el 2009 s’han realitzat importants avenços tecnològics, com ara la renovació del hardware i del software del Centre de Processament de Dades o la inversió de tres milions d’euros destinada als processos informàtics del nou magatzem de Villadangos del Páramo (Lleó).

Durant aquests dotze mesos, a més, Mercadona ha destinat importants recursos, fins a superar els set milions d’euros, a la renovació dels equips informàtics dels seus supermercats. Així mateix, el 2009 s’ha estandarditzat la implantació, iniciada el 2008, de l’escàner biòptic, que gràcies a la seva millor capacitat de lectura permet d’optimitzar el pas del producte per la línia de caixa. Addicionalment, en aquest període s’ha iniciat la renovació dels dispositius de lectura de targetes bancàries en les línees de caixa per tal d’adaptar-los als nous models que incorporen un xip, la qual cosa contribueix a millorar la seguretat d’aquesta opció de pagament.

Pel que fa al capítol de les iniciatives relacionades amb la innovació tecnològica, també s’ha d’esmentar el Portal e-factura, en què ja participa un important percentatge de proveïdors. Igualment, convé destacar les millores obtingudes en Accessibilitat Web, projecte llançat el 2008 i consolidat el 2009, que confirma el compromís per facilitar als seus “Caps” l’accés a la web de la companyia, independentment de la condició física i intel•lectual, de l’edat o de la necessitat d’ús de tecnologies adaptades. Aquest projecte, a més, permet que els clients afegeixin la seva signatura digital en els comunicats que envien a la companyia a través d’aquest canal.

Innovació de concepte

Per a Mercadona, la innovació de concepte aplicada als seus “Caps” té a veure amb la incorporació de tot allò que aporti valor a la seva experiència de compra.

Per aquesta raó, el seu exponent més evident és la Botiga per Ambients, que la companyia va posar en marxa l’any 2000 amb l’objectiu d’oferir als seus clients supermercats amb més amplitud, ambients més càlids i una distribució de l’assortiment més racional.

Aquesta iniciativa, orientada a optimitzar l’acte de compra dels “Caps” i, a més, a fer-lo més agradable, s’ha mantingut al 2009, exercici que s’ha tancat amb un total de 1.184 Botigues per Ambients.

Supermercats 2009.

1.264: 74 obertures i 20 tancaments.

24 botigues reformades.

1.184 Botigues per Ambients.

BOTIGA PER AMBIENTS. UN MODEL DE BOTIGA ECOEFICIENT.
Invertir en innovació per satisfer els 5 components de la companyia.
Una sala de vendes de 1.500 m2 aproximadament

SALA DE VENDES:

PORTES AUTOMÀTIQUES, per separar la zona climatitzada (sala de vendes), de la zona sense climatitzar (altres dependències).
Estalvi energètic
TERRA I SOSTRE DE COLOR CLAR, produeix la sensació d’espai més gran.
IL·LUMINACIÓ: Una llum clara i molt dirigida proporciona una millor visió de les seccions y dels productes, menys consum i una major efi ciència energètica.
MOBILIARI MÉS BAIX, possibilitar un camp de visió més gran fent l’acte de compra més còmode.
PASSADISSOS AMPLES, que permeten als clients més mobilitat.
L’objectiu és que puguin passar fi ns a tres carretons a la vegada.
SOSTRES MÉS BAIXOS, per optimitzar la climatització del local, estalvi energètic.
SECCIONS IDENTIFICADES PER COLORS, depenent de la secció, els colors varien per a una millor identificació per part del client.
Gris clar, per a la perfumeria; groc, per als productes lactis; vermell, per a les carns; verd, per a la fruita i l’hortalissa; blau, per a la peixateria; etc.

DEPENDÈNCIES DEL PERSONAL: Més amplitud i comoditat.
SALES DE DESCANS: Dotades de més serveis.
VESTUARIS: Zones més àmplies i taquilles individuals.
SALES DE FORMACIÓ.

MAGATZEM: Més amplitud i espai millor defi nit.

PÀRQUING: Places còmodes amb carrers de circulació més amplis.

ESCOMBRARIES: Habitació d’escombraries aïllada i tancada per respectar el medi ambient urbà i no molestar els veïns.

El Treballador
SATISFACCIÓ DELS TREBALLADORS/ES

Un compromís basat en l’estabilitat, la formació, la conciliació, la promoció i la retribució.

Dos van ser els compromisos amb què Mercadona va finalitzar l’exercici 2009: d’una banda, mantenir l’ocupació, i d’altra banda, crear 500 nous llocs de treball, aconseguint una plantilla de 62.000 persones, totes i cadascuna d’elles altament compromeses amb el projecte i l’evolució de la companyia.

De fet, gràcies al seu elevat grau de compromís i al seu esforç diari, Mercadona ha pogut, al llarg d’aquests dotze mesos, complir l’objectiu marcat i realinear-se amb el seu Model de Qualitat Total, quelcom que ha aconseguit, a més, amb una gran efectivitat i productivitat.

Formació i promoció interna

Per a Mercadona la inversió en la formació dels treballadors i treballadores és la més rentable. Per aquest motiu, el seu departament de Recursos Humans destina importants esforços a potenciar el talent de la seva plantilla, convençut que el creixement de la companyia només és possible a través del seu enriquiment personal i professional. El 2009, aquest esforç s’ha traduït en una inversió de més de 38 milions d’euros, 609 de mitjana per persona. Gràcies a això, la plantilla de la companyia s’ha beneficiat de més de 1,4 milions d’hores de formació, realitzades durant l’horari laboral.

A fi de fomentar aquest creixement, Mercadona aposta des de fa anys per la formació contínua a través de mòduls específics que potencien les habilitats i capacitats de tot el personal en el seus respectius llocs de treball. Gràcies a això, la companyia compta amb una plantilla altament qualificada, productiva i competitiva, els esforços de la qual, individuals i conjunts, van encaminats a satisfer “El Cap” prescrivint la millor solució a la seva necessitat.

El compromís que Mercadona manté amb el creixement professional de les persones que composen la seva plantilla es reflecteix en la projecció laboral d’aquesta, ja que la totalitat dels seus càrrecs directius ha aconseguit aquests llocs de responsabilitat des de la promoció interna.

El 2009, l’aposta per la formació i el desenvolupament dels treballadors i treballadores ha permès que, gràcies als seus mèrits laborals, un total de 793 persones hagin aconseguit llocs de treball de major responsabilitat.

62.000 persones altament compromeses amb el Projecte Mercadona.

Aposta per la formació.

1,4 milions d’hores de formació.

25 accions formatives diferents.

38 milions d’euros invertits en formació.

609 euros de mitjana per treballador/a.

793 persones de la plantilla promocionades.

Mòduls de formació:

Formació en Lideratge: El 2009, 480 persones del quadre directiu de la companyia han millorat les seves aptituds en aquesta matèria i en el mòdul formatiu s’han introduït casos pràctics.

Carnet Homologat: Durant aquests dotze mesos s’ha ampliat a nous col•lectius professionals dins del departament de botigues, amb l’objectiu de garantir la formació que necessita el personal laboral per a l’exercici perfecte de les seves responsabilitats abans d’incorporar-se als seus llocs de treball.

Formació Pràctica de Directius en les Botigues: S’ha prolongat la duració d’aquest mòdul de formació per dotar-lo d’una millor preparació en la gestió i direcció dels supermercats.

Formació en Prescripció: S’ha triplicat el nombre d’accions formatives i s’han incorporat mòduls relacionats amb els nous models i estratègies de venda posats en marxa per la companyia. S’ha acabat d’implantar el Nou Model de Venda de Prescripció i la Nova Comanda en les seccions de Fruita i Verdura, Carn i Forn. S’ha combinat la formació a l’aula amb un nou model de formació a les botigues.

Formació en Informàtica: S’han potenciat les habilitats dels treballadors i treballadores en l’ús i maneig d’aquesta eina. S’han abordat mòduls formatius específicament dirigits al personal de coordinació de projectes, analistes i personal de les àrees de disseny i programació, amb l’objectiu d’actualitzar les tecnologies i sincronitzar els projectes amb els proveïdors.

Formació en Anglès: S’han introduït millores en aquest mòdul formatiu, amb plans personalitzats que permeten que l’aprenentatge d’aquest idioma sigui més ràpid i eficaç.

NOU CONVENI COL•LECTU I PLA D’IGUALTAT: Al desembre de 2009 Mercadona va signar amb la representació sindical de la Unió General de Treballadors (UGT), de Comissions Obreres (CCOO) i del Sindicat Independent (SI), el nou Conveni d’Empresa i el Pla d’Igualtat, en vigor des de l’1 de gener i durant els propers quatre anys.

Compromisos de Mercadona:
Aposta per una feina estable i, addicionalment, la creació de 1.000 nous llocs de treball, tots amb contracte fix, durant aquest període.
Millora del poder adquisitiu de tota la seva plantilla. Es garanteix l’IPC real més un increment, el qual oscil•larà entre el 0,5% i el 2,4% en funció del grup professional al qual pertany cada persona treballadora.
Es continuarà promovent la igualtat efectiva entre homes i dones, i per aconseguir-ho: Es crea la figura de l’Agent d’Igualtat, el qual assessorarà l’organització en aquesta matèria, es posaran en marxa campanyes informatives i de sensibilització sobre la importància de la corresponsabilitat i la igualtat d’obligacions en el repartiment de tasques.

Conciliació de la vida familiar i laboral

La conciliació de la vida familiar i laboral de les persones que desenvolupen la seva activitat professional a Mercadona ocupa un lloc prioritari dins el Model de Qualitat Total, que fa anys que ha comprovat que quants més esforços es destinen a millorar la qualitat de vida de la plantilla, majors són els retorns que s’obtenen d’aquesta.

Per aquest motiu, el 2009 s’ha continuat avançant en aquesta matèria amb iniciatives concretes, com el nou ventall d’horaris de feina per al personal amb reducció de jornada per cuidar els seus fills/es menors de 8 anys; se’ls ofereix una major flexibilitat d’organització amb 86 combinacions de jornada diferents, davant les 7 de 2008; o l’ampliació de la Plantilla Estàndard (horaris homogenis anuals), de la qual, des d’aquest exercici, també pot beneficiar-se el personal laboral del departament de Logística.

Durant el 2009, un total de 3.927 dones han optat per allargar en 30 dies els quatre mesos de baixa maternal establerts legalment, acollint-se d’aquesta manera a una iniciativa que Mercadona va posar en marxa el 2005. A més, el 9,42% de les treballadores de la companyia van decidir de ser mares, percentatge que supera en 5 punts la mitjana espanyola i que demostra que l’estabilitat i el recolzament a la conciliació de la vida familiar i professional de la plantilla són una realitat a Mercadona.

Totes aquestes iniciatives s’afegeixen al conjunt de mesures amb les quals des de fa anys Mercadona intenta afavorir la conciliació personal i laboral, apostant pel treball de qualitat per tal de dignificar el lloc de feina en el sector de la distribució.

Malgrat l’esforç que es realitza, la companyia és conscient que encara queda molt per millorar en aquest àmbit per aconseguir la seva meta, ser l’empresa que millor tracta els seus treballadors i treballadores i que per tant vulguin desenvolupar tota la seva vida professional a Mercadona.

CONCILIACIÓ FAMÍLIA-FEINA.

Mesures posades en marxa per la companyia:
ESTABILITAT LABORAL, contractes indefinits.
DIGNIFICACIÓ DEL LLOC DE TREBALL, no obrir els supermercats els diumenges.
HOMOGENEÏTAT D’HORARIS I MILLOR PLANIFICACIÓ PERSONAL, Plantilla Estàndard.
FLEXIBILITAT I TRANQUIL•LITAT, guarderies en alguns blocs logístics.
MÉS TEMPS AMB ELS SEUS BEBÈS, cinquè mes de baixa maternal.
REDUCCIÓ DE DESPLAÇAMENTS INNECESSARIS, treballar a prop de casa seva.

POLÍTICA RETRIBUTIVA

Principi d’Equitat: a igual responsabilitat, mateix sou per als nostres treballadors i treballadores.

La política retributiva de Mercadona es regeix, des de 1997, pel Principi d’Equitat: “a igual responsabilitat, mateix sou”. Però a més, es fonamenta sobre la justícia i la coherència, dos conceptes que permeten recompensar degudament els compromisos que a diari assumeixen els treballadors i treballadores i la implicació que, des de fa anys, ha convertit els recursos humans de la companyia en els millors de la distribució.

A més de l’estabilitat que confereix a les 62.000 persones que treballen a Mercadona els seus contractes fixos, la motivació del conjunt de la plantilla es veu també recompensada amb uns salaris per sobre de la mitjana del sector, com correspon, per altra banda, a uns recursos humans la productivitat i eficàcia dels quals també es troben per sobre del sector.

Mercadona, a més, dóna incentius a l’esforç del seu personal a través de les polítiques de retribució variable, iniciativa que permet consolidar la implicació individual en el projecte conjunt. Al 2009, i després de la consecució de l’objectiu de realinear la companyia amb el seu Model de Qualitat Total, aconseguit gràcies a l’especial motivació i implicació del conjunt de la plantilla, la companyia ha decidit destinar a la prima per objectius més de 200 milions d’euros. Aquesta quantitat serà efectiva el proper mes de març i es repartirà entre totes aquelles persones amb més d’un any d’antiguitat a Mercadona i la implicació dels quals no només hagi permès d’aconseguir les metes generals de la companyia, sinó també complir els objectius específicament marcats per a cada lloc de treball.

SALUT I SEGURETAT EN LA FEINA

15 milions d’euros invertits en prevenció.

La salut i seguretat del conjunt de la seva plantilla són una responsabilitat per a Mercadona i un dels pilars del seu Model de Qualitat Total. Per això, al llarg de l’any 2009 s’ha realitzat un esforç important, que s’ha dirigit especialment a allò que Mercadona considera com a millor inversió en aquesta matèria: la inversió en prevenció, més de 15 milions d’euros el 2009, com a factor fonamental en la protecció de la salut dels treballadors i treballadores de la companyia.

Al llarg d’aquests dotze mesos, com Mercadona té per norma, s’han avaluat i estandarditzat sota criteris de seguretat i ergonomia tots els llocs de treball i s’ha dut a terme una important tasca informativa i formativa. Concretament, i a més dels mòduls informatius de caràcter general, s’ha treballat per a la difusió en la plantilla de diferents mètodes preventius específics, com per exemple el Mètode Ergonòmic de Preparació de Palets a Mà en els blocs logístics, el Mètode de Treball en Altura per al personal laboral dels blocs logístics de Ciempozuelos i Villadangos del Páramo, o el Mètode de Manipulació de Càrregues i Conducció de Carretons Elèctrics i Transpalets destinat a les àrees de supermercats i logística. De la mateixa manera, per a garantir la seguretat en alguns llocs de treball concrets a través de la formació preventiva, s’han impartit cursos específics, com el d’Emergència en Casos de Fuites, els destinats a les persones responsables dels Equips d’Emergència i al personal dels Equips d’Evacuació i Intervenció dels blocs logístics o el desenvolupat per al de Neteja i Obra.

A més de la millora contínua de les condicions dels llocs de treball, els esforços en prevenció també han estat intensius en els mètodes de producció, amb la incorporació d’importants millores a les màquines i instal•lacions al llarg de l’any 2009. Així, per exemple, s’han implantat proteccions laterals a tots els transpalets amb plataforma dels blocs logístics; s’ha instal•lat un nou model de despaletitzadores automàtiques a Villadangos del Páramo, amb, a més, menors nivells de soroll; s’ha automatitzat la manipulació manual de càrregues en els blocs logístics; i s’han reformat botigues i magatzems per tal d’aplicar millores ergonòmiques als elevadors, plataformes elevadores, rampes…

Per protegir la salut de les persones que conformen la seva plantilla, Mercadona compta amb un equip mèdic compost per 74 professionals, i amb 16 tècnics de nivell superior especialitzats en serveis de prevenció. Tots han treballat proactivament no només en el desenvolupament i l’aplicació d’aquests cursos i millores específiques. També ho han fet en la prevenció de riscos en el desenvolupament de les tasques habituals de la companyia, la qual cosa implica la recerca constant d’incidents, l’avaluació periòdica de riscos, la inspecció tècnica de seguretat de maquinària i instal•lacions, el control higiènic constant, els reconeixements mèdics periòdics o el control dels treballadors i treballadores especialment sensibles. Així mateix, la feina del Servei de Prevenció ha incidit en la posada en marxa de campanyes de caràcter general per a fomentar hàbits saludables a través de la dieta, l’exercici o la reducció del tabaquisme.

Per a la feina duta a terme el 2009 per la companyia en matèria de salut i seguretat a la feina, el Servei de Prevenció de Mercadona ha comptat amb el recolzament i la col•laboració de les Mútues proveïdores: FREMAP, UMIVALE, ASEPEYO, Mutua de Accidentes de Canarias (MAC), Mutua BALEAR, Mutua de Accidentes de Zaragoza (MAZ), IBERMUTUAMUR i Mutua MONTAÑESA. Així mateix, al llarg d’aquest període s’ha treballat en l’intercanvi de coneixements amb els Serveis de Prevenció dels principals proveïdors, la qual cosa sens dubte és un punt important de millora contínua per a la companyia en aquesta matèria.

El Proveïdor
EL PROVEÏDOR: UN COMPROMÍS MUTU

Una relació basada en l’estabilitat i la innovació per crear desenvolupament i riqueza.

En el Model de Qualitat Total de Mercadona, la figura de l’Interproveïdor té un paper fonamental. La relació que amb ell es manté està basada en la confiança, l’estabilitat, el treball constant i el compromís conjunt, i permet de seguir avançant vers un objectiu comú: satisfer les necessitats de “El Cap” amb un assortiment eficient, amb la millor relació qualitat-preu del mercat i suprimint tot allò que no aporti valor.

Aquest paper ha estat també clau l’any 2009, en què tots els esforços conjunts s’han centrat en tornar cap a la senzillesa. Aquesta meta s’ha aconseguit, en bona mesura, gràcies a la tasca realitzada per totes i cadascuna de les més de 100 empreses interproveïdores, altament involucrades en el Projecte Mercadona i igualment compromeses amb la Missió i els valors de la companyia.

La figura de l’Interproveïdor, fabricants de les marques Hacendado, Bosque Verde, Deliplus i Compy, està actualment consolidada a la companyia després d’haver contrastat, any rere any, que contribueix a la consecució dels objectius. Però a més, al llarg d’aquest temps, aquest model de relació edificant i estable també ha tingut especial transcendència des del punt de vista socioeconòmic. De fet, el creixement experimentat per les empreses interproveïdores es tradueix directament en generació de riquesa i llocs de treballs en aquelles zones en què desenvolupen la seva activitat, essent notable el seu impacte en l’economia productiva del país.

El 2009, els fabricants interproveïdors de la companyia van realitzar una inversió que va arribar als 500 milions d’euros. Però, a més a més, gràcies a la seva activitat, que s’ha seguit vertebrant per tota la geografia nacional, es van crear 1.100 nous llocs de treball directe, que van elevar la seva plantilla conjunta fins als 40.000 treballadors. A tot això s’ha de sumar l’activitat indirecta generada al llarg d’aquests dotze mesos, la qual cosa ha implicat mantenir relacions comercials per part de les empreses interproveïdores amb més de 8.500 PIMES, amb la rellevància en la creació de riquesa i llocs de feina que això genera. Totes aquestes dades posen de manifest que el model d’Interproveïdor de Mercadona és un model solidari amb tota la cadena de valor.

Impacte dels Interproveïdors en l’economia el 2009:

500 milions d’euros invertits

1.100 nous llocs de treball

8.500 PIMES col·laboradores

Assegurant preus estables

La tranquil•litat és bàsica perquè els proveïdors puguin centrar-se en garantir la seguretat i qualitat dels seus productes. Així ho entén Mercadona, motiu pel qual aposta per les relacions estables. Per a generar vincles estrets i fomentar l’alineament conjunt per a satisfer “El Cap”, Mercadona fa “contractes per a tota la vida” amb les empreses interproveïdores, garantia que permet planificar el seu creixement racionalment gràcies a aquest model de cooperació mútua.

El compromís de la companyia és més gran, encara, amb els seus proveïdors de fruita i hortalissa. De fet, els alts estàndards de seguretat i qualitat exigits, que es concreten amb estrictes controls des del mateix moment en què es prepara la terra pel seu cultiu fins que el producte arriba al consumidor, tenen com a contrapartida, per als agricultors, la garantia per part de Mercadona del pagament d’un preu estable per cada quilogram de fruita i hortalissa, per la qual cosa les incidències s’amortitzen.

Aquesta particular forma d’entendre la relació amb els seus proveïdors està basada en la solidaritat i en la transparència, dos valors que la Asociación Valenciana de Consumidores y Usuarios (AVACU) ha destacat d’entre les conclusions d’un estudi realitzat el 2009 sobre les diferències de preu en origen i destí. L’esmentat estudi, que es va centrar en cinc productes agroalimentaris concrets (la síndria sense llavor, el raïm de taula, el tomàquet per a amanida, la taronja de suc i el pebrot per a fregir), va posar també de manifest que els proveïdors d’aquests productes valoren molt positivament la relació que mantenen amb Mercadona, especialment en tot allò relacionat amb les motivacions contractuals i les formes de pagament, que els permet “planificar la feina futura sense importants sobresalts”. Un altre dels punts destacats per l’informe d’AVACU és que “Mercadona, com a tal, no pot tenir marges comercials que puguin posar en risc els proveïdors analitzats”, de la mateixa manera que els exhaustius controls exigits a aquests proveïdors tampoc no posen en risc la seguretat i qualitat alimentària dels seus productes.

TRAÇABILITAT DELS PRODUCTES DES DEL SEU ORIGEN A MERCADONA:

El 2009, Mercadona i els seus proveïdors de fruita i hortalissa han fet una passa més endavant en la transparència de l’origen dels seus productes. Per això, han encarregat a l’auditor extern Norma Agrícola, entitat de certificació especialitzada en el sector agroalimentari i acreditada per ENAC, que certifiqui la traçabilitat del producte des del seu origen.

Els treballs realitzats per aquesta empresa han confirmat que l’activitat de Mercadona és sostenible i responsable amb el sector agrari espanyol, ja que el 85% del volum total de fruita i hortalissa venut en aquest exercici per la companyia té el seu origen a Espanya, davant del 15% restant, que s’importa exclusivament per motius d’estacionalitat o bé, perquè l’especificitat del producte fa que hi hagi carència en el mercat domèstic.

Reunió Anual d’Interproveïdors de Mercadona

Durant els darrers dotze mesos es mantingueren dues reunions d’interproveïdors, una al juny i l’altra al gener, totes dues celebrades a València. En elles es va treballar conjuntament per a unificar criteris i esforços amb l’objectiu de, entre tots, realinear Mercadona amb el seu Model de Qualitat Total.

La reunió celebrada al gener del 2010, la dotzena, va servir de fermall a la feina conjunta duta a terme durant els darrers mesos entre Mercadona i els seus interproveïdors. En el decurs d’aquesta trobada es van analitzar i valorar les iniciatives encetades, totes elles dirigides a fer només allò que afegeix valor a “El Cap”.

En aquesta Reunió Anual també es va reforçar el compromís per part de tots de seguir apostant per la innovació transversal per a afegir valor als cinc components de la companyia. Per aquest motiu, els Premis Sorolla Innovació 2009 es van atorgar, de forma genèrica i exemplar, a tots els interproveïdors per l’esforç realitzat en aquests mesos per tal de reduir tots els costos que no afegeixen valor als cinc components i incorporar, pel contrari, tot allò que “El Cap” estigui disposat a pagar.

BLOCS LOGÍSTICS

Una xarxa de 620.000 metres quadrats per abastar diàriament 1.264 supermercats.

Mercadona disposa d’una xarxa logística de 620.000 metres quadrats de l’eficiència de la qual depèn l’abastament puntual de tots els supermercats que formen part de la companyia, 1.264 al tancament de 2009.

Al igual que en la resta dels departaments de l’empresa, una part important dels esforços realitzats durant l’exercici en aquesta àrea s’ha orientat a reduir l’impacte del transport en els preus dels productes o, com s’entén a Mercadona, a “transportar més amb menys recursos” i ser cada vegada més “invisibles” per a l’entorn.

Per a garantir l’eficàcia i optimització de la xarxa logística, la companyia té compromeses per als propers anys inversions superiors als 600 milions d’euros en aquesta àrea, fonamentalment destinades a la construcció de noves instal•lacions i a la reforma i millora d’algunes existents. Un clar exemple de l’esforç realitzat el 2009 és la continuació de les obres del bloc logístic de Villadangos del Páramo, que es finalitzarà el 2011. La inversió total en aquest bloc, que es convertirà en el novè de la companyia, serà de 200 milions d’euros, i la seva posada en marxa suposarà la creació de 400 llocs de treball fix.

Així mateix, al llarg d’aquests dotze mesos també s’ha de destacar l’inici de les obres del seu desè bloc logístic, situat a la granadina localitat de Guadix, que està previst d’inaugurar el 2013 i suposarà una inversió de 180 milions d’euros. Aquest futur magatzem intel•ligent també generarà 200 llocs de treball fix directes i la seva activitat servirà per a abastar 200 supermercats de les províncies de Granada, Almeria, Jaén i Múrcia.

Tant el bloc logístic de Villadangos del Páramo com el de Guadix replicaran el model de magatzem intel•ligent de Ciempozuelos (Madrid), aposta pionera de Mercadona que contribueix a generar llocs de treball dignes i atractius en els seus magatzems, perquè eliminen completament qualsevol manipulació i sobreesforç dels treballadors i contribueixen a prevenir i reduir el risc d’accidents laborals, essent cada cop més productius.

Abrera, una inversió de 360 milions d’euros per al que serà l’onzè bloc logístic de la companyia: Al desembre de 2009 Mercadona va signar amb l’Ajuntament d’Abrera (Barcelona) un conveni per a la construcció d’un nou bloc logístic.
La nova plataforma tindrà una superfície edificada de 100.000 m2 sobre una parcel•la de 200.000 m2.
La inversió total, un cop inaugurada el 2014, serà de 360 milions d’euros.
En les tasques de construcció hi participaran 150 PIMES i 600 treballadors.
Tindrà capacitat per a abastar 250 supermercats.

Blocs logístics:

620.000 metres quadrats destinats a garantir la cadena de subministrament de la companyia

BLOCS LOGÍSTICS en funcionament: RIBA-ROJA DEL TÚRIA – Valencia, ANTEQUERA – Málaga, SANT SADURNÍ D’ANOIA – Barcelona, SAN ISIDRO – Alacant, HUÉVAR – Sevilla, GRANADILLA DE ABONA – Tenerife, CIEMPOZUELOS – Madrid, INGENIO - Gran Canaria.

BLOCS LOGÍSTICS en projecte/construcció: VILLADANGOS DEL PÁRAMO – Lleó, GUADIX – Granada, ABRERA – Barcelona, PLA-ZA – Zaragoza.

MAGATZEM SATÈL·LIT: MERCAPALMA - Palma de Mallorca, HOSPITAL DE ÓRBIGO – Lleó.

La Societat
UNA ACTITUD TRANSPARENT

Fomentar valors com la participació, la productivitat social, el desenvolupament i el respecte ambiental formen part del nostre compromís.

Per tal de satisfer el quart component de l’empresa, La Societat, és necessari mantenir una actitud transparent, oberta i dialogant. Entendre que aquesta responsabilitat és inherent a la companyia i fer que la plantilla i les empreses proveïdores en siguin conscients permet d’avançar conjuntament amb aquest compromís, en el qual l’única meta per a prosperar és la de la millora constant.

Gràcies a aquesta tenacitat de seguir avançant i progressant en la seva relació amb La Societat, durant l’any 2009 Mercadona ha escalat 18 llocs, fins a situarse com la novena empresa del món millor valorada en reputació corporativa segons la classificació del prestigiós Reputation Institute de Nova York, lloc des del qual es converteix, paral•lelament, en la més valorada d’Espanya. La Qualitat Total també ha tingut el seu reflex en la valoració obtinguda per la companyia per la consultora Interbrand, la classificació bianual de la qual situa Mercadona entre les marques d’Espanya més valorades de tots els sectors.

Tots aquests reconeixements demostren que La Societat valora les decisions preses per la companyia. Així mateix, serveixen perquè Mercadona sigui conscient de la necessitat, com ha fet fins ara, de mantenir un contacte estret amb el seu entorn. De fet, només des de la proximitat i l’empatia es pot continuar desenvolupant un model de comerç urbà de proximitat com el de Mercadona, el qual aposta per millorar de forma sostenible el seu impacte en l’economia, a través de la creació de valor i de la generació de riquesa i ocupació.

DESENVOLUPAMENT DE L’ENTORN COMERCIAL I LOCAL

Contribució al desenvolupament de l’entorn en el qual es troben el seus supermercats.

Mercadona contribueix al desenvolupament de La Societat i la conseqüència més directa de l’activitat dels seus supermercats és la dinamització del comerç urbà en els barris on és present. La companyia no només creu que la convivència de les seves botigues amb diferents formats comercials tradicionals és enriquidora, sinó que fomenta el seu desenvolupament i manteniment amb iniciatives concretes amb un exponent molt clar: la presència als Mercats Municipals.

Els fets també avalen l’aportació de Mercadona, any rere any, al desenvolupament de La Societat. El 2009, juntament amb els seus interproveïdors, la inversió total realitzada va superar els 1.100 milions d’euros, amb una creació conjunta d’ocupació de més de 1.600 llocs de treball. A aquesta contribució s’ha d’afegir la que també duen a terme les 8.500 PIMES amb les quals col•laboren els proveïdors de l’empresa.

Tot això permet a Mercadona de mantenir el seu compromís constant amb la vertebració de l’activitat productiva per tota la geografia nacional i, juntament amb els seus interproveïdors, desenvolupar una indústria agroalimentària competitiva i eficient que destaca per la qualitat i seguretat dels seus productes.

També entre les dades i xifres assolides el 2009 cal esmentar la creació d’ocupació, que tant per la quantitat, 500 nous llocs de treball que eleven el total de la plantilla a 62.000, com per la seva qualitat, tots amb contracte fix, significa una clara aportació de Mercadona a La Societat.

Així mateix, la companyia novament ha incrementat la seva aportació al Producte Interior Brut (PIB) espanyol, que incideix directament en el desenvolupament i creixement de La Societat, ja que al tancament de 2009 ha assolit els 2.662 milions d’euros per aquest concepte. El conjunt d’aquestes dades posa de manifest la contribució de Mercadona i de les seves empreses interproveïdores a la generació de valor, fins i tot en contextos econòmics adversos com l’actual, i la seva aposta pel creixement sostenible.

Mercadona i els seus fabricants interproveïdors compten amb una plantilla conjunta de 102.000 persones i treballen amb més de 11.000 empreses i PIMES a Espanya.

Impacte de la seva activitat el 2009.

Vertebració de l’activitat productiva per tota la geografia nacional: construcció de més de 25 fàbriques i 28 línies de producció.

1.100 milions d’euros d’inversió.

1.600 nous llocs de treball.

APOSTA PER LA CONVIVÈNCIA AMB ELS MERCATS TRADICIONALS:

Des de l’any 2001, en què es va posar en marxa la primera experiència d’aquest estil al Mercat de Sant Salvador, a Vilafranca del Penedès (Barcelona), la presència i convivència de Mercadona amb aquest format de comerç tradicional no ha deixat de créixer. Actualment la companyia té 17 botigues situades en aquests entorns. En total, es comparteix amb més de 1.000 comerciants la il•lusió per recuperar les formes tradicionals de comerç, per a la qual cosa projecta a mitjà termini inaugurar 6 botigues més també a Mercats Municipals.

Presència Mercadona als Mercats Municipals:
Mercat Sant Salvador (Vilafranca del Penedès - Barcelona).
Mercat de l’Olivar (Palma de Mallorca).
Mercat de Fort Pienc (Barcelona).
Mercat de Salt (Salt - Girona).
Mercat Onze de Setembre (Barberà del Vallès - Barcelona).
Mercado As Travesas (Vigo).
Mercat de la Unió (Barcelona).
Mercado de Santa María de la Cabeza (Madrid).
Mercado de Puente de Vallecas (Madrid).
Mercado Municipal de Benidorm (Benidorm - Alacant).
Mercat de Ripollet (Ripollet - Barcelona).
Mercado de San Enrique (Madrid).
Mercat Municipal Castellar (Castellar del Vallès - Barcelona).
Mercat d’Abrera (Abrera - Barcelona).
Mercat de Sitges (Sitges - Barcelona).
Mercado de Orcasitas (Madrid).
Mercat Los Filtros (Manises - València).

En projecte:
Mercat Cobert (Inca - Illes Balears).
Mercat de Montcada (Montcada - València).
Mercat del Fondo (Santa Coloma de Gramenet - Barcelona).
Mercat de Cap Pont (Lleida).
Mercat de Les Roquetes (Sant Pere de Ribes - Barcelona).
Mercat de Canet de Mar (Canet de Mar - Barcelona).

UN FORT COMPROMÍS SOCIAL

Una relació caracteritzada per la responsabilitat i la transparencia.

Mercadona manté amb La Societat una relació que es caracteritza per la proximitat, cosa que només és possible a través d’un exercici constant de responsabilitat i transparència. Amb aquesta actitud es comparteixen les inquietuds dels diferents agents socials, a la vegada que, mitjançant els diferents canals i iniciatives, s’expliquen amb detall la Missió i els valors empresarials de la companyia.

Mostra d’això són els diferents fòrums en què els directius de l’empresa han participat, que sens dubte han permès d’estrènyer els seus vincles amb La Societat i aprofundir en els avenços assolits en matèria de responsabilitat social corporativa.

També són un clar exemple les diferents iniciatives dutes a terme per la companyia per tal d’apropar els seu model de gestió a les Administracions, com la visita de la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, al bloc logístic de Ciempozuelos (Madrid). En aquest context de cooperació amb les Administracions, en aquests dotze mesos la companyia s’ha implicat en diferents projectes promoguts per algunes d’elles per enfortir el desenvolupament del sector agroalimentari, amb la contribució que això suposa al desenvolupament i creixement de La Societat.

Mercadona ha reforçat la seva relació de proximitat i diàleg en tots els àmbits de La Societat, amb la qual, per exemple, ha continuat col•laborant a través del món científic, amb la seva participació activa en diverses institucions acadèmiques i universitats. En aquest marc, cal destacar que per a la companyia ha suposat un incentiu el fet que el 2009 el Club de Gestores de Innovación y Tecnología de COTEC decidís de celebrar la seva darrera reunió periòdica al bloc logístic de Ciempozuelos, perquè suposa un recolzament a l’aposta de Mercadona per la I+D+doble i com a motor de creixement empresarial i, conseqüentment, de La Societat.

Durant l’any 2009 Mercadona ha seguit fomentant les relacions que tradicionalment manté en l’àmbit de la docència, i que han propiciat que més de 3.000 estudiants de formació professional i universitaris visitessin algunes de les seves instal•lacions. Aquestes trobades són una oportunitat per donar a conèixer la relació que la companyia manté amb els cinc components de l’empresa i, escoltant i compartint els seus suggeriments i dubtes, continuar avançant en les bones pràctiques empresarials.

També durant aquest any, Mercadona ha reeditat la seva participació en el Programa Empresa Parlamentarios organitzat pel Círculo de Empresarios, que ha apropat nombrosos polítics i parlamentaris al funcionament de la companyia, que ha pogut explicar-los directament els reptes als quals s’enfronta el sector i la particular forma que Mercadona té d’entendre la distribució.

La tasca de diàleg social realitzada el 2009 a través de totes aquestes iniciatives ha permès de coordinar millor tots els esforços interns, impuls necessari per a seguir creant les condicions que afavoreixen el creixement conjunt de Mercadona i de La Societat.

A més, l’esforç que diàriament realitzen les 62.000 persones que han convertit el Projecte Mercadona en una realitat responsable ha estat reconegut el 2009 amb l’obtenció de diversos guardons, com per exemple el que el passat mes de març va concedir l’ajuntament de Getafe a la companyia per la seva conducta “exemplar” i per la consolidació d’un “model empresarial que fomenta mesures de conciliació i estabilitat”. Una altra de les distincions aconseguides durant el 2009 ha estat l’atorgada per la Casa de la Mujer de l’ajuntament de Saragossa, en aquest cas com a reconeixement de les bones pràctiques empresarials dutes a terme en matèria d’inserció laboral de la dona.

Amb la importància que tots aquests premis tenen, i pel fet de ser reconeixements públics que confirmen que la Qualitat Total de Mercadona és un model de creixement socialment responsable i pel qual, per tant, s’ha de continuar apostant, cal fer menció, per l’especial significat que té per a la companyia, el Premi Príncep Felip 2009 a l’Excel•lència Empresarial amb què el president de Mercadona ha estat distingit. Aquest reconeixement, que el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç ha concedit a Juan Roig per la seva trajectòria empresarial a títol individual, acredita especialment, a través de la unanimitat del seu jurat, el caràcter emprenedor, innovador i pioner de Mercadona en l’aplicació de “bones pràctiques en recursos humans i responsabilitat social corporativa”.

A més, la responsabilitat que comporta haver estat el primer premiat amb aquest guardó de nova creació obliga a continuar treballant amb la mateixa dedicació, esforç i humilitat, ja que Mercadona és conscient que encara són molts els reptes i metes que ha d’aconseguir en la seva relació amb La Societat.

PREMIS PRÍNCEP FELIP 2009: En el decurs de l’acte de lliurament d’aquests premis, el president del Gran Jurat, José Ángel Sánchez Asiaín, va destacar Juan Roig com a “exemple de comportament personal i professional per a altres empresaris, i referència per a joves i emprenedors”. Va afegir que això ha provocat que “Mercadona sigui el model d’empresa que és avui, innovant i cercant sempre la competitivitat”. Per la seva part, el president de Mercadona va voler subratllar que “els Premis Príncep Felip són un reconeixement a tots els empresaris espanyols que hem escollit ser emprenedors per a, juntament amb els treballadors de les nostres empreses, contribuir al benestar de la nostra societat a través de la creació de riquesa i ocupació”.

RELACIÓ AMB L’ENTORN: ELS NOSTRES VEÏNS

L’objectiu de Mercadona és mantenir una relació molt estreta amb els seus veïns. Fa molts anys que la companyia és conscient del fet que, per tal d’assolir una convivència òptima, ha d’aconseguir ser totalment invisible per a l’entorn en què desenvolupa la seva activitat. Tot i que els esforços realitzats el 2009 en aquesta línia han permès d’apropar-se considerablement a aquest objectiu, Mercadona és coneixedora de que té un gran repte i que encara ha de millorar molt per a arribar a ser invisible.
Exemples de les iniciatives dutes a terme el 2009:
Transpalets insonoritzats en el moviment de mercaderies.
Rodes de goma a les màquines que eleven els palets de major pes.
Insonorització integral de les sales de venda i dels magatzems de les botigues a totes les obertures i reformes.
Ozonitzadors per a la reducció de les olors desagradables en els espais dels contenidors d’escombraries.
Tancament i trasllats de botigues.
Augment de la Descàrrega Nocturna Silenciosa.

ALGUNES ASSOCIACIONS AMB LES QUALS COL•LABORA MERCADONA:

Asociación Española de Codificación Comercial (AECOC).
Asociación Española de Distribuidores, Autoservicios y Supermercados (ASEDAS).
Cámara Oficial Española en Bélgica y Luxemburgo.
Càtedra de l’Empresa Familiar de la Universitat d’Alacant.
Consejo Asesor Agroalimentario del Instituto San Telmo.
Consell Assessor del Màster de Direcció d’Empreses de Distribució Comercial (Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç).
Consell Assessor del Programa d’Alta Formació per a gestors de les empreses de la cadena agroalimentària (Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí).
Escuela de Empresarios EDEM.
Eurocommerce.
European Retail Round Table (ERRT).
Escola Superior de Comerç de Terrassa.
Foro Interalimentario.
Fundación COTEC.
Fundación CyD (Conocimiento y Desarrollo).
Fundación Movilidad (Ayuntamiento de Madrid).

MEDI AMBIENT

Productivitat Social: ser responsables en matèria de medi ambient millora la competitivitat i contribueix a reduir costos.

El principal compromís de Mercadona amb el medi ambient és el de “produir més amb menys recursos”. Per això disposa d’un Sistema de Gestió Ambiental l’objectiu del qual és optimitzar el consum de recursos naturals a través de l’eficiència dels processos en tots els àmbits de l’empresa.

El 2009 la companyia ha continuat treballant en l’estalvi d’energia, la qual cosa a Mercadona es considera clau en matèria mediambiental, ja que l’energia més respectuosa amb l’entorn i la que menys contamina és la que no es consumeix. En aquest esforç per reduir el consum innecessari de combustible, la realineació amb el Model de Qualitat Total perseguida durant aquests dotze mesos ha contribuït a aconseguir nombrosos avenços que han minimitzat l’impacte mediambiental, entre els quals destaquen les reduccions de material de packaging, l’adaptació d’envasos per a optimitzar l’espai en el transport o l’apropament de les instal•lacions d’alguns proveïdors als blocs logístics.

23 milions d’euros d’inversió en protecció del medi ambient.
Estalvi de recursos naturals només amb millores en els envasos:

9.600 tones de plàstic i de cartró menys després de millorar els processos de diferents envasos

3,5% de reducció en material d’envasat en els nostres productes

Mercadona, exemple de sostenibilitat en la Cimera del Canvi Climàtic de Copenhaguen: Mercadona, gràcies a la iniciativa que va posar en marxa el 2005 juntament amb el seu interproveïdor de productes de cel•lulosa SCA, que fabrica la marca Bosque Verde, ha estat un dels exemples de sostenibilitat exposats en la Cimera del Canvi Climàtic de Copenhaguen. Aquesta mesura ha suposat, des de la seva implementació, deixar d’utilitzar 11.000 tones de cartró i 700 de plàstic. També ha disminuït en més de 2.400 tones les emissions de CO2 a l’atmosfera, ja que com a conseqüència del millor emmagatzematge d’aquests productes s’han eliminat, aproximadament, 16.000 viatges de camions.

TRANSPORT SOSTENIBLE:

Amb el Transport Sostenible, Mercadona aconsegueix “transportar més amb menys recursos”. El 2009, l’ús combinat de camió, tren i vaixell i les iniciatives per a optimitzar els processos logístics han reduït considerablement l’impacte mediambiental de la distribució de mercaderies.
CARRETERA:
384 botigues amb descàrrega nocturna
9,4 milions menys de quilòmetres recorreguts per carretera
8.600 tones menys de CO2
27 milions d’euros menys de costos logístics gràcies a:
Baixada del preu de la matèria primera: gasoil
Optimització de la capacitat i de la càrrega dels camions
Disminució dels quilòmetres realitzats per carretera
El projecte logístic de transport intermodal presentat per l’interproveïdor Acotral, i dut a terme amb Mercadona i RENFE, ha estat el guanyador de l’edició 2009 del Concurs de Millors Experiències Empresarials relacionades amb les línies d’actuació del Pla Petra II, convocat pel Ministeri de Foment a través de la Direcció General de Transport Terrestre.

FERROCARRIL:
558 trens l’any
5 rutes diferents
271.000 tones transportades
13.500 camions menys
11 milions menys de quilòmetres recorreguts per carretera
16.000 tones menys d’emissions de CO2 a l’atmosfera
Increment del 30% en les tones transportades en comparació amb l’any 2008

VAIXELL:
300.000 tones de mercaderia transportada
13.600 camions menys
16.100 tones menys d’emissions de CO2 a l’atmosfera
4% d’increment en comparació amb l’any 2008

Altres iniciatives:

Descàrrega Nocturna Silenciosa: 384 botigues, situades a localitats repartides en 37 províncies, disposen ja de Descàrrega Nocturna Silenciosa, un 4% més que el 2008. Gràcies als avenços tecnològics duts a terme seguint les recomanacions d’AECOC per al Transport Urbà de Mercaderies, la companyia aconsegueix ser més “invisible” per als seus veïns.

Avenços en l’ús del gas com a combustible: A través de l’operador logístic Acotral, Mercadona va posar en marxa els dos primers caps tractors de tràiler propulsats amb gas natural liquat (GNL), que han estat fabricats per les cases Mercedes i Iveco. Circulen entre el port de Tarragona i el bloc logístic de Sant Sadurní d’Anoia (Barcelona) i suposen un nou avenç en transport sostenible, ja que aquest tipus de combustible redueix considerablement, com el camió a gas comprimit que Acotral va decidir posar en circulació el 2008, les emissions de CO2 i altres gasos contaminants i la contaminació acústica.

Supermercats ecoefi cients: Mercadona ha continuat desenvolupant aquest projecte que, certificat per AENOR, contribueix a minimitzar l’impacte mediambiental de les seves botigues. Al tancament de 2009, un total de 338 supermercats de la companyia, un 40% més que en l’exercici precedent, han optimitzat el consum d’energia gràcies a l’aplicació de mesures pioneres en el seu sector en matèria de climatització, il•luminació i envolupant de l’edifici. L’estalvi energètic assolit el 2009 ha superat els 77 milions de kWh, amb una reducció de les emissions indirectes de 22.000 tones de CO2.

Productes sostenibles: Tot el paper que consumeix la companyia té la certificació FSC i tots els productes de cel•lulosa de l’interproveïdor SCA incorporen el logotip WWF/Adena, cosa que en ambdós casos acredita que provenen de boscos sostenibles. A més, els productes Bosque Verde de la secció de drogueria compleixen la norma AISE i inclouen en el seu etiquetatge el logotip del Charter de Sostenibilitat. L’aposta per fomentar el desenvolupament d’aquest tipus de productes demostra que el compromís de Mercadona amb la conservació dels recursos naturals és una realitat.

Durant aquests dotze mesos, i després de la positiva experiència duta a terme anteriorment en la compactació dels rotlles de paper higiènic, s’ha ampliat aquesta iniciativa a altres productes de cel•lulosa com els rotlles de cuina, els mocadors de butxaca i els tovallons.

Mercadona al Retail Forum: Mercadona és membre del Retail Forum des dels seus inicis, al març de 2009. El Retail Forum, projecte conjunt de la Comissió Europea, de la European Retail Round Table (ERRT) i d’Eurocommerce, pretén ser una plataforma per a debatre temes mediambientals, per a identificar barreres i oportunitats relacionades amb el consum i la producció sostenibles de béns i serveis i per a compartir bones pràctiques i iniciatives del sector de la distribució dins l’àmbit de la sostenibilitat.

Els membres del Retail Forum es comprometen voluntàriament a reduir l’impacte ambiental de la distribució en la cadena de subministrament amb la promoció de productes més sostenibles i la millora de la informació als consumidors.

Reciclatge:
123.600 tones de paper i cartró.
7.200 tones de plàstic.
2.140 tones de fusta.
1.050 tones de poliestirè expandit.
61 tones de piles usades recollides a les botigues de juliol a desembre per al seu reciclatge.
14 tones de tòners reciclades (s’eviten 47 tones d’emissions de CO2).

Estalvi de recursos naturals:

115 milions de litres d’aigua estalviats el 2009 a través de la instal•lació d’equipaments per a optimitzar el consum dels circuits de refrigeració.
77 milions de kWh estalviats després de la inversió en formació sobre consum responsable als llocs de treball i la implantació de millores tecnològiques a les botigues. Aquesta xifra equival al consum d’una ciutat de més de 40.000 habitants durant un any.
113.200 tones menys de CO2 l’any per estalvis elèctric i de transport com a conseqüència de no obrir diumenges ni festius.
91 tones menys de paper (1.600 arbres) i 272 tones d’emissió de CO2 com a conseqüència del foment de l’ intercanvi electrònic de factures i de la incorporació de la signatura digital a les transaccions realitzades amb targetes de crèdit.

El Capital
ACTIVITAT DE LA COMPANYIA

Constituïda en Tavernes Blanques (València) el 1977, l’objecte social de Mercadona és “la compravenda de tots els articles que comprenen el ram de l’alimentació, així com el seu comerç, pot obrir establiments per a la venda al detall o a l’engròs dels esmentats productes, la prestació de serveis de transport de tota mena de mercaderies, i realitzar estudis, programes, informes i qualsevol altra activitat que directament o indirecta estigui relacionada amb la informàtica i la gestió, la comptabilitat, l’administració i el control d’empreses”. Mercadona es dedica a la distribució de productes d’alimentació, de drogueria i perfumeria, a través dels seus 1.264 supermercats, que són subministrats des dels diferents centres logístics que l’empresa té estratègicament situats en el territori nacional.

EVOLUCIÓ DE L'EMPRESA

Per a Mercadona, 2009 ha estat un any en què s’ha esforçat especialment en continuar realineant-se amb el seu model de gestió basat en la Qualitat Total. Els resultats aconseguits en aquests dotze mesos han estat possibles gràcies a la confiança dels més de 4,3 milions de llars, a l’esforç dels 62.000 treballadors, al compromís dels 2.000 proveïdors, 1.000 de serveis, 1.000 comercials i més de 100 d’ells interproveïdors fabricants de les marques Hacendado, Bosque Verde, Deliplus i Compy, i a la bona acollida de La Societat.

La seva implicació i compromís en el model de gestió han permès que continuï avançant en el desenvolupament d’iniciatives a mitjà i llarg termini, amb l’objectiu de seguir buscant solucions per a satisfer les necessitats dels cinc components de la companyia.

La companyia ha continuat revisant tots els seus processos per a adaptar-se a les necessitats i demandes dels “Caps”, amb l’objectiu clar, a través de la prescripció, d’oferir-los el carretó de la compra amb la major qualitat i el pressupost més baix del mercat: el Carretó Menú.

Durant el present exercici Mercadona ha continuat potenciant la reducció dels terminis de pagament als seus proveïdors, passant de 66 dies de mitjana el 2008 a 65 dies el 2009.

Com en exercicis anteriors, els comptes anuals han estat auditats per Deloitte, S.L., que amb data 29 de gener de 2010 va emetre el seu informe sense reserves, com és habitual. Aquest informe, juntament amb els comptes anuals, es diposita en el Registre Mercantil de València.

 

EVOLUCIÓ DE LES UNITATS DE VENDA (QUILITRES)

El 2009, com a conseqüència de l’important esforç realitzat per a rebaixar els preus, es va decidir de mesurar l’evolució de la companyia, per coherència, en funció dels quilos i litres (quilitres) venuts.

Al tancament de l’exercici, la companyia va assolir una xifra de 8.000 milions de quilitres venuts, un 8% més que els 7.400 de 2008. La companyia està satisfeta amb aquesta xifra, ja que posa de manifest que els clients han comprat més durant aquests dotze mesos.

EVOLUCIÓ DE LES VENDES

Com en exercicis anteriors, el model de gestió basat en la Qualitat Total, i una política de desenvolupament basada en el creixement orgànic, han permès que Mercadona aconsegueixi el 2009 un volum de facturació de 15.505 milions d’euros, un 1% més que el 2008.

EVOLUCIÓ DEL BENEFICI

El benefici abans d’impostos s’ha situat en 360 milions d’euros el 2009, davant els 444 milions d’euros de l’exercici precedent, la qual cosa representa un 19% menys. Per la seva part, el benefici després d’impostos el 2009 ha estat de 270 milions d’euros, un 16% menys que el 2008, any en què Mercadona va obtenir un resultat net de 320 milions d’euros.

Aquestes xifres reforcen el missatge del Comitè de Direcció de la companyia, que veu com a prioritària la demanda de La Societat a les empreses perquè assumeixin la seva responsabilitat en la reactivació del consum, deixant per a la xifra de beneficis un paper secundari.

EVOLUCIÓ DE L'EBITDA

La capacitat de generació de fons de Mercadona ha mantingut una evolució d’acord amb la resta de magnituds, situant-se l’EBITDA de la companyia al tancament de l’exercici de 2009 en 725 milions d’euros, davant els 838 milions d’euros de l’any 2008.

EVOLUCIÓ DE LES INVERSIONS

Amb data 31 de desembre de 2009 Mercadona compta amb un total de 1.264 supermercats, situats en 46 províncies de 15 Comunitats Autònomes, que continuen amb la implantació en el territori nacional a través de la seva estratègia de “taca d’oli”.

Durant aquests dotze mesos, Mercadona ha realitzat, entre altres, inversions per valor de 513 milions d’euros, destinats principalment, a la construcció de 74 botigues noves, i a la reforma de 24 supermercats per tal d’adequar-los als estàndards de comoditat de la cadena. Així mateix s’han posat en marxa els nous magatzems d’envasos de Mallorca i San Isidre (Alacant), així com una part de les instal•lacions del bloc logístic de Villadangos del Páramo (Lleó). A la xifra anterior cal afegir-hi les inversions realitzades en actius financers i les destinades a l’adquisició de terrenys per a futurs blocs logístics, el que fa que la xifra total de la inversió realitzada durant aquests dotze mesos ascendeixi fins a 573 milions d’euros.

EVOLUCIÓ DELS RECURSOS PROPIS

La capitalització de la pràctica totalitat dels beneficis obtinguts ha suposat que, al tancament de l’exercici 1.641 2009, la xifra de recursos propis ascendeixi a 1.885 milions d’euros.

Cal destacar la constant evolució del ràtio de recursos propis respecte de l’actiu total, que ha passat d’un 38% el 2008 a un 41% el 2009.

EVOLUCIÓ DE LA PRODUCTIVITAT

En canviar el criteri de la companyia per a valorar la seva evolució, ara basat en les unitats de vendes (quilitres) aconseguides, també s’ha aplicat amb la mateixa coherència aquest criteri per a mesurar la productivitat de la plantilla. Durant el 2009 s’ha produït un increment del 3% en unitats venudes per persona, fins a un total de 13.227 quilitres al mes, davant els 12.879 quilitres al mes de 2008.

Aquesta dada deixa veure la implicació de les persones que formen part del Projecte Mercadona en aconseguir els objectius fixats per la companyia.

MERCADONA, S.A

Balanç de situació al 31 de desembre de 2009 (milers d’ euros)

ACTIVO
A) ACTIU NO CORRENT, 2.519.145
I. Immobilitzat intangible, 69.032
1. Concessions, 40.287
2. Aplicacions informàtiques, 12.277
3. Altre immobilitzat intangible, 16.468
II. Immobilitzat material, 2.369.514
1. Terrenys i construccions, 1.345.217
2. Instal•lacions tècniques i altre immobilitzat material, 931.567
3. Immobilitzat en curs i bestretes, 92.730
III. Inversions financeres a llarg termini, 68.603
1. Instruments de patrimoni, 27.822
2. Valors representatius de deute, 30.069
3. Crèdits i altres actius financers, 10.712
IV. Actius per impost diferit, 11.996
B) ACTIU CORRENT, 2.040.005
I. Existències, 540.868
II. Deutors comercials i altres comptes a cobrar, 68.244
III. Inversions financeres a curt termini, 1.554
IV. Periodificacions a curt termini, 8.440
V. Efectiu i altres actius líquids equivalents, 1.420.899
1. Tresoreria, 1.230.899
2. Altres actius líquids equivalents, 190.000
TOTAL ACTIU, 4.559.150
PATRIMONI NET I PASSIU
A) PATRIMONI NET, 1.885.041
A-1) Fons propis
I. Capital subscrit, 15.921
II. Prima d’ emissió, 1.736
III. Reserves, 1.602.008
1. Legal y estatutàries, 3.184
2. Altres reserves, 1.598.824
IV. Accions en patrimoni pròpies, (6.968)
V. Resultat de l’exercici, 270.268
A-2) Ajustaments per canvi de valor, 974
A-3) Subvencions, donacions i llegats rebuts, 1.102
B) PASSIU NO CORRENT, 127.872
I. Provisions a llarg termini, 15.099
II. Deutes a llarg termini, 21.698
1. Deutes amb entitats de crèdit, 10.303
2. Altres passius financers, 11.395
III. Passius per impost diferit, 91.075
C) PASSIU CORRENT, 2.546.237
I. Deutes a curt termini amb entitats de crèdit, 2.426
II. Creditors comercials i altres comptes a pagar, 2.543.811
1. Proveïdors, 1.949.407
2. Proveïdors empreses del grup, 5.862
3. Creditors varis, 262.025
4. Personal, 161.563
5. Altres deutes amb les Administracions Públiques, 164.954
TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU, 4.559.150

MERCADONA, S.A

Compte de pèrdues i guanys corresponent a l’exercici finalitzat el 31 de desembre de 2009 (milers d’euros)
A) OPERACIONS CONTINUADES
1. Import net de la xifra de negocis, 14.402.371
Vendes, 14.402.371
2. Aprovisionaments, (10.955.258)
Consum de mercaderies, (10.955.258)
3. Altres ingressos d’explotació, 26.196
Ingressos accessoris i altres de gestió corrent, 19.840
Subvencions d’ explotació incorporades al resultat de l’ exercici, 6.356
4. Despeses de personal, (1.808.030)
Sous, salaris i assimilats, (1.397.560)
Càrregues socials, (410.470)
5. Altres despeses d’explotació, (941.364)
Serveis exteriors, (913.942)
Tributs, (20.785)
Pèrdues, deteriorament i variació de provisions per operacions comercials, (173)
Altres despeses de gestió corrent, (6.464)
6. Amortització de l’ immobilitzat, (348.609)
7. Imputació de subvencions d’ inmobilitzat no financer i altres, 864
8. Deteriorament i resultat per alienació de l’immobilitzat, (6.530)
Deterioraments i pèrdues, (6.545)
Resultats per alienacions i altres, 15
A.1) RESULTAT D’EXPLOTACIÓ, 369.640
9. Ingressos financers, 22.446
De participacions en instruments de patrimoni de tercers, 551
De valors negociables i altres instruments financers de tercers, 21.895
10. Despeses financeres, (25.269)
Per deutes amb tercers i altres despeses financeres, (25.269)
11. Deteriorament i resultat per alienacions d’instruments financers, (6.285)
Deterioraments i pèrdues, (6.906)
Resultat per alienacions i altres, 621
A.2) RESULTAT FINANCER, (9.108)
A.3) RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS, 360.532
12. Impostos sobre beneficis, (90.264)
A.4) RESULTAT DE L’EXERCICI, 270.268

TrajectÒria: Projecte Mercadona 1977 - 2009

1977: El matrimoni format per D. Francisco Roig Ballester (1912-2003) i Dª. Trinidad Alfonso Mocholí (1911-2006) inicia l’activitat de Mercadona dins el Grupo Cárnicas Roig. Les carnisseries del negoci familiar es transformen en ultramarins.
1981: Juan Roig i la seva esposa, juntament amb els seus germans Fernando, Trinidad i Amparo, compren Mercadona al seu pare.
L’empresa compta amb 8 botigues d’aproximadament 300 m² de sala de vendes. Juan Roig assumeix la direcció de la companyia, la qual inicia la seva activitat com a empresa independent.
1982: Primera empresa a Espanya en utilitzar l’escàner per a la lectura del codi de barres en els punts de venda.
1986: Implantació de la targeta de compra, d’ús gratuït per al “Cap”.
1988: Inauguració del bloc logístic de Riba-roja del Túria (València), pioner a Espanya per estar totalment automatitzat.
Adquisició de Supermercados Superette, que comptava amb 22 botigues a València.
1989: Adquisició de Cesta Distribución y Desarrollo de Centros Comerciales, fet que els permet tenir presència a Madrid.
1990: Juan Roig i Hortensia Mª Herrero passen a ostentar la majoria del capital de la companyia
1991: Adquisició de Dinos i Super Aguilar. S’inicia l’Intercanvi Electrònic de Dades (EDI) amb proveïdors.
1992: S’assoleixen les xifres de 10.000 treballadors i 150 botigues.
1993: Implantació de l’estratègia comercial SPB (Sempre Preus Baixos), que més endavant derivarà en el Model de Qualitat Total.
1996: Naixement de les marques Hacendado, Bosque Verde, Deliplus i Compy.
S’obre el supermercat número 200, a Segorbe (Castelló).
Es signa el primer conveni d’empresa per a tots els treballadors.
1997: Acord d’unió amb Almacenes Gómez Serrano, Antequera (Màlaga).
1998: Adquisició d’Almacenes Paquer i de Supermercats Vilaró a Catalunya.
1999: Finalitza el procés, iniciat el 1995, de convertir en fixos tots els membres de la plantilla, que en aquells moments era de 16.825 treballadors.
Inauguració del bloc logístic d’Antequera (Màlaga).
S’inicia el projecte de nou disseny i model de perfumeries.
2000: Construcció del bloc logístic de Sant Sadurní d’Anoia (Barcelona).
Inauguració, a Massanassa (València), de la primera Botiga per Ambients.
Celebració de la primera Reunió d’Interproveïdors.
Firma del Conveni Col•lectiu (2001-2005).
2001: Inauguració de la primera guarderia gratuïta per als fills dels treballadors, en el bloc logístic de Sant Sadurní d’Anoia (Barcelona).
Mercadona passa a tenir 500 botigues amb l’obertura del seu primer supermercat a Linares (Jaén).
2003: Primera empresa a realitzar una Auditoria Ètica.
Inauguració del bloc logístic de Sant Isidre (Alacant) i de la segona guarderia de l’empresa.
Llançament de la nova línia de perfum Hortensia H.
Inauguració d’un supermercat a les instal•lacions del Mercat de l’Olivar, a Palma de Mallorca.
2004: Inauguració del bloc logístic de Huévar (Sevilla) i de la tercera guarderia de l’empresa.
El Comitè de Direcció decideix com a norma general no obrir els supermercats els diumenges.
2005: Implantació del nou uniforme Mercadona.
Primera edició dels Premios Sorolla Innovación Mercadona.
Inauguració del bloc logístic de Granadilla de Abona (Tenerife).
Firma del nou Conveni Col•lectiu per als propers quatre anys (2006-2009).
2006: 25è aniversari de la companyia.
Inauguració de la botiga número mil de la companyia, a Calp (Alacant).
Rellançament de la nova imatge de la Targeta Mercadona.
2007: Posada en marxa de la primera fase del bloc logístic Almacén Siglo XXI de Ciempozuelos (Madrid).
S’assoleix la xifra de 60.000 treballadors, tots amb contracte fix.
Quarta empresa del món millor valorada en reputació corporativa, d’acord amb l’estudi del Reputation Institute de Nova York.
2008: Realineació de Mercadona amb el Model de Qualitat Total, quinze anys després de la seva implantació.
Carretó Menú
per oferir a “El Cap” el carretó de la Compra Total de major qualitat i més barat del mercat.
Inauguració del bloc logístic d’Ingenio (Gran Canaria).
2009: Tornar a la senzillesa per tal de tenir un assortiment eficient fent allò que afegeix valor a “El Cap”.
Firma del nou Conveni Col•lectiu i del Pla d’Igualtat (2010-2013).

El Projecte Mercadona continua avançant.

Tornar a les notícies